La festa major petita de Tarragona, Sant Magí, ja ha passat, i les pàgines de la premsa local han parlat sobretot de castells, de concerts, de remullades, de sindriades, de la Watermelon Pool… i d’urinaris. Sí, d’això també. Pel que es veu, això ha estat notícia o leitmotiv de poca volada. El motiu? Segons alguns, el tema és estrictament estètic, i han lamentat les ubicacions de lavabos portàtils a llocs com el portal del Roser.
Jo no seré precisament qui defensi l’equip de govern, però amb una mica de seny s’ha de ser just i dir que les crítiques, aquesta vegada més aviat agres, estan fora de lloc. Si les festes de la ciutat, de densitat elevada, tenen lloc en un punt com és la Part Alta on es concentra gairebé tot (això seria un altre debat, per cert), és inevitable que l’estètica i el patrimoni històric d’aquesta àrea en siguin partícips de forma implícita perquè en són l’entorn.
Si realment els urinaris són en un lloc visible, ningú no podrà tindre l’excusa de dir que són lluny, que són fora de l’abast visual i, en conseqüència, que són introbables. El debat de Sant Magí pot ser que es propagui fins a Santa Tecla, però jo aniré més enllà encara: on són els lavabos públics tarragonins? Hauríem d’apostar, com a ciutat que pretén captar turisme de qualitat, per unes instal·lacions adequades a la ciutadania i a visitants? Personalment crec que sí, com fan d’altres ciutats europees —Amsterdam n’és una—, però a curt termini aquest tema seguirà vigent, com a mínim, a un mes vista.
Si durant aquests períodes tenim accés a lavabos mòbils, aleshores serà totalment reprovable l’ús indiscriminat de la via pública com a lloc on dur a terme una activitat fisiològica de la qual, com diu la dita, ningú no s’escapa. Cal ser conscient que sempre és millor aguantar-nos amb la presència d’aquests ginys de plàstic que no pas haver d’aguantar pantans escatològics a qualsevol hora del dia —especialment de nit i matinada— que són especialment molestos per als veïns de la zona.
Alhora, cal recordar que la pedagogia és imprescindible i que no és acceptable optar exclusivament per la via repressiva davant d’aquests fets: multar, sancionar, sempre ha estat la via fàcil, però el consistori ha de trobar més camins abans d’arribar a aquest extrem. Cal donar resposta a les necessitats de la ciutadania, amb solucions factibles —per bé que ara temporals—, i tan integrades a l’entorn com sigui possible. La balança, per a mi, és ben clara: o optem per l’estètica o bé per la neteja… I si cal triar, opto per la segona. No sé com ho veieu, però si participem de festes amb música i beguda, algunes de les conseqüències són aquestes. Posar-hi remei, com deia, depèn de tothom, i la pedagogia, seny, paciència i comprensió també poden ser un bon ingredient. Sigui com sigui, bon estiu!
Estic d’acord Albert amb que hi ha d’haver urinaris a la vista però potser no costaria gaire fer-los una mica més intims.
Considero que és una vergonya que a Tgn no hi hagi lavabos públics durant tot l’any. Les fonts i els lavabos públics son imprescindibles a tot arreu i més en una ciutat que vol viure, en part, del turisme.
completament d’acord