16.6 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Miquel Puig: “Catalunya ha de canviar el model econòmic”

L'economista Miquel Puig, a la terrassa de la Casa de la Punxa de Tarragona, on va néixer l'any 1954 (foto: DAVID OLIETE)
L’economista Miquel Puig, a la terrassa de la Casa de la Punxa de Tarragona, on va néixer l’any 1954 (foto: DAVID OLIETE)

“Ostres, és fantàstic!”, exclama quan surt al terrat de l’edifici. La ciutat és als nostres peus. El sol de tarda es reflecteix a la torre cilíndrica que culmina amb una cúpula cònica que li dóna el nom popular de Casa de la Punxa. Un munt de records de la infantesa li vénen al cap: “Aquell espai”, diu, mirant cap avall, “era un jardí on jugava amb el meu germà. Vivíem al principal, el pis dels avis paterns, i a sota hi teníem la comissaria de la policia”.

 

El jardí ara l’ocupa un modern edifici d’oficines amb vidres on es reflecteix la cúpula i la Font del Centenari. No havia pujat mai al terrat i feia anys que no trepitjava l’immoble, que s’ha transformat profundament en les darreres dècades. En aquesta icona de Tarragona, actual seu de la Cambra de Comerç, va néixer el 1954 Miquel Puig, economista, un professional que ha desenvolupat la seva feina en l’ensenyament universitari, l’assessorament, l’Administració pública i l’empresa multinacional. Autor de diversos llibres, Puig publica regularment articles de premsa.

(…)

¿L’única sortida que té Catalunya per canviar de model econòmic és la independència?

Espanya té un model que ens condemna a la poca prosperitat, la desigualtat i un estat del benestar insostenible. La independència no garanteix res per si sola, però obre una oportunitat per canviar les coses. La Catalunya estat hauria de tenir un altre model econòmic.

 

¿Les eleccions del setembre han aclarit què volen els catalans?

No em sembla dolent el resultat, perquè la ciutadania envia un missatge als polítics perquè es posin d’acord. L’electorat diu als independentistes que tenen un cert marge per governar sense donar-los un xec en blanc, i diu als unionistes que tindran una oportunitat si arriben a consensos i fan plantejaments constructius. Ara bé, cal reconèixer que és una situació complexa de gestionar.

 

Vostè assegura que, en un procés cap a l’estat propi, l’anomenat període transitori no tindrà lloc. Per què?

Hi ha una obvietat que s’oblida sovint. Un minut abans que Espanya reconegui la independència de Catalunya, nosaltres seguirem formant part d’Espanya i d’Europa: això vol dir, entre altres coses, llibertat de circulació de mercaderies i el pagament de les pensions. Un minut després del reconeixement del nou estat a través d’un tractat signat entre Catalunya i Espanya, queda clar de qui són els actius –per exemple, l’aeroport i el port de Tarragona passen a dependre de l’Estat català–, de qui són els passius –la part del deute (un 20 %) del Regne d’Espanya que assumeix Catalunya– i qui paga els pensionistes –el nou estat. Els creditors de l’Estat espanyol (el Banc Central Europeu i la Unió Europea) no permetran que se signi res que no vagi en aquesta línia. En el moment del naixement del nou estat, no necessàriament Catalunya seguirà dins la UE, però es mantindrà de segur la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals.

 

¿Però creu que Espanya estarà disposada a signar algun dia un tractat que reconegui el nou Estat català?

Hi ha independentistes que parteixen de la base que hi pot haver una desconnexió unilateral, però aquest supòsit no és realista. D’altra banda, se’m fa pràcticament impossible pensar que tard o d’hora no hi haurà un referèndum. El procés polític català ha arribat a un punt en què només és viable el referèndum acordat entre els governs català i espanyol o imposat per l’exterior. Cal insistir en aquesta eina democràtica, internacionalment acceptada per decidir si un país s’independitza o no amb la majoria simple dels vots emesos.

(…)

Aquest és un fragment de l’entrevista a l’economista Miquel Puig que publiquem íntegrament al número 14 del FET a TARRAGONA.

Ha estat possible realitzar l’entrevista gràcies al suport dels subscriptors del FET, que pagen 30€ a l’any, i dels lectors que compren la revista als quioscos i llibreries de la ciutat. Sense la complicitat i la implicació de la societat, no és viable el periodisme analític i rigorós.

Si us en voleu fer subscriptors, ompliu aquesta butlleta i sigueu benvinguts a la gran família del FET.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here