Dilluns a quarts d’onze del matí. Dia de ‘ressaca electoral’. Cua a les instal·lacions del Nàstic per recollir les entrades pel decisiu partit de diumenge que ha de permetre l’ascens a Segona. De les oficines del club surt tranquil i somrient un dels triomfadors de la jornada electoral. El seu particular ‘partit decisiu’ l’ha guanyat amb solvència. És Pau Ricomà, líder del grup de 4 regidors d’ERC que entra amb empenta a l’ajuntament de Tarragona i se situa com a tercera força municipal.
Molt satisfet amb els resultats de l’esquerra independentista i rupturista. Amb la CUP i IC-EUiA, sumen 7 dels 27 regidors de Tarragona, una dada molt significativa tenint en compte el context sociològic de Tarragona. Augmenta el vot sobiranista i s’accentua el gir a l’esquerra en un plenari dominat per l’unionisme.
Ricomà i el seu grup serà un dels interlocutors preferents de l’alcalde Ballesteros per configurar majories al saló de plens. Una hipotètica suma de PSC i ERC, però, no arriba a la majoria absoluta. No estem al 2007 quan els dos partits van configurar un govern de coailició amb 15 regidors, que al cap de quatre anys va acabar amb la desaparició del mapa dels republicans. A més, ara el procés sobiranista allunya les posicions d’uns i altres i Ballesteros necessita almenys dos companys de viatge.
L’alcalde pot pactar amb la dreta espanyolista, els sobiranistes, els partits d’esquerra o governar en minoria
Hi ha fins a quatre opcions coherents de govern (n’hi ha d’altres d’estrambòtiiques) que pot analitzar l’actual alcalde en funcions: mirar cap a la dreta i l’unionisme (un pacte amb Ciutadans i PP sumen 17 regidors), cap a les forces sobiranistes (un acord amb ERC i CiU fan 16 regidors), cap a la seva esquerra (amb ERC i IC arriben als 14 escons) o governar en solitari amb acords puntuals i variables. Aquesta última possibilitat és la que té més números a curt termini (els pressupostos de 2016 no caldrà aprovar-los fins d’aquí vuit mesos) però difícilment es podrà aguantar durant quatre anys. No és igual governar amb 12 que amb 9 regidors d’un total de 27. No és el mateix governar en minoria amb tres ‘partits convencionals’ al davant que fer-ho amb un ventall de sis formacions, algunes de les quals (la CUP) aspiren a obrir finestres i airejar assumptes poc clars de la política municipal, com ja han fet en altres ciutats.
Ballesteros començarà el mandat amb un equip de 9 persones, quatre de les quals són cares noves a l’ajuntament, sense experiència: Elvira Ferrando, Josep M. Milà, Ana Santos i Francesc Roca. Una de les ‘víctimes’ del 24-M és Patrícia Anton, la regidora que ha hagut de fer front al marrón del Mercat i que queda fora del proper consistori. Professional competent i propera al ciutadà, ja es veia que, injustament, Antón anava a la llista del PSC per darrere de persones menys preparades. Coses de la política i de les llistes tancades.
Una de les incògnites del proper mandat serà comprovar la preparació i el coneixement dels temes de Tarragona dels futurs quatre regidors de Ciutadans, segona força política al saló de plens, liderats pel jove advocat Rubén Viñuales. Per contra, la trajectòria política i d’activisme social dels nous edils d’ERC i la CUP i la solvència ja demostrada per Arga Sentís avalen que l’esquerra alternativa i independentista tindrà la seva incidència en l’orientació de les polítiques municipals.
Entre els que han perdut les eleccions s’imposa una reflexió serena i profunda. El cas de CiU és sagnant: primera força municipalista de Catalunya en nombre de vots i regidors i cinquena posició a Tarragona. Els seus tres regidors només poden aspirar a entrar en un ampli govern de coalició, diluïts per Ballesteros i un tercer actor. Si es queden a l’oposició tindran un paper residual. Gairebé es pot dir el mateix del PP; els seus quatre regidors no tindran cap incidència si Ballesteros mira cap a altres cantons. Quines seran les estratègies d’Albert Abelló i Alejandro Fernández? Algú assumirà resposabilitats polítiques per les respectives debacles? Cap dels dos està en condicions de liderar els seus grups fins a les eleccions del 2019.
Tot, menys l’alcaldia, està molt obert. Com dèiem aquest dilluns en el primer balanç d’urgència dels resultats electorals, aquest mandat serà més complex de conduir que l’anterior. La sotragada no ha afectat directament al primer partit de la ciutat, però es deixarà notar als salons i despatxos de la plaça de la Font. El descontentament i indignació de bona part de la ciutadania amb la situació actual tindrà ben aviat noves cites a les urnes.
