Els últims anys del mandat de l’Alcalde Nadal (CIU) personalment crec que van ser nefastos per a la ciutat en temes diversos com Terres Cavades, la vergonya del pàrquing Jaume I (que esperem que algú ho pagui qualsevol dia), un POUM patètic i assumptes foscos variats.
També en el tema ferroviari va ser una autèntica presa de pèl presentar-nos un projecte de façana marítima d’en Ricardo Bofill pocs dies abans de les eleccions locals, que va costar a les arques municipals un milió d’euros -un altra cosa hagués estat si el Sr. Nadal i el Sr. Angel Fernández ho haguessin pagat de la seva butxaca- i que només era un dibuix, una maqueta i poca cosa més.
En aquella etapa es va pactar amb l’Alcalde de Reus (PSC) -amb el vist-i-plau de la Generalitat (CIU) i el Ministerio de Fomento (PP)- que l’Alta Velocitat tingués l’estació a Perafort (a 15 km. del centre de Tarragona), i que el Corredor del Mediterrani sortís de la ciutat i des de Perafort passés a prop de l’aeroport, on es faria l’Estació Central i agafés direcció cap a Vandellòs, connectant amb la línia Tarragona-Reus a l’alçada de Vila-seca, en les dues direccions. També es dibuixava l’entrada a l’actual estació de Tarragona amb una via en cul de sac d’ample internacional. Com que hi ha diferents amples de vies se’n concretava un canvi a l’alçada de l’aeroport, després de la nova estació en direcció València.
“A Madrid ens prenen el pèl i els tarragonins seguim pagant els plats trencats de tanta mediocritat”
Doncs bé, han passat uns quants anys i ara la situació és encara més confusa: des del Ministerio de Fomento (PP) fa mesos que diuen que es construirà el tercer fil, que significa tenir l’ample de vies europeu i actual a tot el corredor. Això tindria beneficis i perjudicis per a Tarragona. El principal problema és que passin trens amb matèries perilloses pel centre de la ciutat. El benefici seria per al Port i les nostres empreses que podrien exportar millor les seves mercaderies. A nivell de passatgers, possibilitaria tenir un servei amb ample europeu pel centre de la ciutat i, gràcies a l’anomenat enllaç de l’Arboç, podriem arribar amb trens d’altes prestacions en 45 minuts al centre de Barcelona.
Tot això està molt bé sobre el paper, però de moment, del tercer fil no se’n sap res. La ministra Ana Pastor ens diu una cosa i el diputat del seu partit a Tarragona Alejandro Fernandez (no partidari del tercer fil) ens diu una altra. Sembla que ho facin expressament per així no fer res. La connexió a nivell de Vila-seca amb l’actual via de Reus-Tarragona només s’està realitzant en direcció València i no en direcció Perofort, i això significa que els trens des del centre de Tarragona no podran anar fins a l’estació del Camp i viceversa, tirant per terra l’anunci que ens va fer l’Alcalde Ballesteros en el sentit que hi haurien trens llençaderes des del centre fins a l’estació de l’AVE (un mecanisme que, per cert, ja he vist en les ciutats franceses d’Avignon i Valance).
Però, a més, están construint (així ho he vist sobre el terreny) a l’alçada de l’autovia de Reus i l’aeroport els possibles canviadors de vies, i per tant això significa que de moment el tercer fil no es construeix i es torna a la vella idea de canviar d’ample a partir de l’Aeroport.
Pel que fa a l’estació de la ciutat, segueix essent tercermundista i ara amb el compromís de fer una inversió de 6M € (quan al principi era de 15M €). En plena campanya, el PP (Alejandro Fernández), diu que s’ha de fer la nova estació al carrer del Mar. I fa poques setmanes el Port i l’alcalde presentaven una nova passera per damunt de les vies i que afecta terrenys d’ADIF, que ara diu que no és viable tal com es planteja.
En resum, sembla que els polítics tarragonins no s’enteren o no se’n volen enterar: des de Madrid (qui ha de posar els diners) ens prenen el pèl continuament, i des de Barcelona, no ens fan cas perquè els caiem massa lluny. I el tarragonins, mentrestant, seguim pagant els plats trencats de tanta incompetència i mediocritat.
