Els alcaldables Pau Ricomà (ERC) i Alejandro Fernández (PP) admeten sentir un déjà vu a l’hora d’afrontar la seva primera intervenció en el debat “Quin model de cultura, per a quina ciutat?”, organitzat per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural a Catalunya (APGCC) al Cafè Metropol de Tarragona. “Fa quatre anys vam fer un debat similar a la Cooperativa Obrera, i vam parlar sobre temes que encara avui són vigents, perquè no estan resolts”, es lamenta Ricomà, fent referència, entre d’altres, al Pla de Biblioteques i al Pla Estratègic de Cultura de la ciutat. Ricomà aprofita també per explicar l’aposta del seu partit per convertir el Palau Firal “en el Centre d’Art, un espai de coworking per als artistes”. També proposa que al Banc d’Espanya s’hi instal·li l’Hemeroteca Nacional de Catalunya, aprofitant el fons de l’Hemeretoca de Tarragona.
La candidata d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Arga Sentís, ressalta la manca de biblioteques com “la prioritat número u” en matèria de cultura. “Estem per sota dels paràmetres que marca el Mapa de Lectura Pública”, denuncia. “Una ciutat que parteix d’un dèficit de biblioteques no pot construir un edifici de cultura que sigui sostenible i coherent, perquè es tracta de l’equipament més bàsic i democràtic”, hi afegeix. A l’hora de definir propostes concretes per a espais desaprofitats de la ciutat com el Banc d’Espanya o el pàrquing Jaume I, Sentís prefereix no fer “propostes estrella” en plena campanya electoral, perquè considera que és fer volar coloms. “El que necessitem és un Pla d’Equipaments Culturals, i ara mateix el tenim guardat en un calaix”, declara.
Alejandro Fernández (PP), en canvi, considera que “el gran problema que té Tarragona és la seva incapacitat manifesta de generar una indústria cultural”. Presenta Gijón com a ciutat modèlica, en aquest sentit: “Tenen mil cinc-centes persones que viuen de la cultura sense cobrar de l’Administració, gràcies a la Semana Negra, el festival d’indie-rock i el de cinema alternatiu”. Creu que la falta d’una indústria cultural potent a la ciutat provoca que “la relació entre els creadors i l’Ajuntament es converteixi en una baralla per les engrunes”. Davant la falta de recursos municipals, Fernández explica que l’Ajuntament de Tarragona hauria de seguir l’exemple de Tierno Galván, exalcalde de Madrid (1979-1986): “Va preguntar als artistes què necessitaven que no suposés un cost econòmic per al consistori, i aleshores va obrir els parcs i els equipaments municipals per als artistes”. Pel que fa al Banc d’Espanya, el Partit Popular considera oportú que s’hi ubiqui la Biblioteca Pública. El que Fernández té claríssim, però, és que no s’hi ha de fer un Museu de la Química, tal com ha proposat el PSC.
En nom del PSC intervé Begoña Floria, actual consellera de Cultura de l’Ajuntament, que critica que el PP defensi la creació d’una indústria cultural a Tarragona mentre el seu partit “imposa al sector un 21% d’IVA”. Floria també carrega contra els “incompliments” del govern de la Generalitat — tal com la consellera remarca, amb el “suport d’ERC als pressupostos” — amb projectes com “l’antic Centre d’Art”. Treu pit amb l’èxit del Concurs de Castells, i amb els festivals Tarraco Viva i Scan, que considera que “situen la ciutat en el món”. També es vanta que Tarragona sigui “l’única ciutat de Catalunya que compta amb funcionaris públics que exerceixen com a professors de teatre a les escoles de la ciutat”. Això no obstant, reconeix que en línies generals en els darrers anys han hagut d’assumir un “canvi de filosofia”: “Hem deixat d’organitzar un festival Dixieland que encarregàvem a un tercer i que costava 120.000 euros, per organitzar-lo amb entitats de la ciutat i treballar en xarxa amb els creadors locals; també hem deixat de fer un Centre d’Art en què l’estructura es menjava el 70% del pressupost per fer un projecte col·laboratiu, en el qual treballem, tot i la falta de recursos, de forma coordinada amb els artistes”. Per a la propera legislatura, Floria presenta mesures com la creació d’una Escola d’Òpera, la recuperació de la Filmoteca de Tarragona i la millora dels locals municipals cedits a les colles castelleres.
Joan Adserà (CIU) es compromet, en nom del partit al qual representa, a apujar del 0,85% actual fins al 2,5% la partida pressupostària municipal dedicada a Cultura, i defensa que el repartiment del pressupost de les festes majors de Tarragona es decideixi de forma participativa. Considera que el Consistori ha de facilitar la feina als col·lectius culturals de la ciutat, i no pas “fer de barrera”. En aquest sentit, denuncia, per exemple, que els organitzadors de la iMAGInada haguessin de netejar ells mateixos els jardins del Camp de Mart quan hi estaven oferint part important de la programació de les Festes de Sant Magí. Creu que una Oficina Tècnica podria facilitar la feina burocràtica, sovint feixuga, al teixit associatiu de la ciutat a l’hora d’organitzar activitats. Adserà proposa també la iniciativa Tarragona 52 per donar a conèixer, cada setmana de l’any, una entitat cultural diferent de la ciutat.
La candidata Laia Estrada (CUP) considera que és bàsic “revertir la bretxa que hi ha entre els diferents barris de Tarragona”, i es lamenta que les activitats que es programen durant les festes majors de la ciutat estiguin concentrades en una part molt concreta de la ciutat. “Parlem sempre de dos teatres, ubicats al centre. Per què no podem tenir una oferta cultural ambiciosa a la resta de la ciutat?”, hi afegeix. Aposta per la municipalització d’equipaments culturals i denuncia els “preus desorbitats” de lloguer que se solen aplicar en aquests espais a les entitats. Pel que fa al Banc d’Espanya, Estrada explica que la CUP proposa ubicar-hi un centre cívic, però defensa que “siguin els mateixos veïns qui ho decideixin”. La participació, la transparència i la transversalitat són tres valors que Estrada reivindica per a les polítiques culturals de la ciutat, i explica que el programa de la CUP s’ha construït per mitjà d’una sèrie de jornades programàtiques obertes a la ciutadania.
David Serra, independent de la llista del partit Ara Tarragona, creu que la prioritat és configurar un Consell Municipal de la Cultura, que estigui integrat pels diferents agents del sector, per establir un diàleg periòdic que permeti arribar a generar grans consensos. Pel que fa al Banc d’Espanya, defensa que s’hi traslladi la Casa de la Festa com a “museu interactiu”. Coincideix amb altres integrants del debat a l’hora de determinar que “el Pla d’Equipaments Culturals ha de ser la primera eina” per establir les bases de la política cultural tarragonina. També demana que el consistori “no posi més pals a les rodes” dels creadors i programadors.
El debat, moderat pel periodista Isaac Albesa, s’allarga durant gairebé dues hores. Les set formacions polítiques que hi participen — cal remarcar l’absència de Ciutadans a l’acte, partit que segons les enquestes té possibilitats d’irrompre amb força al consistori en les eleccions municipals del 24 de maig — clouen la jornada amb l’esperança compartida que el proper debat sobre el model de cultura de la ciutat no serveixi per parlar dels mateixos problemes que ara ens ocupen.
A veure si entenc una cosa: els impresentables del PSC/CiU/PP no havíen signat un acord de no participar en cap tipus d’acte on formessin part “la plebe” dels partits que actualment no tinguin representació a l’Ajuntament de Tarragona??????
Quan es va celebrar aquest debat encara no havia començat oficialment la campanya electoral. No sé si es tracta d’un factor determinant per considerar la qüestió (interessant) que planteges. Sincerament, no he estat capaç de treure’n l’entrellat.
Ben cordialment,
Enric Garcia Jardí