“Fa anys que vivim en democràcia, però seguim patint escomeses hostils contra la nostra cultura i ens hem de defensar, mentre esperem assolir un dia la llibertat”.
Aquestes paraules, pronunciades davant de 150 representants del món polític i cultural tarragoní i amb el conseller de la Generalitat, Ferran Mascarell, com a testimoni d’excepció, van quedar gravades a la pedra de l’espai muralla del Centre Tarraconense El Seminari durant l’acte organitzat el passat 9 d’abril per la Fundació Privada Mútua Catalana (FPMC) per donar suport al món de la cultura.
La trascendència de la frase s’explica pel seu autor, Josep Sendra i Navarro, històric polític catalanista i activista tarragoní a la dictadura i la transició, que va rebre durant la trobada un homenatge en la seva condició de patró fundador de la FPMC.
Nascut el 1932, l’homenatjat es va ajudar en un bastó per arribar fins el faristol, però un cop davant els assistens va fer un contundent al·legat en defensa de la cultura del país, que va evidenciar les seves fermes conviccions, després de més de mig segle de lluita.
La Fundació Mútua Catalana ret homenatge a Josep Sendra i Navarro, un dels pares de l’Estatut de 1979
Sendra fou un destacat integrant del món associatiu els anys 50, 60 i 70 del passat segle, un moment especialment complicat i advers, com va recordar, per als drets i les llibertats dels catalans. Fou un dels fundadors de la Llibreria de la Rambla, centre de trobada del món cultural local a la clandestinitat, i president de la Cooperativa Obrera Tarraconense, entre 1952 i 1977, i del Casal Tarragoní, entre 1969 i 1977. També va dirigir les delegacions a la demarcació de Càritas i Òmnium.
El seu paper a la transició fou força destacat. Va formar part de les Corts Constituents espanyoles de 1977, a més de ser un dels vint diputats i senadors -la Comissió dels Vint– que va redactar a Sau el projecte de l’Estatut de 1979. És fill predilecte de la ciutat (fou tinent d’alcalde al primer ajuntament de la recuperada democràcia), i va ser nomenat tarragoní de l’any el 2009.
La Fundació va retre també homenatge, a títol pòstum, a Pere Jornet i Grant, primer i únic president de la Mutua de Seguros Tarragona, posteriorment Mutua Catalana de Seguros (1968-2008), embrió de l’actual FPMC, que ell va impulsar.
Durant l’acte es va recordar la tasca de les 35 entitats, associacions i institucions amb les que la Fundació ha signat convenis de col·laboració per al 2015, consolidant-se com el principal representant del mecenatge privat al Camp de Tarragona.
Un altre moment destacat fou la conferència pronunciada pel conseller Mascarell en defensa de la cultura com a motor econòmic. El titular català del sector va destacar el valor “creatiu, identitari, de cohesió social i prosperitat” de l’activitat cultural.
El conseller va aportar xifres per recolzar aquesta tesi, com els 2.125 milions d’euros en impostos que va aportar l’any passat el sector a Catalunya (malgrat la crisi i la minva de subvencions), les 35.856 empreses creatives que hi al país i els 500 milions d’euros en exportacions generats el 2014. “Catalunya, que en població suposa el 0,1% del total mundial, representa l’1% en exportacions culturals”, va dir.
Mascarell va recordar que la cultura aporta el 5,89 % del PIB català, pel damunt de la mitjana europea (4,5%) i menys d’un punt per sota d’un referent mundial com França (6,49%). I va recordar que el 61% dels 16 milions de turistes que van visitar Catalunya l’any passat van dir que el principal motiu del viatge estava vinculat amb el patrimoni i la cultura. “Malgrat les dificultats, estem ben situats”, va afirmar, tot i la necessita de “millorar lleis com la del mecenatge o la de la propietat intel·lectual”.
