Carregant ...

Ballesteros necessita un autèntic número 2

L'alcalde Ballesteros i el seu nou equip de govern, després de presentar el nou cartipàs municipal (foto: MAURI - Ajuntament de Tarragona)

L’alcalde Ballesteros i el seu nou equip de govern, després de presentar el nou cartipàs municipal (foto: MAURI – Ajuntament de Tarragona)

Aleix Pons va ser Gerent de l’Ajuntament de Tarragona durant l’última etapa de Joan Miquel Nadal a l’alcaldia. Va ser un cas aïllat, una ‘raresa’ a l’estructura interna municipal. En els dos mandats següents al govern de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros ha prescindit d’aquesta figura que, en canvi, té una importància cabdal en altres ajuntaments com el de Barcelona. Ara, la nova alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, ha fitxat Jordi Martí, exregidor socialista, com a Gerent amb àmplies competències executives. Per què a Tarragona no funciona aquesta figura?

Em faig la pregunta en veu alta, ara que arrenca un nou mandat de quatre anys, el tercer i últim de Ballesteros, a la plaça de la Font. Una etapa que s’obre amb el govern municipal més petit de la democràcia, amb l’alcalde i només vuit regidors que es reparteixen en grans blocs les múltiples i diverses competències de l’ajuntament. Un nou cartipàs amb sis àrees que obre la de Presidència -sota el comandament de Javier Villamajor– i tanca la de Cultura, Patrimoni, Turisme i Joventut -que està sota control de Begoña Floria-. Al mig hi ha les àrees d’Hisenda i Seguretat, Serveis a la Persona, Territori, i Educació i Desenvolupament Econòmic.

A falta de la figura de Gerent al consistori, amb un govern en franca minoria i amb moltes veus de l’oposició que dubten o rebutgen el projecte del 2017, l’alcalde encara té més necessitat de comptar amb un responsable polític de pes, que jugui el paper d’autèntic número 2; un primer tinent d’alcalde que tingui una visió transversal del consistori, que mani i coordini a l’equip de regidors, i que resolgui moltes qüestions i marrons que en cap cas haurien d’arribar a l’alcalde. En els vuit anys de Ballesteros aquesta missió no l’ha desenvolupat el seu amic i company Pau Pérez -de perfil gris i sense projecció pública- que s’ha dedicat a quadrar els números i retallar en una època de fortes sotragades.

L’alcalde, amb un nou mandat per davant, ha de tenir la prioritat de teixir aliances i acords amb la resta de grups municipals i, d’altra banda, ha d’atorgar aquest paper de veritable i necessari número 2 a algú del seu govern. Per capacitats i trajectòries, només Villamayor i Floria estan en disposició d’assumir-lo. Els dos ofereixen, però, uns perfils ben contrastats.

Villamayor és un ‘teòric’, el polític amb el cap més ben amoblat de l’equip de govern, sorgit dels despatxos de la Diputació de Barcelona, però amb poques dots de lideratge i més dificultats per afrontar el dia a dia de la gestió municipal i presentar-se a la ciutadania amb un perfil proper (menys al seu barri, Bonavista, on és molt conegut). Floria, periodista, és l’única amb Pau Pérez que aguanta des del 2007 i ha estat de manera ininterrompoda al govern de Ballesteros amb diverses àrees. És una ‘tot terreny’, polivalent i té molt clares les línies d’actuació en cada conselleria que ha assumit: va per feina i no se n’amaga.

Floria té a la seva motxilla l’experiència de vuit anys de portaveu de l’equip de govern. És el perfil ideal per afrontar amb rapidesa i agilitat qualsevol situació de crisi prevista o inesperada i fer d’escut de la figura de l’alcalde. Sap de tot, sempre té arguments i és hàbil i contundent en la dialèctica amb l’oposició. Villamayor, per contra, és més de despatx i d’elaborar plans i estratègies. A partir d’ara serà el portaveu adjunt del govern municipal, però en quatre anys no se l’ha sentit mai en cap polèmica ni parlant de temes globals de la ciutat.

Un dels dos sembla predestinat a ser el successor de Ballesteros al si del PSC d’aquí uns anys. Però la política circula a gran velocitat i i les decisions en una ciutat no es poden afrontar a càmera lenta o amb retards. Comença el tercer i últim mandat de Ballesteros amb la perspectiva intranquil·la dels Jocs del 2017. En aquest context, més que mail, l’ajuntament de Tarragona necessita tres coses: més lideratge de l’alcalde, un número 2 potent que impulsi i coordini la gestió del govern i una profunda reforma interna de l’administració municipal.  De feina, no en falta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *