Expliquen les cròniques que el Nàstic va passar a ser l’equip grana, fruït de la dictadura franquista que va voler evitar la nomenclatura de “El equipo rojo” en les possibles cròniques del conjunt tarragoní. El cert és que el Nàstic no ha deixat mai el seu vermell en els seus més de cent anys d’història.
El conjunt tarragoní que potser a Anglaterra tindria el malnom dels “reds, reds devils o superreds” al futbol espanyol va optar pel grana. Un color que ha portat en algunes ocasions a la seva samarreta i que altres teories lliguen a la samarreta de cotó, vermella, suada i al color que agafava aquesta per tenir aquest sobrenom dels “grana”. El darrer any que la samarreta del Nàstic va tendir cap al color grana però va ser la temporada 98/99, la del preascens, la d’aquell equip dels Mesa, Vega, Parés, Naranjo o Canoa. Aquella samarreta no només va tenir la peculiaritat de ser la darrera grana que ha tingut el club, sinó també que per primera vegada el nom de Tarragona va lluir a la seva part central. Tarragona ha lluït des d’aquella campanya fins aquest diumenge al lloc de més privilegi de la samarreta vermella del Nàstic. L’entrada amb força de Sorigué amb una inversió de 300.000 euros per temporada les pròximes dues campanyes, fa que l’empresa lleidatana s’hagi guanyat el fet de portar el seu nom a la part més central de l’ “elàstica” tarragonina. Noms com els de Bayer, Diari de Tarragona o el darrer de Port Aventura, han estat els últims patrocinadors que ha mostrat el Nàstic. L’any que la samarreta del primer equip portava Port Aventura, les mànigues de l’equipació també lluïen la senyera de Tarragona en un format més clàssic.
Amb la nova samarreta, el Nàstic ha jugat el darrer tràmit de la temporada. Una “costellada” amb lletres grosses que la RFEF ha decidit que sigui oficial i que es jugui amb partit d’anada i tornada. Un invent fet més per la ment pensant de la Federació que per vés a saber que, on els dos equips estan ja pensant més en les vacances que en el títol poc transcendent que poden guanyar. Nàstic i Oviedo ja tenen el seu objectiu aconseguit i els dos la pròxima temporada es trobaran, ja amb tres punts en joc, a la Segona A. El mateix Vicente Moreno, reconeix obertament que potser el partit ha sobrat pels dos equips que amb la feina feta, poca motivació tenen per a jugar aquesta final.
El partit va servir per a poca cosa més que per veure una assistència magistral de Marc Martínez cap a una bona rematada de Lago Jr, per observar un tros de gol de l’Oviedo de les botes de Sergio Garcia. En anècdota de moment queda el gol d’un dels noms que ja ha entrat a la història com és el de Marcos. Marcos és juntament amb Valero Serer i Cinto López, l’únic jugador que ha marcat més de deu gols amb el Nàstic en tres temporades seguides. Les bones notícies les van deixar Gerard Valentín que va tornar quatre mesos més tard i Lago Jr que ha anunciat que vol seguir a Tarragona tot i els possibles cants de sirena que arriben des d’altres clubs.
Els interrogants a Can Nàstic segueixen tancant-se. El projecte que girarà al voltant del tècnic Vicente Moreno continua fent les passes cap a la direcció correcta per poder mantenir la identitat que ha demostrat aquest equip els dos darrers anys. El Nàstic ha de saber ser hereu del seu joc i d’aquell futbol que s’ha adaptat a la perfecció a les circumstàncies. L’equip de Vicente Moreno diu adéu amb una nova victòria al que ha estat el seu autèntic fortí les dues últimes temporades. L’equip vermell només ha perdut un partit dels trenta-sis que ha jugat com a local amb Moreno a la banqueta.
