Al món casteller —i al món casteller tarragoní— ens hem acostumat tant a que passin tantes coses que se’ns fa difícil pair-les. La diada d’aquest dimecres a Sant Magí no és memorable per unes fites determinades, sinó pel conjunt. A excepció del 2 de 7 descarregat pels Xiquets del Serrallo, res del que vam veure ahir era inèdit. En canvi, en tots o gairebé tots els casos, segons la lectura que cadascú en faci, es tractava de castells límit per a les quatre colles de la ciutat. En pocs anys, hem assumit que el tram de màxima exigència de la temporada castellera cada cop es fa més llarg per davant. Les Cols en són exemple des de fa alguns anys.
Ni dubtes, ni por als canvis. Una i altra cosa van quedar diluïdes ahir després de la cita a les Cols amb el 9 de 8 i el 5 de 9 amb folre que va descarregar la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els del Cós del Bou van encetar la temporada amb menys embranzida que altres anys i amb relleus notables als troncs de molts castells. Tot i que l’estiu havia anul·lat qualsevol fantasma, quedava la incògnita de com reaccionaria la colla amb els seus castells top. Però ahir —almenys ahir— el resultat va ser satisfactori. Ho va ser amb una bona dosi d’èpica i de treball de la colla, sintetitzats en la postura d’Aleix Bordas tant al 9 com al 5. Vegeu-ne les imatges, si no ho heu fet. Amb el primer envit superat, la Jove ha de trobar-se còmoda, de nou, en el llindar límit. Sobretot el Catllar, dissabte, però també l’Arboç, diumenge, ens serviran per comprovar-ho.
Vagi per endavant que els Xiquets de Tarragona no van assolir el seu màxim objectiu ahir a les Cols. Per tant, cap valoració pot ser del tot positiva i la decepció és no només comprensible sinó també coherent amb el propi discurs. Dit això, cal que posem en solfa la reacció matalassera. No és la xocolata del lloro: la d’ahir no és la diada que desitjaven, però completar una tripleta i sumar-hi el pd7f és digne d’aplaudir (i molt!) tot i lluitar contra el factor psicològic. Després del 3 folrat i de l’intent de 2 amb manilles, els Xiquets van reaccionar plantant el 5 de 8 i descarregant, vora les quatre de la tarda, el 4de9f per primera vegada enguany. El colofó del pilar va rematar la idea que els del carrer Santa Anna saben refer-se com una colla gran. Nota positiva, doncs, la reacció; que mostra el potencial d’una colla abocada a obtenir resultats.
Si hem de destacar alguna cosa dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau és la seva fam. Les ganes de més i l’autoexigència no tan sols de fer les coses sinó de fer-les bé. I això no són paraules buides de contingut. Diumenge visitàvem el seu assaig i assistíem amb sorpresa a una prova en què van descarregar, sencer, el 3 de 8. Una injecció de moral ingent a base d’una prova en què tenien molt més a perdre que a guanyar. La carta venia carregada de confiança i ahir, malgrat la batalla que vindica un castell límit, el van completar per segona vegada. L’intent desmuntat de 4 de 8 tan sols demostra la voluntat de consolidació dels de Jordi Gaya.
Des de l’octubre de 2013 que no celebràvem un èxit de l’envergadura del d’ahir per part dels Xiquets del Serrallo. Llavors era el 4 de 8 carregat, ahir les Cols van veure el primer 2 de 7 que descarregaven els del barri mariner en tota la seva història. Feia 16 temporades que no l’assolien i ara, mesos després de tenir un local provisional que els permet assajar amb xarxa, se l’anotaven per primer cop al complet. Ha de ser a partir d’aquí que els d’Isaac Herrera aspirin a consolidar un castell tan tècnic com aquest que els permeti plantejar-se el 4 de 8 amb prou garanties en un futur més o menys proper.
Més enllà de les conclusions que es puguin extreure de la diada castellera de Sant Magí, cal saber llegir aquesta actuació com la inicial del tram alt de l’any de les colles tarragonines. El seu punt àlgid es donarà d’aquí exactament un mes i tres dies, el migdia de Santa Tecla — o el diumenge anterior, dia 20 de setembre, per a la Jove i els Xiquets. D’aquí a allà, tot un mes per suar als patis d’assaig i per somiar en rubricar la imatge oferta ahir a les Cols.
[…] quins castells s’hi van carregar i descarregar (si algú encara no n’està al cas, us recomano aquest article del Gerard Recasens al Fet a Tarragona). Però si que vull deixar constància de les abraçades […]