Les pel·lícules projectades fins ara al REC han complert les expectatives generades entre els cinèfils tarragonins pels organitzadors del festival. Dies enrere, en una entrevista concedida al Fet a Tarragona, Xavier Garcia Puerto va assenyalar que l’edició d’enguany, com les anteriors, aposta pels nous valors internacionals del sector i per oferir al públic propostes diferents a nivell creatiu. Després dels dos primers dies d’exhibició, la selecta tria dels films a concurs ho evidencia.
Guatemala, Nepal, Índia…,
El tret de sortida del REC 2015 es va produir aquest dimecres passat al vespre, amb la presentació de El ball del vetlatori, de Marc Sempere, una obra inspirada en un poema del valencià Vicent Andrés Estellés que s’ha inclòs al bloc Presentació primer test del festival d’enguany. La pel·lícula narra la història d’un que torna al poble després d’una pèrdua per tal de deixar enrere les seves pors.
L’endemà, més d’un es va veure sorprès per una insòlita mescla entre documental i ficció arribada des de Guatemala i batejada com Las Marimbas del infierno, de Julio Hernández Cordón, retrat de dos personatges sense massa en comú que s’uneixen per tirar endavant la seva música. El plat fort del dijous, però, va ser la projecció del film nepalès KaloPothi, amb moments d’hipnòtica bellesa. De ritme reposat, la pel·lícula de Min Bahadur Bhamse centra en dos infants atrapats en una aldea que pateix els efectes de la guerra civil que va assolar el país. Amb tot, l’amistat dels dos infants és presentada en escenes de gran tendresa, encara que al final del film s’apunti més aviat cap a una lectura amarga del relat. La nit es va tancar amb la recuperació de l’òpera prima de Cesc Gay, Hotel room, projectada al Metropol.
Aquest divendres, l’Antiga Audiència ha acollit la sessió Xtra de Movistar del REC 2015 amb l’exhibició de Margarita with a Straw, de Shonali Bose. Posteriorment, a la secció Òpera prima, s’ha estrenat Les amigues de l’Àgata, una proposta feta per quatre estudiants d’audiovisuals. El seu estil recorda el de Marc Recha, senzill, intimista i sense pressa. Al vespre ha estat el torn del film turc Mustang, de Deniz Gamze Ergüven, que denuncia la repressió a la qual el gènere femení és sotmès al país a través de la història d’unes germanes òrfenes atrapades en una família controladora. Al mateix temps, però al Caixaforum, la portuguesa Maria de Medeiros ha presentat el Reparebem, en què la directora exposa l’impacte que la dictadura de Brasil ha generat a la societat del país.
Més que un film, ‘una experiència’
La pel·lícula més esperada de la sessió de divendres, però, era Son of Saul. Precedit per bones crítiques i pel fet d’haver-se mostrat al cèlebre festival de Cannes, en què va ser premiat, el film ha estat presentat abans del seu passi “com una experiència, més que una pel·lícula”. L’obra de László Nemes, crua, cedeix el protagonisme a un presoner jueu d’un camp de concentració que busca un rabí per poder enterrar un infant. La càmera segueix tots i cadascun dels passos de Saul i converteix l’espectador en part del que es mostra. Angoixant i intens, el seu estil de realització juga contínuament amb l’enfocament i amb els tirs de càmera. L’aposta és arriscada, però acaba imposant-se.
A la sortida de la projecció, l’accés a l’Antiga Audiència acollia improvisats debats entre el públic que ha vist la pel·lícula. A uns els ha convençut la seva peculiar posada en escena, mentre que a d’altres els ha semblat “freda i distant”. Bon senyal, doncs, si la programació que el REC ens ha preparat per aquest cap de setmana segueix generant controvèrsia i rics intercanvis d’impressions.
