L’antiga fàbrica de Chartreuse reposa. A la Plaça dels Infants ja no hi ha aquell anar i venir de gent. És estiu i hi ha algun curs intensiu, però, en la seva majoria, els 3.000 alumnes de l’Escola Oficial d’Idiomes no hi retornaran fins al setembre. Han passat dos cursos des que el centre es va traslladar i va abandonar el lamentable edifici de la Rambla. La nova ubicació els ha canviat el paradigma i no tan sols per la companyia dels estornells, que substitueixen els coloms de l’antic edifici. També per l’amplitud de les instal·lacions, la llum i la comoditat amb què es treballa.
La victòria, però, té sabor incomplet. La Chartreuse es va obrir sense el tercer pis, on estava projectada la sala d’actes de l’EOI. L’equipament no va arribar mai. La Generalitat, amb la connivència de la resta d’institucions implicades, va decidir cedir l’estança al Departament d’Economia i Finances per instal·lar-hi oficines. Des de llavors, l’esperit de lluita ha estat un dels actius del centre. El Consell Escolar, l’Escola Oficial, els Amics de la Cultura i de les Llengües i els Amics de l’EOI han anat plegats per recuperar el projecte inicial, pel qual els pertocava l’edifici al complet.
“Vam trucar totes les portes de l’Ajuntament i no hi vam trobar cap suport“, explica una de les alumnes del centre, que ha decidit no revelar el seu nom. I continua: “només un: el d’Arga Sentís (ICV), que va canalitzar el tema al Parlament, on la queixa va ser ignorada gràcies a l’oposició de CiU i ERC“. Lluites sense aturador: passejades, recollida de signatures, una “xoriçada”, denúncia al Síndic de Greuges… tot plegat, paper mullat. Les oficines ja hi són i tothom els gira l’esquena. L’Escola se sent escapçada: tants anys de lluita per arribar a un nou edifici que ara, a més, està descafeïnat.
Tot i aparèixer al debat de les darreres eleccions municipals, la directora de l’EOI, Yolanda Scott-Tennent, veu difícil aconseguir la tercera planta. “No és impossible, però és evident que el tema està perdent pistonada”, explica. El fet d’haver-ho intentat tot i no haver obtingut ni un bri d’esperança els fa desanimar-se. “El pas dels nostres alumnes pel centre és eventual i això en dificulta la implicació”, esgrimeix Scott-Tennent. Tot plegat, deixa Tarragona en ridícul respecte la resta d’Escoles Oficials d’Idiomes del país. Paradoxalment, enguany s’hi celebrarà la trobada estatal d’EOIs, però l’acte s’haurà de dur a terme lluny de la Chartreuse, a manca d’un espai al centre.
Si el passat és negre, el futur no es planteja optimista. “El problema principal és que mai s’han assegut totes les parts implicades a la mateixa taula”, explica l’alumna consultada. “El tema només interessa en temps d’eleccions perquè hi ha 3.000 possibles votants“, apunta, “però no s’adonen que afecta tota la ciutat: no tenir espai impedeix fer activitats que vinculin l’EOI amb Tarragona”. El centre seguirà lluitant però ho farà amb una perspectiva d’èxit que supera de ben poc la inexistència. “Serem els darrers a llençar la tovallola”, explica Yolanda Scott-Tennent. La directora de l’Escola Oficial ho té clar: “Tarragona no s’ho mereix“.
Em fa vergonya que una situació com aquesta succeeixi a Tarragona. La nostra ciutat no es mereix aquest tracte per part de la Generalitat.
Tinc clar que això no passaria a Barcelona, a Lleida o a Girona. Però, no és la primera vegada que rebem un tracte discriminatori.