El mal ja estava fet. I totes les parts implicades en la negociació per tirar endavant el mandat democràtic del 27 de setembre en són igualment responsables. Arribats a aquest punt, després de tres mesos d’agonia i inoperància, no investir Artur Mas com a president de la Generalitat i anar a eleccions em sembla la sortida menys dolenta.
Si la CUP hagués votat finalment a favor del candidat de Junts pel Sí, la setmana que ve s’hauria format un govern feble, en minoria i més controlat per l’esquerra anticapitalista que pels partits unionistes a l’oposició. Aquesta opció arribava tan ‘in extremis’ i presentava tantes dificultats que és millor intentar ‘fer net’ a principis de març amb una nova cita a les urnes. Llavors veurem el càstig i el premi que rep cadascú dels protagonistes per part de l’electorat.
Resolució sí i govern no?
Haurà estat una legislatura fallida. Paradoxalment, les eleccions amb més participació (un 78%) i una victòria inèdita del sobiranisme s’acabarà en un no-res. Per a la història -o per a l’anècdota- quedarà la resolució de ruptura o ‘desconnexió’ del Parlament aprovada el 9 de novembre pels 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP. Com va ser possible allò i no acordar un govern?, es pregunten avui els electors.
El Procés no mor avui, però perd una gran oportunitat de dur a la pràctica el seu objectiu i es deixa pel camí empenta, moltes il·lusions i el factor clau de la unitat transversal del moviment. D’aquí dos mesos, l’independentisme podrà repetir el suport del 27-S de gairebé dos milions de persones? Tots aquells que veien el sobiranisme com el principal motor per canviar i trencar amb l’statu quo, li continuaran ‘prestant’ el seu vot?
Mas tornarà a ser candidat?
S’obren moltes incògnites en un context de reconfiguració del sistema de partits a Catalunya i del període d’interinitat que s’enceta a la política espanyola. N’apuntem unes quantes en set blocs:
– Quina força tindrà la pantalla de referèndum que impulsen Pablo Iglesias a Madrid i Ada Colau a Barcelona? Fracassat el govern amb majoria sobiranista al Parlament, molts consideren que el relat de la política catalana fa un pas enrere per situar-se de nou en la reclamació d’una consulta vinculant. El 20-D ja es va comprovar que era una opció guanyadora. I pot tenir grans aspiracions a la cita de març. Serà candidata l’alcaldessa de Barcelona?
– CDC i ERC convindran a repetir la fórmula de Junts pel Sí? La coalició es va presentar com una oferta excepcional (“El vot de la teva vida”) per a unes eleccions úniques. I les del març, seran un altre cop eleccions plebiscitàries?
– El president en funcions tornarà a ser candidat? El 2015, Convergència s’ha presentat a tres eleccions amb tres noms diferents (CiU, Junts pel Sí i Democràcia i Llibertat) i es troba en ple procés de refundació. Això suposa substituir Artur Mas com a líder?
– La CUP-Crida Constituent es presentarà als comicis de març amb la mateixa oferta que al setembre?
– Com afectarà a Ciutadans, PSC i PP l’impàs de la política espanyola en les noves eleccions catalanes? Inés Arrimadas conservarà el fugaç títol de ‘cap de l’oposició’? Socialistes i populars es conformen a seguir resistint com a peces secundàries?
– Quin paper faran a partir d’ara l’ANC i Òmnium? Les entitats, que han estat un motor imprescindible de mobilització constant al carrer durant els darrers anys, arriben esgotades i desencisades. Caldrà comprovar la capacitat de reacció de les seves bases.
– Els independents voldran repetir? Professionals que van formar part de la candidatura de Junts pel Sí, alguns dels quals amb escó efímer de diputat, van decidir canviar les seves respectives trajectòries per ‘jugar’ un partit decisiu en el camp de la política. Veurem si tots, o la majoria, hi volen tornar.
segona volta del 27-s
I mentre escric l’article penso en tanta i tanta gent ‘anònima’ que he conegut aquests darrers anys fent de voluntaris en els actes de l’ANC i Òmnium a Tarragona. Penjant cartells, traslladant unes cadires, muntant l’equip de so o l’escenari, repartint octavetes, organitzant actes massius i de petit format, fent gestions de tota mena… en definitiva, oferint part del seu temps per ajudar a construir un país millor i més just. Ells i elles, que han fet tanta feina en una “plaça difícil i complicada”, no es mereixen uns dirigents polítics amb tanta poca alçada de mires.
Malgrat tot, les eleccions de març es perfilen con una segona volta del 27-S. Toca fer autocrítica, superar desencís, revisar estratègies, ampliar la base del sobiranisme i sortir a guanyar.
