Carregant ...

Amb ulls ganxets: en Ballesteros i el tren

Un tren de Regionals a l'estació de Tarragona (foto: cedida9

Un tren que fa el servei de Rodalies, a l’estació de Tarragona (foto: cedida)

Benvolgut director,

T’haig de revelar quelcom. No, no, no pateixis, no pas la meva identitat. Tot i que bé, gràcies al nostre estimat Quim Pons mitja parròquia nastiquera ja la coneix. I val a dir que allà al Partit de tornada m’hi vaig sentir com a casa, quan em va fer treure la màscara. La meva confessió és, de fet, una declaració d’amor. Jo estimo Tarragona. Respira, processa-ho, frega’t els ulls, amic meu. Sí, és així. M’encanta la vostra ciutat. Potser per això hi vaig viure sis anys, i potser per això hi tinc amics i hi pujo sovint. Sempre d’incògnit, això sí.

I potser per això em dol veure que van passant els anys però no l’alcalde, i que periòdicament es van repetint situacions, declaracions, polèmiques i altres bestieses. Aquests dies, senyor meu, els diaris van plens d’en Ballesteros fotent el crit al cel pels trenets. Quina mandra, tot plegat. Ja hi tornem a ser. Que això no pot ser, que la capital no es mereix aquestes (males) infraestructures, que el PP ens vol boicotejar el tercer fil. Aviam, batlle, que tot això ja ho sabem.

És ben curiós, però, que un alcalde dels anomenats federalistes (no sé si dels asimètrics o dels de la tercera via, però de ben segur que dels guapus, com en Pedro Sánchez) tiri de l’excusa nacionalista i sobiranista, ja ho saps, allò de ‘La culpa és de Madrit’. Diu en Ballesteros, molt hàbil i perspicaç, que la Ministra vol prioritzar l’eix central i que per això, de rebot, beneficia Castelló i València. De debò, que encara estem així? L’únic que saben fer els nostres polítics és somicar i carregar contra els altres? Es veu que sí, per desgràcia.

El millor del cas és que en Ballesteros ha repartit culpes, aquest cop. Que els empresaris no han mogut ni un dit, diu. I que ell ja va treure el tema, ja, en campanya, però que ningú en va voler parlar, i que és una llàstima perquè mentre tothom volia desencallar els temes del mercat i l’EOI, ell s’hi va deixar la veu, demanant suport en la qüestió ferroviària, que és prioritari. Pobret meu, un incomprès. Això sí, a dos anys de la gran cita per a la ciutat i el Camp de Tarragona, potser que es deixi estar de qui fa o diu què i penqui de valent, que el gran impulsor dels Jocs és ell.

De fet, company, els catalans som ben peculiars. Comencem les coses per la teulada. Tenim una xarxa ferroviària i uns trens que fan riure, o llàstima, depèn de l’ànim que tinguis, però inaugurem un servei de rodalies que, temps després, no rutlla. Volem que les capitals del país estiguin connectades amb l’alta velocitat, però una d’elles té l’estació a prendre pel sac de Reus i Tarragona. Volem construir un Estat, però després tot són llistes i més llistes, i dret a decidir sí però ja ho veurem i vinga a fer bullir l’olla, que és del que es tracta. Jo, amic meu, seguiré enamorat de Tarragona, passejant-me Rambla amunt i avall, baixant al Miracle. Ara bé, no hi vindré pas, en tren. Vindré en autobús, que tenim un gran servei. Molt millor. O no? Calla, agafaré el cotxe, que la T11 va sempre ben buida.

Ben cordialment,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *