Un candidat sense sigles guanya les eleccions municipals. Josep Fèlix Ballesteros podrà ocupar l’alcaldia de Tarragona durant un tercer mandat, tot i que pateix un desgat considerable en perdre tres regidors, els mateixos que el PP. El seu carisma, però, l’ha permès guanyar a les urnes amb certa comoditat. Això i la falta d’una alternativa clara i potent, que ja havíem analitzat fa uns dies en un altre article al FET a TARRAGONA.
La ‘marca Ballesteros’ és, per tant, la gran triomfadora del 24-M en un PSC que conserva altres marques com les alcaldesses de l’Hospitalet i Santa Coloma de Gramanet, però pateix la notable davallada de Lleida i la debacle de Barcelona. La incompareixença dels seus rivals fins ara (PP i CiU) l’han ajudat a conquerir la victòria, però no amaga que els socialistes no comptaven amb baixar tant. Dos regidors de l’actual govern amb aspiracions (Pat Anton i Xavier Tarrès) es queden sense escó.
Tarragona ha votat en clau de persones (Ballesteros i no PSC), però també ha votat en clau nacional i en l’eix de la nova política que s’enfronta als partits tradicionals. La suma d’aquests dos elements explica l’entrada en tromba de Ciutadans i ERC i la irrupció de la CUP. Els primers, amb un missatge clarament anti-independentista i anti-corrupció, esdevenen el segon grup municipal amb un cap de llista i unes propostes de ciutat desconegudes. La imatge d’Albert Rivera ha estat suficient per desbancar la ‘vella política’ que representa el Partit Popular defensat aquí per Alejandro Fernández. A l’altra banda de l’espectre ideològic, l’independentisme d’esquerres suma una xifra històrica de sis regidors, alguns dels quals a costa d’una CiU dividida i enfonsada, mentre IC-EUiA aconsegueix retenir el seu escó.
Els tres partits que dominaven fins ara la política municipal perden 10 escons
El podi que amb el PSC ocupaven CiU i PP passa ara a mans de C’s i ERC. El terratrèmol és més que considerable. La patacada de les sigles tradicionals és espectacular: els socialistes i els populars perden tres escons cadascú i la debale de CiU és històrica. En total, els tres partits que dominaven fins ara a plaer la política municipal es deixen pel camí 10 regidors.
El resultat d’Albert Abelló és tan negatiu que l’obliguen a replantejar-se el seu futur. El canvi de candidat realitzat a última hora i de mala manera deixen el partit trinxat, sense rumb i amb els pitjors números de la història. De segona a cinquena força en només 4 anys. És la mateixa formació que va ostentar l’alcaldia durant divuit anys, fins al 2007. Tampoc el líder local del PP té un panorama gaire positiu. Alejandro Fernández no s’ha consolidat com a alternativa, no ha pogut evitar la davallada general de la formació i la seva carrera política a la ciutat queda en l’aire. Les sigles CiU i PP passen a tenir un paper residual a la política tarragonina.
La fragmentació que preveien les enquestes s’ha complert. Paradoxalment, Ballesteros no veu perillar l’alcaldia (com va passar fa quatre anys), però el mandat serà més complicat de governar. No suma majoria absoluta amb un sol partit i, per tant, es veurà abocat a traçar acords a múltiples bandes. Un pacte amb C’s i PP? Un pacte amb ERC i CiU? Ara per ara, semblen impossibles.
Els tarragonins han volgut que Ballesteros lideri l’ajuntament , però amb moltes més condicions que abans: haurà de dialogar més i amb més interlocutors. El calendari electoral, amb diverses cites a la tardor, fa pensar que l’alcalde buscarà abstencions d’alguns grups per a la investidura i que governarà en minoria els propers mesos. No ho tindrà fàcil, però ell és l’únic que pot comandar el Palau Municipal.
