17.9 C
Província de Tarragona
Divendres, març 22, 2024

L’autovia que fa de mur al mig de la ciutat

El pont de l'autovia A-7 travessa el carrer Rovira i Virgili, separant el centre de la ciutat de Tarragona II i la zona del cementiri
El pont de l’autovia A-7 travessa el carrer Rovira i Virgili, separant el centre de la ciutat de Tarragona II i la zona del cementiri

Passejant o corrent pel parc del Francolí riu amunt;  caminant pel carrer Rovira i Virgili en direcció al cementiri i a Sant Pere i Sant Pau; obrint la finestra de l’aula quan fas classe al campus de l’avinguda Catalunya de la URV… I així, infinitat de situacions de la nostra vida quotidiana es topen en el dia a dia amb la barrera de l’A-7, la circumval·lació de l’antiga N-340, aquell desvio que va prendre forma entre finals dels 70 i principis dels 80 i que ha esdevingut una cicatriu que separa i divideix Tarragona.

 

Un soroll constant, permanent i molest de milers de cotxes i camions circulant a gran velocitat les 24 hores del dia pel mig del terme municipal. Una contaminació sonora i de fums que destorba la tranquil·litat que hauria de tenir un dels grans pulmons verds de la ciutat i que perjudica els veïns de Tarragona 2, Terres Cavades o els voltants de Frai Antoni Cardona i Grau. Una autopista al mig de la ciutat que fa desagradables molts desplaçaments a peu i que comporta una imatge de deixadesa a banda i banda, des de la Savinosa fins a les Gavarres.

 

Si comencem el recorregut a Llevant, l’antic tram del desvio prop del camp del Nàstic  -que va deixar de ser operatiu en l’etapa Zapatero-  continua creant una barrera física entre el nou barri de l’Arrabassada i les instal·lacions esportives en un entorn de brutícia i degradació creixent. Ni l’Ajuntament ni l’Estat es fan càrrec de la demolició i rehabilitació de la zona en una situació que recorda la plataforma de la platja del Miracle, tancada fa més de dos anys.

 

El mal ja està fet i Tarragona sembla condemnada per sempre a veure travessar l’A-7 separant nuclis urbans

Més endavant, un mur separa l’autovia de les cases de Terres Cavades i en la sortida del cementiri augmenta la imatge de ciutat a mig fer: descampats a banda i banda, cotxes aparcats als vorals, el dipòsit de vehicles i terrenys deixats de la mà de Déu. Hauria de ser l’entrada principal i embellida al nucli històric de Tarragona per aquells que hi arriben per carretera i, en canvi, presenta un aspecte decebedor i desordenat.

 

La circumval·lació passa com un ganivet entre el campus universitari i la zona residencial de Tarragona 2 i deixa ferides com el final abrupte de l’avinguda Marquès de Montoliu en un solar ocupat per cotxes que escapen de la zona blava. Després, l’A-7 creua per sota la N-240 (una altra carretera que hauria de ser una avinguda urbana camí de Sant Pere i Sant Pau i el campus de Sescelades) i distorssiona la traquil·litat i l’esbarjo del Parc del Francolí.

 

Travessat el riu i la nova A-27,  l’autovia avança cap a Ponent camí de Les Gavarres i de la connexió amb la T-11 (autovia de Reus) amb un pas elevat per a vehicles nou de trinca (obra recent del ministeri de Foment) més propi de l’urbanisme dels anys 70 que no de la manera de fer actual.

 

Aquell desvio, que quan es va construir fa quaranta anys s’acabava a la Savinosa i a Icomar, ara s’allarga fins a la Móra i La Canonja. Va ser un greu error no planificar la circumval·lació de Tarragona de la N-340 o autovia A-7 per la mateixa autopista, ampliant-hi els carrils -com passa a Girona-, allunyant-la dels nuclis urbans i evitant més trinxament del territori.

 

El mal ja està fet i Tarragona sembla condemnada per sempre a patir pel mig del seu terme una via d’alta velocitat amb milers de cotxes i camions en constant moviment, just el contrari del que passa a les altres ciutats. Una autovia-autopista en forma de cicatriu que fa de mur, separa persones i barris i trastoca una planificació urbanística  més coherent, cohesionada i agraïda. En resum, una ferida que molesta, i molt.

Cotxes aparcats de manera caòtica al costat de la URV, al final de l'avinguda Marquès de Montoliu
Cotxes aparcats de manera caòtica al costat de la URV, al final de l’avinguda Marquès de Montoliu
Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

  1. El cert és que no estic d’acord amb la demonització que es fa del desvio. L’inconvenient és el pas dels camions, que es soluciona prohibint el pas dels camions en el tram entre Altafulla i Tarragona, fent que aquests circulin per l’ap7 i utilitzin l’a27 per tornar a enllaçar amb l’ap7 o per anar al port un cop passat el riu.

    Una vegada no hi ha camions, aquesta via és el que en altres ciutats s’anomena Ronda. A Barcelona, per exemple, van trigar anys i panys per aconseguir tenir la Ronda litoral, la ronda del mig i la ronda de dalt. Tres rondes que serveixen per distribuir el trànsit d’entrada i sortida de la ciutat.

    El desvío serveix per a que la gent que ha d’entrar i sortir cada dia de Tarragona pugui fer-ho per una via que permet alta ocupació i que permet 4 accessos diferents a la ciutat. Si eliminéssim aquesta via de la nit al dia, el caos circulatori i l’empitjorament de les condicions de vida dels ciutadans seria notori.

    Si, conec perfectament la tendència actual transmesa per certs opinadors: dir que fora cotxe, que la ciutat és per les persones, que s’ha de fer servir el transport públic (entenc que es refereixen al col·lectiu) i tot un seguit de paraules boniques que topen amb la realitat. Promouen aquestes idees arquitectes que tenen el despatx dins de la ciutat, periodistes que poden anar a la feina caminant, polítics i funcionaris de l’ajuntament que tenen el centre de treball a la plaça de la font. Per tant, tot un seguit de persones que ofereixen una visió subjectiva del món i obliden que Tarragona és una ciutat on el pes de la industria i dels serveis és molt important. I aquí és on anem.

    Tarragona és un Territori plagat de petites, mitjanes i grans fàbriques químiques, petroquímiques, auxiliars d’automoció, d’alimentació… repartides per dotzenes de polígons que donen feina a una quantitat molt gran de tarragonins. I la mateixa Tarragona ciutat ofereix feina en el sector serveis a milers d’habitants de les poblacions veïnes. El flux diari de persones és molt elevat, i només cal observar les entrades a la ciutat pel desvio. Degut a la dispersió en el territori, és impensable poder realitzar un sistema de transport col·lectiu que ofereixi un servei decent als tarragonins. Recordem que ningú optarà trigar 1 hora en anar a la feina en transport col·lectiu si amb cotxe triga 10 minuts.

    El que hauríem de començar a fer és entendre que el desvio ja no és una autovia que passa pel centre de la ciutat. És una Ronda. És una ronda que permet una entrada i sortida de la ciutat de forma fluïda i ràpida. Que permet estar a la Rambla i saber que en 5 minuts s’està fora de la ciutat.

    Si mai tornem a tenir diners i ens podem permetre de fer grans obres. Si us plau, pensem-nos-ho bé abans d’eliminar el desvio i fer passar l’A7 pel costat de l’ap7. Si s’elimina el desvio, ens haurem de passar 30 o 40 anys reclamant que es construeixi una ronda per Tarragona. Utilitzem millor els diners. Utilitzem-los fent cobriments parcials del desvio, que amb el traçat i orografia actual és fàcil fer el cobriment de certs trams que eliminarien la barrera que suposa en l’actualitat. Gastem-los en insonoritzar al màxim els trams que restin al descobert. Instal·lem pantalles acústiques i fem pantalles verdes. I amb els que sobrin (els cobriments són cars, però desmantellar una autovia i construir-ne una altra ho és més) ja veurem què fem.

    Aquestes pantalles acústiques ja les hauria pogut instal·lar el propi ajuntament quan va fer l’urbanització de la zona de Joan XXIII. No és res fora del comú que quan es fa una urbanització nova al costat d’una via d’alta ocupació o d’una via de ferrocarril, es faci un estudi d’impacte ambiental i es determini la instal·lació per part del promotor de l’urbanització de pantalles acústiques. Si l’ajuntament no ho va estimar oportú, l’ajuntament sabrà.

    I pel que fa a la foto, el cert és que fa vergonya veure aquell racó de la ciutat. Descuidat i maltractat. Però no és culpa de que a 200 metres hi hagi una autovia. Primer, les avingudes tenen principi i final, i no necessàriament el final ha de ser un carrer que la prolongui però amb un altre nom. L’avinguda de Catalunya comença a l’avinguda república argentina, i s’acaba al portal del Roser. És un final brusc, si, però ni pensaments de tirar el portal a terra i el casc antic per poder-li donar prolongació. Marquès de Montoliu comença a Imperial i acaba a Catalunya. I fins aquí tot correcte. El problema és aquest racó brut i descuidat. Això no és culpa de l’a7 ni del ministeri. Això és culpa del responsable d’aquests 100 m2 de terreny, que probablement sigui l’ajuntament. Que urbanitzi aquest 100 m2 i ja veurem com canvia la imatge.

    Sobre si va ser un greu error o no planificar el desvio com es va fer o no, hauríem de viatjar als anys 70, entendre les necessitats d’aquella època, i analitzar els beneficis que ha aportat tenir aquesta infrastructura pel desenvolupament de la ciutat durant 40 i comparar-lo amb el fet de no tenir-la. Exercici que els 4 arquitectes de bona família que s’han repartit la ciutat entre ells, i que durant aquests 40 anys han fet l’agost fent pisos i cases per les persones que les han pagat gràcies als diners que han guanyat degut al desenvolupament econòmic impulsat per les infraestructures, no han fet ni són capaços de fer-ho (podríem parlar algun dia de la qualitat arquitectònica dels darrers 40 anys). Ni la seva formació, ni les seves capacitats, ni la seva experiència professional basada en la projecció de vivendes els ajuda a tenir una visió global de territori i de les infraestructures que aquest requereix. Visió que cap professional té per si sol i que s’obté per la col·laboració de diferents professionals com enginyers de camins, economistes, sociòlegs…

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here