16.9 C
Província de Tarragona
Dijous, març 28, 2024

Lliçons de vida amb Neus Català

Un grup d'alumnes del CNL de Tarragona visiten Neus Català el passat 5 de juny (foto: CPNL)
Un grup d’alumnes del CNL de Tarragona visiten Neus Català el passat 5 de juny (foto: CPNL)

Són les 9 del matí del divendres 5 de juny. Hem quedat a la plaça Imperial Tàrraco davant del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona (CNLT) per anar a veure la Neus Català al seu poble, els Guiamets. Al curs de català hem llegit Un cel de plom de Carme Martí, que és la biografia novel·lada de Neus Català, l’última supervivent catalana dels camps de concentració nazis.

 

Al cotxe ens preguntem com la trobarem, què li preguntarem, si ens explicarà moltes o poques coses. Amb tot, sabem que avui és un viatge diferent: no anem al Priorat de visita, hi anem a veure tota una donassa. A mesura que ens acostem als Guiamets comencem a veure el paisatge típic del Priorat: vinyes amb el Montsant al fons, les muntanyes de Tivissa, la serra de Tosseta…

 

La primera sorpresa és arribar al geriàtric i veure que és un xalet. Ens rep la Mariona, una senyora molt simpàtica, carinyosa i cordial, que ens fa passar cap al jardí. Ens asseiem sota l’ombra de les oliveres. Esperem expectants l’arribada de la Neus, que arriba en cadira de rodes. Ens quedem bocabadats i en silenci. Tothom espera alguna cosa de l’altre. Ens presentem i se sorprèn que vinguem de Tarragona: li agrada.

 

El primer que ens recorda és el traspàs dels Pirineus amb 182 nens orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt. Li diem que és una persona valenta i, ràpidament, ens corregeix: valenta no, tremenda. Els seus ulls la delaten: realment, ho és. Se’n sent molt orgullosa d’haver-los ajudat a traspassar la frontera. I n’és tanta la satisfacció que ho repeteix algunes vegades.

 

Li ensenyem el llibre Neus Català. Testimoni d’una supervivent on surten algunes fotografies d’ella i la seva família, a través de les quals ens parla dels seus records. De cop i volta, se li activa la memòria. La falta de confiança, potser, fa que només ens parli dels bons records. Quan li preguntem per l’uniforme o vivències als camps de la mort, no vol respondre. Només li podem treure allò que cal saber. Res més enllà de l’acte concret.

 

De cop i volta passen uns ocells per sobre nostre. La Neus ens els ensenya i ens explica que van cap al riu a beure aigua i tornen. ¿Metàfora de la seva vida?

 

Ens sentim emocionades per la trajectòria vital que ens conta i per les lliçons de vida que ens explica: el coratge, la resistència, la positivitat vital, la solidaritat, el somriure permanent, el donar als altres, l’amor a la natura i a les bestioles, en definitiva: l’amor a la vida. Emociona trobar-te una persona que ha viscut tant i tant i no deixa de ser la història en viu. És a dir: una persona que és el reflex de milers de dones anònimes lluitadores i que han patit una guerra civil i la Segona Guerra Mundial.

 

Després de la xerrada ens adonem que la Neus Català és una gran persona: valenta, forta, resistent, lluitadora, propera, tranquil·la, gens rancorosa i madura, com s’autodefineix ella.

 

Just abans de marxar sabem que dissabte de la setmana següent se li farà a Falset un acte d’homenatge amb motiu del centenari del naixement.

 

La tornada és positiva perquè tornem molt emocionades per haver-la conegut. Tornem tocades pels sentiments que ens ha remogut. Però també tornem amb una lliçó de vida a la butxaca.

 

Rosa M. Llauradó, Lourdes Coso, Vicky Roldán, Beatriz Herreros, Nuria Barea, Susana Rodríguez, Julia López  (Alumnes del nivell Suficiència 2 de català)

Gerard Guasch (professor del curs)

Servei Local de Català de Tarragona

Centre de Normalització Lingüística de Tarragona

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here