Nascuda a Alemanya, d’ascendència italiana, establerta al Regne Unit després de viatjar per mig món… Malgrat aquesta barreja, fàcil d’entreveure escoltant el seu inclassificable accent, la Gabriella Nonino necessitava un nou canvi d’aires. Feia 25 anys que vivia en un petit poble de Cornualla, al sud d’Anglaterra, massa temps d’enyorança de la càlida i animada Mediterrània que envolta la Sicília on va créixer. L’atzar va fer que en aquells temps de dubtes llegís L’ombra del vent, el best-seller de Carlos Ruiz Zafón, i se sentís atreta per Barcelona.
Una primera visita li va servir per comprovar que el Cementiri dels Llibres Perduts no existeix i que les grans ciutats l’atabalen. Apurant el 2011, amb la tardor britànica fent-se cada vegada més inclement, navegant per Internet va investigar les localitats del voltant, completament desconegudes per a ella. “Buscava un lloc amb mar i vaig topar amb Tarragona. Me’n vaig enamorar a través del Google Maps, recorrent els carrers amb Street View”, reconeix. “A la Viquipèdia no hi havia gaire informació, i aleshores la pàgina d’informació turística era un desastre”, hi afegeix. Un primer viatge d’un únic dia li va servir per ratificar-se en les sensacions que li havia transmès el recorregut amb imatges de 360 graus del cercador més famós del món. Uns dies més tard ja estava establerta a Tarragona. I, com a mínim, fins avui.
La història de la Gabriella no és només la d’una guiri simpàtica establerta a la ciutat que fa pàgines web des de casa seva. Per intentar explicar als amics repartits per mig món que li agradava molt el que estava veient en aquella ciutat desconeguda va crear el Tarragona Blog, un diari en línia centrat a explicar el cicle festiu i cultural que anava descobrint amb gratitud. Amb els textos en anglès i il·lustrat amb unes magnífiques fotografies, la seva gran passió, actualment el blog rep prop de 9.000 visitants únics cada mes i és una de les principals portes d’entrada de la ciutat a la xarxa.
“Tarragona té un gran complex d’inferioritat respecte, d’una banda, a Barcelona i, de l’altra, als tòpics que arrossega del seu passat. I, tanmateix, és una ciutat fantàstica!”, exclama. Després de tres anys i mig oferint noves perspectives de la Setmana Santa, el Carnaval o Tarraco Viva, pateix “una barreja d’entusiasme i d’impotència, perquè m’encanta el lloc on visc però veig que encara falta molt camí per recórrer per millorar la ciutat i fer-la conèixer”. Fins i tot rumia engegar alguna iniciativa per contribuir al desenvolupament turístic de la ciutat. Potser l’enamorament inicial ja ha passat, però la relació es perfila sòlida. Una de les millors ambaixadores de Tarragona al món fa menys de quatre anys que coneix la ciutat.
(…)
Aquest article forma del Dossier dedicat al turisme del número 12 de la revista FET a TARRAGONA. La podeu comprar aquests dies als quioscos i llibreries de la ciutat. Una aposta pel periodisme de qualitat, reflexiu i analític. Si us en voleu fer subscriptors només cal clicar aquí i ja formareu part de la gran família del FET, amb més de 530 amics.
