Benvolgut director,
Entre el partits de play-off del Reus i el Nàstic i les eleccions d’aquest diumenge, no t’ho imagines pas, quin cap de setmana he passat! Quins nervis i quina emoció, tu. A l’hora de la veritat, però, i ara ja en fred, no ha canviat res de res. El Reus, com sempre, ha perdut a fora de casa i en Pellicer ha estat el més votat. Home, tenint en compte que no ha fotut brot en tota la legislatura, revalidar el triomf té prou mèrit. Però quina mandra, tu, quatre anys més de Pellicer!
Comencem per Tarragona, amic meu. En Ballesteros ha guanyat sense ni baixar de l’autobús, que deia aquell, però alerta amb la sorpresa dels Ciudadanos. Després, a les tertúlies, els experts diuen que a les municipals no s’hi ha votat pas, en clau nacional. No, i ara. Els de Ciudadanos, a Catalunya, no tenen cap altre missatge més enllà de l’unionisme, però ei, que no, que no s’ha votat en clau nacional. Per això Esquerra i la CUP han crescut tant. Perquè la gent no ha votat en clau nacional!
I què me’n dius, de la nata que s’ha fumut l’Abelló? Deu ser que Tarragona no es de rock n’ roll, després de tot. A casa hi tenim el seu programa ben desat, i ens el llegim sovint, perquè ens encanta la literatura de ciència ficció. L’amic Abelló vinga a prometre millors accessos a la ciutat, i els autònoms tirats de preu, i un milió de pernoctacions de turistes d’alt nivell econòmic. Tot això està molt bé, clar, però pel que s’ha vist a la campanya, el líder convergent s’ha preocupat més per atipar la gent gran a base de salxitxes que no pas per explicar-nos com pensava aconseguir tot allò promès.
L’Alejandro tampoc ha aconseguit el que pretenia. És el que passa, suposo, quan més enllà de la pirotècnia mediàtica no hi ha projecte ni res de res. A Reus, de fet, el populars quasi desapareixen del mapa electoral. “Sebastià, París, Londres”, deia el lema de la seva campanya. Amb un eslògan tan bonic i modern, no m’ho explico, que hagin fracassat. La bona notícia, sens dubte, és l’èxit de la CUP. En Pellicer ja deu estar nerviós. Si la CUP va destapar el cas Innova, a saber què més descobriran. Després en Mas baixa a comarques i diu que l’equip de l’alcalde “ha arreglat el nyap de Reus”. Dels imputats afins a Pellicer, però, ni piu. Amb il·lusió.
En fi, estimat director, que si avaluem els resultats d’aquests comicis, el que queda clar es que hi ha dos grans blocs. El vot sobiranista s’ha reforçat, i l’unionista té en Ciudadanos la seva gran esperança. Ens esperem uns mesos prou entretinguts. Entre pactes de govern (què t’hi jugues, que en Pellicer pactarà amb en Cervera d’Ara Reus?), acusacions diverses i imputacions el temps pasarà volant, i arribarà setembre, i votarem. Això si en Mas no es fa enrere, que ja podria ser.
I dit això, ànims a l’Osca de cara al partit d’aquest proper cap de setmana. No és pas per voler-vos mal, als pelacanyes. El que passa és que a Reus, de tots el equips de futbol aragonesos, sempre hem estat molt de l’Osca. Però molt.
