La nostra ciutat pot veure el proper diumenge un fet bastant curiós: un partit que es presenta per primera vegada a unes eleccions generals les pot guanyar. Estic parlant de Ciutadans. La “porra” que ens queda és saber si superarà o no els 18.000 vots, i l’impacte que això pot tenir en el camp del conservadurisme. Em sembla molt difícil que no sigui el partit més votat a la ciutat. El candidat per la demarcació?: L’únic candidat de C’s és l’Albert Rivera.
La segona qüestió que em sembla d’interès és veure si En Comú Podem supera el llistó del 10%, o si s’apropa als 7.000 vots. Si ho aconsegueix i, sobretot, si treu diputat, pot fer variar també moltíssim l’escenari en el camp de la renovació. El candidat?: Ha demostrat capacitat de gestió i de generar consens, i això, en els temps que corren sempre és ben rebut. És comunista, i la societat està virant cap a l’esquerra.
La tercera qüestió objecte d’anàlisi hauran de ser els resultats del PSC. És l’únic partit amb un líder natural a la ciutat, i els seus resultats sempre són millors a les generals que a les autonòmiques. El seu repte hauria de ser no quedar per sota dels 12.000 vots. El candidat?: Massa anys de capità, potser?. Ara, si només es tracta d’aguantar el tipus, és el perfil ideal.
El Partit Popular podria ser el gran perdedor de les eleccions a la nostra ciutat, passant de ser el partit més votat a quedar en quart o cinquè lloc. Si fos així, molt em temo que estaríem assistint al principi del fi d’un partit que ha passat de votar en contra de la Constitució a abraçar-s’hi fraudulentament, i això sempre passa factura. El candidat?: Guanya en les distàncies curtes, i seria un bon candidat… en un altre partit.
I això és el que encerto a veure al meu tarot.
Sóc conscient, amable lector, que no he parlat de Democràcia i Llibertat, ni d’ERC; de l’esforç d’aquests dos partits per intentar quedar-se els vots del 27 de setembre; i del que els seus resultats representen per a la supervivència dels primers, i … també dels segons. Però … si tu has votat la desconnexió d’Espanya, molts dels teus votants s’ho han cregut, i han desconnectat, i ja no els interessen aquestes eleccions. Molt em sembla que ha estat un error monumental. La política és, entre altres coses, l’art d’administrar el temps, i -des del 27S fins avui- l’administració del temps per part de CDC i ERC ha estat, malgré lui, un despropòsit.
La clau catalana marca una part substancial de les eleccions a Espanya, però no a Catalunya. El poble és molt savi, i sap en cada moment què toca votar. Ara va de “canons o mantega”, de polítiques públiques, d’inversions en infraestructures. Va de decidir tot allò que voldríem, però no podem, decidir des de Catalunya. Mentre no arriba la independència, aquells partits que han votat que ja no volen jugar a Espanya poden patir-ho a les urnes. Probablement per això ERC busca desesperadament el vot de la CUP, i Democràcia i Llibertat preén lligar el vot amb el procés, contradictòriament amb les posicions d’alguns dels seus líders al territori.
El candidat de Democràcia i Llibertat?: Mai un candidat de l’Ebre ha permès millorar resultats a Tarragona, sigui del partit que sigui; per molt bé que ho hagi fet com alcalde, no aporta cap vot a la nostra ciutat.
El d’ERC?: Un molt bon perfil de candidat al qual no ajuda gens el cap de llista per Barcelona. Entre la socialdemocràcia d’en Carod i els trabucaires d’en Puigcercós, ERC encara no ha decidit què vol ser de gran i, si és cert que ja ha començat a construir la nova república catalana, ho hauria de començar a tenir clar.
Llàstima que … tots els candidats siguin homes. Potser per això … encara hi ha tants indecisos. Bon vot diumenge que ve!.
