Falta menys d’un mes per Sant Magí. Sí, amics, sí: ja ens hem carregat més de la meitat del juliol i, amb ell, ara que estem en ple Tour de França, el primer port de segona categoria. Les quatre colles de Tarragona s’avituallen, beuen, i dosifiquen forces en terreny pla. Ho fan conscients que els quilòmetres més exigents de la temporada estan per arribar i que ho faran en breu.
Al Cós del Bou vénen d’una setmana de desconnexió. Divendres no van tenir assaig i la Jove va aprofitar per agafar aire després d’un primer tram de temporada al qual van posar fi a Torredembarra, el 12 de juliol. Ho van fer resolent deures. Els castells bàsics de 9 estan afiançats i ningú recorda – faltaria més – si van arribar més tard o més d’hora. Un 4 còmode els ha permès explotar-lo a l’assaig, mentre que el 3 ha anat habituant-se a mesura que l’hem anat veient a plaça. El 2 sembla seguir el mateix patró ocasional dels darrers anys, mentre que el 5, amb canvis, agafa rodatge. Després del pilar de 6 de la Torre, la Jove es planta al tram alt de l’any a la línia de sortida dels millors castells. Vilanova i la Geltrú començarà a marcar aquesta etapa, en una plaça on fa un any van completar el 9 de 8 per preparar un Sant Magí en què van descarregar el 5de9f. Tot sembla indicar que els de la camisa morada voldran, pel cap baix, repetir fites.
Plaça del Rei enllà es respira un ambient ambiciós però natural. Els Xiquets de Tarragona semblen haver assumit el seu paper de colla d’elit. Fan el 3 de 9 amb folre repetidament al mes de juliol però ho entenen més com un pas lògic que no pas com un èxit de per si. Una lectura del tot coherent amb el nivell dels matalassers les darreres temporades però que, si analitzem la història, demostra el canvi de mentalitat. La sisena temporada de Roger Peiró ha arrencat a velocitat de creuer i a un anecdòtic pas de la perfecció: a Altafulla no van poder descarregar el seu 4 de 9 amb folre més matiner. Ara ve una setmana de respir per afrontar la cursa cap a les Cols, un dels ecosistemes que els Xiquets se senten més propis. La feina acotarà els objectius que, de moment i tant pel treball de plaça com el d’assaig, permet contemplar el 2de9fm, el 5de9f o el pd8fm.
A Sant Pere i Sant Pau no els preguntis per quan el castell de 8, per quan el cinquè 2 de 7 o quan pensen tornar a dur a plaça el pilar de 6. S’han conegut, van al seu ritme i la fórmula ha funcionat els darrers anys. Amb Jordi Gaya com a líder, els del barri cooperativista s’han plantat al juliol amb tots els castells de set al sarró: des dels castells amb el pilar fins al 5, passant per un 7 que és el benjamí del repertori. I encara més: quatre 2de7 i un pilar de 6 que, carregat, corona els seus registres d’enguany. Semblava que havien de córrer més però han optat pel camí dels passos ferms. Res de castell de 8 per Sant Joan, tal com es rumorejava. I ara, després d’haver descansat la segona setmana del mes, miren Sant Magí a través de dues places talismà: la Pineda (aquest dissabte) i La Fatarella (el 2 d’agost). Tres cites que serviran per mesurar el potencial dels de Sant Pere i Sant Pau després d’una arrencada de categoria.
De cara a mar, els Xiquets del Serrallo també són en un gran moment. Ho fan, segurament, amb menys regularitat que la resta de colles de la ciutat, o potser sense fer tant soroll. Els del barri mariner ja han assolit, a aquestes alçades, el ventall que ha predominat a les seves actuacions en les darreres temporades: el 4 de 7 amb l’agulla, que han repetit sovint i amb comoditat, el 5 de 7, que tot just completaven dissabte passat en la seva millor Diada del Carme, i un 7 de 7 executat amb suficiència per Sant Pere. Amb aquest punt de partida, els objectius passen per créixer per Sant Magí i oferir aquestes construccions amb solvència. Abans, però, els toca un respir de places tot i que la feina seguirà al Tinglado 4. Després d’actuar dissabte a Riu Clar, no reapareixeran fins a mitjan agost.
Amb aquesta perspectiva, les colles de Tarragona afronten, un any més, el període casteller més exigent de la temporada. Un cop més ho fan en les millors condicions i consolidant el bon moment del fet casteller, fent-lo palès a Tarragona i obligant als que en parlem a fer-nos repetitius i a explicar, només en positiu, la situació de les quatre agrupacions. Ara, doncs, arriba el temps d’afrontar els reptes més sonats. Nosaltres restarem disposats a xalar i a explicar-los, a risc que, un temps més, hàgim de seguir lloant les colles de Tarragona. Tots els problemes siguin aquest!
Bones, fa dues temporades que els Xiquets del Serrallo no hem intentat el 3 de 7 amb l’agulla. Aquesta temporada, per tant, no ens n’ha pogut quedar cap com a carregat.
Salut i castells!