16.6 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Homenatge al futbol britànic

Howard Kendall a Lezama a  finals dels 80. Foto:Aboutbasquecounty
Howard Kendall a Lezama a finals dels 80. Foto:Aboutbasquecountry

El futbol ha perdut aquest cap de setmana un d’aquells personatges de flegma britànica i posat mediterrani.

Un dels entrenadors més reconeguts al Regne Unit a l’alçada dels mítics Buckingham, Clough, Robson o Ferguson.

Howard Kendall, un dels noms il·lustres per tots els malalts de futbol va ser un dels primers en trobar aquell equilibri defensa atac sense renunciar a un futbol vistós per l’espectador.

Resultadista al mateix temps que amant del bon futbol britànic i sobretot un gestor excel·lent del vestidor, aquest era Kendall. Un tècnic que va marcar una època a Goodison Park a la banqueta de l’Everton i que va fer renéixer l’Athlètic Club a finals dels vuitanta amb una generació de futbolistes que es va convertir en senyera pels bascos.

Amb Kendall, noms com Alkorta, Garitano, l’actual president Urruitia o Lakabeg van debutar en un primer equip al costat d’Andrinua o Salinas.

Vicente Moreno amb aquella flegma britànica dirigint la banqueta grana el partit de lliga. Foto: Nàstic
Vicente Moreno amb aquella flegma britànica dirigint la banqueta grana el partit de lliga. Foto: Nàstic

Kendall va tenir a les seves mans l’última fornada de “katxorros” que s’havia enfrontat al Nàstic en partit oficial de lliga a Segona A amb el Bilbao Athlètic.

L’entrenador britànic va encaixar a la perfecció en aquell estil de futbol que agradava a Bilbao i va marxar de l’Athlètic dient: “és el millor club del món, torno a Anglaterra i sé que faig un pas enrere”.

Trenta anys més tard, aquella generació de futbolistes que va jugar contra el Nàstic amb el filial basc i que va pujar al primer equip de l’Athlètic de la mà de Kendall, ocupa banquetes d’equips de segona o càrrecs directius dins la mateixa junta dels lleons.

 

La història ha canviat i segurament Luís Fernández també va fer canviar la filosofia del futbol a Bilbao.

El somriure etern de Fernández va fer oblidar aquell futbol més contundent de l’època Kendall tot pasat per un filtre de Heynckes, va transformar l’Athlètic en un equip guanyador i amb bon gust pel joc de toc des de la base.

Molt futbol i gols per emmaracar

Si l’Athlètic s’ha disfressat d’equip “pelotero”, el Nàstic no ha volgut ser menys i Jordi Calavera va posar-se l’equipació d’un dels jugadors recordats a San Mamés, Roberto Martínez Rípodas “Tiko” i els seus “tikonazos”, per fer un dels que serà els gols de la lliga, no només a Tarragona.

Els jugadors grana celebren el primer gol de Jordi Calavera. Foto: Nàstic
Els jugadors grana celebren el primer gol de Jordi Calavera. Foto: Nàstic

Amb les mans al cap, la majoria d’aficionats grana, imitant el gest de Robson a Santiago de Compostel·la després del gol de Ronaldo, van cridar gol incrèduls del que acabaven de veure.

Un jove de només vint anys (com Tiko quan va fer el seu primer gol a segona amb l’Osasuna) acabava de fer una autèntica obra d’art que hauria de donar la volta al món de l’univers futbolístic i que ja ha fet exclamar les poques televisions que gaudeixen dels drets dels partits.

Calavera és un d’aquells futbolistes que s’ha de cuidar i saber portar i que té el cap prou posat a lloc per acabar sent un lateral dret factoria nàstic exportable com ja explicàvem l’any 2013 al Fet a Tarragona.

El de Cabra del Camp és un aficionat al Nàstic de cap a peus i un jugador que celebra el gol fent petons a l’escut com feia temps que no es veia a la Budallera.

El gol de Calavera va donar la pausa necessària a l’equip però no aquella tranquil·litat que volia un Nou Estadi eternament emprenyat amb l’equip i que, tot i la bona marxa dels de Moreno, regala un run run constant a cada acció poc afortunada. Un dia caldrà reflexionar del poc que enganxa un equip que és quart i que porta un dinàmica de tres anys de victòries i més victòries. Un Nàstic guanyador que no atreu i que dins del mal endèmic del futbol a l’Estat espanyol intenta sobreviure a l’ombra de la mala gestió de la LFP, dels clubs i dels drets televisius.

Per tancar dubtes i després de l’empat dels bascos, l’home de moda dins la plantilla, Jean Luc, es va encarregar de fer un gol que hagués signat Messi amb control orientat acompanyat de retall i xut a l’escaire. El de Jean Luc hauria estat el gol de la jornada si Calavera ho hagués permès.

Els de Vicente Moreno van tornar a recuperar el 4-3-3 amb el que sembla que es troben còmodes i on la posició de Xavi Molina allibera els dos cervells de l’equip, Rocha i Tejera, que es poden dedicar a fer més tasques de creació que de contenció.

Tal com ja va passar en el darrer Nàstic- Bilbao Athlètic, el porter grana, aquest cop Reina, aquell 1983 Palomo, va aturar un penal decisiu amb empat a zero al marcador.

El Nàstic va fer el seu homenatge al bon futbol, als bons gols i a Howard Kendall a l’estil grana, patint i vivint damunt d’aquesta corda fluixa que s’acostuma a decantar per un equip que gestiona com ningú els noranta minuts i que ha fet de la persistència la seva clara senya d’identitat.  Com aquell esperit anglès del Nottingham Forest de Clough o de l’Everton de Kendall o fins i tot del United de Ferguson guanyant la Champions en deu minuts al Camp Nou.

Jean Luc va acabar donant els tres punts al Nàstic amb un molt bon gol. El tercer aquesta lliga que el situa com a màxim golejador de l'equip. Foto: Nàstic
Jean Luc va acabar donant els tres punts al Nàstic amb un molt bon gol. El tercer aquesta lliga que el situa com a màxim golejador de l’equip. Foto: Nàstic
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here