La campanya de les generals ja bull i a Tarragona l’interès augmenta per les eternes mancances del territori en molts aspectes. N’hi ha una de clamorosa i que desperta un consens elevat en la diagnosi: es tracta del dèficit ferroviari que va més enllà de la ciutat i que l’enllaça —beneïda paradoxa— amb la resta de la seva àrea metropolitana i les Terres de l’Ebre. Aquest dimarts en van parlar, al Campus Catalunya de la URV, representants dels set principals partits catalans que es presenten a les eleccions del 20-D: Joan Basora, tercer al Senat per Democràcia i Llibertat, i els caps de llista al Congrés d’Unió, Martí Barberà, del PSC, Joan Ruiz, del PP, Jordi Roca, d’ERC, Jordi Salvador, d’En Comú Podem, Fèlix Alonso i de Ciutadans, Sergio del Campo.
Tot plegat, en un debat moderat pel director del Fet a Tarragona, Ricard Lahoz, que va abordar d’entrada les propostes dels partits per resoldre el pas de mercaderies pel territori. Els candidats van coincidir en la provisionalitat del tercer fil, però van denunciar el retard en les obres. El candidat del PP, Jordi Roca, va defensar la inversió del govern espanyol en infraestructures ferroviàries, mentre Ruiz, Salvador i Alonso van coincidir a considerar “millor” el pas de les mercaderies per la línia Reus-Roda, tot i que van recordar que “encara no s’ha fet ni l’estudi formatiu”. Fèlix Alonso va reivindicar un tercer fil “temporal, que no perjudiqui el transport de passatgers i que sigui respectuós ambientalment”.
La pèrdua de trens de llarga distància al centre de la ciutat va ser una altra de les matèries que va estar sobre la taula. La connexió entre el tren convencional i el de gran velocitat va capitalitzar el discurs dels candidats, però amb formes contrastades. Ruiz i Alonso van recordar la promesa d’un enllaç a l’Arboç, i Salvador va recordar la necessitat de disposar de llançadores a l’estació del Camp de Tarragona. Basora va advocar per la necessitat de crear una infraestructura de transport públic i taxis per a l’estació de Perafort-La Secuita, proposta amb què van coincidir amb Ciutadans i Unió, que no va oblidar l’utòpica estació intermodal. A més, Salvador va diagnosticar “el problema de l’aïllament de l’estació de Salou” que caldria resoldre, segons defensaven també altres partits com Ciutadans, el PSC o En Comú Podem, “amb un tren lleuger“. Per a del Campo, però, Salou i Cambrils “disposen ara d’una bona oportunitat per redefinir la seva mobilitat”.
El mal estat dels trens regionals i de les estacions del territori va ser un dels punts amb més consens per part dels integrants del debat. Tots els candidats van rendir-se a la vergonyosa evidència. El candidat d’ERC va reivindicar l’abandó que pateixen les Terres de l’Ebre, “amb trajectes de vora tres hores, amb pitjor freqüència que fa deu anys i amb catorze de les setze estacions tancades“. Joan Ruiz va recordar la inadaptabilitat de l’estació urbana de Tarragona a les persones amb mobilitat reduïda i Jordi Roca es va sumar al reclam d’uns horaris i unes freqüències millors, recordant, però, “que no és tan fàcil”. Alonso va apostar per la necessitat de fer parar l’Euromed a l’Aldea, quadriplicar la línia de Castelldefels al Prat per millorar la circulació o fer arribar els trens de llarga distància fins a Flix, entre altres propostes. Per tot plegat, el candidat de Ciutadans va proposar un “Pacte per les Infraestructures” per adquirir consensos en aquestes peticions.
Les novelles rodalies del Camp de Tarragona van ser un dels punts culminants de debat que va comptar amb l’aprovació relativa dels candidats, tot i que tots plegats van coincidir que es queden curtes. Per al PP, “cal millorar les freqüències i el servei públic interurbà per accedir-hi”, mentre que En Comú Podem vol allargar-les fins a Vilafranca, a banda de fer arribar la línia Tarragona-Reus fins a Torredembarra. El PSC es va mostrar crític amb la gestió de la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria i va recordar que les rodalies tarragonines tenen “només 15.500 usuaris mensuals”. Ruiz, Barberà i Basora van reclamar la connexió a través d’aquesta xarxa amb les Terres de l’Ebre, mentre que Jordi Salvador va reclamar dissenyar un servei “des de l’òptica de ser la segona àrea metropolitana del país”.
Més enllà del contingut el debat va tenir la salsa dels retrets entre PSC i PP per la gestió de Foment dels seus partits i les picabaralles entre ERC i populars per les crítiques de Jordi Roca a un “excés d’estelada” per part del govern català. A escasses hores de l’inici de la campanya, l’organització va saber posar damunt la taula un dels grans reclams del territori i una de les qüestions que fa caure la cara de vergonya als centenars de milers d’usuaris del ferrocarril de casa nostra. Ara només queda que els polítics, passat el 20-D, actuïn, efectivament, com a “lobby”: de les paraules als fets, de la precarietat al progrés. I que Tarragona deixi de ser el territori del tren perdut.
