El Govern català ha aprovat que el 2015 sigui l’Any de les Biblioteques, coincidint amb el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. La commemoració va arrencar el passat mes de gener amb la inauguració i obertura de la nova Biblioteca Pública de Girona, que duu el nom de Carles Rahola, Aquest equipamnent -igual que la de Tarragona- és de titularitat estatal, tot i que la gestió correspon al Departament de Cultura de la Generalitat. Totes dues formen part de la xarxa de biblioteques provincials que l’Estat espanyol va crear el segle XIX.
La Carles Rahola és una biblioteca de 7.000 metres quadrats en un edifici de nova planta amb una arquitectura funcional i espais lluminosos que permeten realitzar una gran quantitat d’activitats relacionades amb la lectura i el coneixement. El nou equipament gironí ha patit un llarg i tortuós camí, però finalment ha obert portes i ja és un nou emblema de la ciutat.
Mentrestant, aquí seguim sense saber res del projecte de trasllat de la Biblioteca Pública del carrer Fortuny als magatzems de Tabacalera. L’actual ubicació es remunta al 1962. Hi ha viscut diverses obres de remodelació i s’ha anat adaptant progressivament als canvis tecnològics i les necessitats dels usuaris, però és evident des de fa anys que necessita un nou espai, més ampli i més modern.
La principal mancança cultural de Tarragona és el servei bibliotecari
Malgrat les dificultats, la feina dels treballadors de l’equipament és excel·lent, i això ha permès arribar a un alt índex de qualitat. La biblioteca de l’Estat, a més, juga un paper clau com a dinamitzador cultural en una ciutat on no sobren, precisament, aquest tipus d’equipament. Aquesta setmana passada n’hem tingut una nova prova amb la celebració de la Revetlla de Sant Jordi.
L’ajuntament de Tarragona només gestiona una biblioteca municipal, la de Torreforta, i una sala de lectura a Sant Pere i Sant Pau. Del consistori també depèn la Biblioteca – Hemeroteca Municipal, però que presenta unes característiques diferents a les convencionals. La resta d’equipaments similars de consulta de llibres pertanyen a la URV, la Diputació, l’Arquebisbat, la Generalitat o són de gestió privada i tenen una vocació més especialitzada i minoritària.
Ara fa cinc anys, el 2010, l’ajuntament presentava un ambiciós Pla d’Equipaments Culturals que ja detectava que la principal mancança era, de llarg, el servei bibliotecari perquè no cobria les necessitats d’una ciutat de les característiques i dimensions de Tarragona. Aquella proposta preveia instal·lar la gran biblioteca central en dos dels magatzems posteriors de Tabacalera i la creació de cinc ‘biblioteques de barri’ a l’Arrabassada, Camp Clar, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i al centre de la ciutat (aprofitant les instal·lacions del carrer Fortuny). Aquell document deu estar amagat en algun calaix del Palau Municipal, perquè en aquests cinc anys no s’ha fet res del previst. Les mancances detectades llavors continuen.
Veient la nova gran biblioteca de Girona ens tornem a preguntar com és que Tarragona sempre va a la cua de la realització de nous equipaments. És per falta d’entesa de l’ajuntament amb les altres administracions? És per falta de voluntat política de Barcelona i Madrid? O és per falta de lideratge polític local? La Generalitat i el govern de l’Estat tenen mania als tarragonins? Sent el 2015 l’Any de les Biblioteques, seria desitjable tenir alguna notícia concreta del trasllat de l’equipament del carrer Fortuny al complex de Tabacalera. Pel bé de la cultura!
