Benvolgut director,
D’entrada, i abans d’entrar en matèria electoral, deixa’m que et feliciti a tu i a tots els seguidors del Nàstic per l’ascens. Sóc de Reus, sí, però també sóc persona, i és per això que no em costa res admetre que heu fet una gran temporada i que us mereixeu ser a la 2a A. Allà, per cert, us hi trobareu un equipàs que a la capital del Baix Camp hi té molts adeptes, el Llagostera. Ei, i no pas perquè ara fa any us tombés, no. És perquè llueix els mateixos colors que el Barça, que sou uns malpensats.
Doncs apa, fet l’apunt futbolístic, cal que comentem els darrers moviments a l’Ajuntament de Reus. El Pellicer no ho acaba de veure clar, tot plegat. Ell vol repetir, clar, que la cadira és còmoda i, a més, és dels pocs batlles convergents que encara manarien en una de les ciutats catalanes importants. El cas, però, és que en Vidal i companyia, de la CUP, han dit que estan disposats a governar. Amb un parell.
A mi, amic meu, m’agradaria. I no pas perquè pensi que en Pellicer és un mediocre, que ho penso, i un dropo, sinó perquè en tota aquesta comèdia del ‘Procés’ els de la CUP han estat els únics íntegres i coherents. En Pellicer és més de fer-se fotos i passejar-se per la tribuna del camp de futbol, mentre que els de la CUP són com tu i com jo, gent de carrer, gent que les passa putes i que el que vol és que la ciutat tiri endavant. Així que ens esperen uns dies intensos, certament.
Això sí, per tal que la CUP pugui liderar el govern ganxet li caldran suports dels socialistes i els republicans. Fins i tot, de fet, dels d’Ara Reus. Massa actors per a un escenari tan petit, oi? La qüestió serà si estan tots disposats a entendre’s per despertar la ciutat, que gràcies al govern dels millors està endormiscada. Ah, i mentrestant, als jutjats, hi segueixen desfilant algunes de les primeres espases convergents. El jutge del cas Innova ha tombat el recurs de la senyora Teresa Gomis. Amb il·lusió!
A Tarragona ho teniu més fàcil. En Ballesteros repetirà alcaldia i ja està. Des de la distància ganxeta, però, t’haig de confessar que trobaré a faltar el senyor Abelló. Aquella classe, aquell programa tan clar, aquella humilitat, aquella olor a naftalina, aquells àpats per als avis… Home, jo des d’aquí diria que potser els cal fer una mica d’autocrítica, aviam si troben la raó de la derrota. I cal també que paeixin la crua realitat. I la realitat, amic meu, és que la Forns va fer molt millor resultat, fa quatre anys. És ben curiosa, la política.
Ben cordialment,
