Dilluns i dimarts de la setmana que ve, 13 i 14 d’abril, tindrà lloc a Tarragona el congrés ‘Església i Franquisme’. Dues jornades de ponències i debats que tindran com a escenari la sala de graus del campus de l’avinguda Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. El congrés és obert a tothom, l’organitzen el Centre d´Estudis sobre Conflictes Socials (CECOS) i l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona (AVRFT). Hi col·laboraen l’Ajuntament de Tarragona i l’Ateneu Republicà de Tarragona.
En el Congrés conflueixen diversos interessos i diverses preocupacions que s’han anar covant amb el temps i que, darrerament, des de fa uns tres anys, han crescut i s’han desenvolupat d’una forma molt notable.
Amb ocasió de la solemne cerimònia de beatificació de tota una colla de “màrtirs” de la persecució religiosa de l’any 1936, a Catalunya i a la resta de L’Estat espanyol, es varen alçar veus contradictòries, algunes de les quals reclamaven el dret de l’Església catòlica d’honorar els seus màrtirs, és a dir, els qui varen morir in odiumfidei, per odi a la fe, mentre unes altres no entenien l’espectacle muntat i reclamaven que les víctimes del franquisme poguessin fer el mateix. A aquestes dues veus se n’hi afegia una tercera, la dels qui no entenien que alguns o bastants capellans assassinats durant la revolta no formessin part de la llista dels beats.
Una altra qüestió, que conflueix en el Congrés i que en molts aspectes coincideix amb l’anterior, és la de la complicitat de l’Església en la repressió franquista, tant durant la Guerra Civil com durant la llarga etapa de la postguerra, que va arribar fins a l’anomenada “transició”. El silenci de la jerarquia de l’Església catòlica en aquest punt era prou greu com per exigir que s’acabés i que ens transformés en una paraula sincera de petició de perdó.
Finalment, en el Congrés hi conflueix la necessitat de trobar una fórmula prou eloqüent que proposés un gest i una paraula de reconciliació entre els dos bàndols, el de les víctimes de la persecució religiosa i el de les víctimes del franquisme i, d’una manera especial, entre les famílies i les persones que havien patit aquest tràngol. En aquest sentit es va pensar que una bona solució seria recuperar la figura de l’arquebisbe de Tarragona, doctor Pont i Gol, atesa la seva trajectòria personal i pastoral en tot aquest afer.
