Van ser Jim Lovell i Jack Swigert, astronautes de l’Apolo 13, el que van pronunciar aquella cèlebre frase que el cinema i la història s’han encarregat de convertir en el “Houston we have a problem” . Poc es podien imaginar Lovell i Swigert que la seva crida d’auxili en la fallida de l’expedició i els seus problemes situats en plena òrbita lunar es faria servir encara en ple segle XXI i es convertiria en una de les frases ocurrents en expressions quotidianes. El problema a Can Nàstic aquesta setmana ha vingut de Houston com ja anunciaven aquell 1970 Lovell i Swigert.
La marxa de David Rocha a la MLS per jugar amb la samarreta taronja dels Houston Dynamo ha deixat a l’equip sense una de les seves peces determinants perquè el que sempre hem anomenat l’engranatge perfecte del rellotge de Vicente Moreno funcioni sense corda. El jugador que donava el punt de serenor i de nervi al mig del camp i aquell tipus que amagava la pilota fins a congelar la pressió dels rivals. Vicente Moreno ha acceptat resignat una marxa que hagués canviat fins i tot per perdre un partit més, tot i el seu odi a perdre. La primera prova de foc ha tornat a ser fora de casa, allí on l’equip segurament juga amb més comoditat sense mig del camp. Al Carlos Belmonte i davant de Luis César, els grana han apostat per un partit a l’estil Major League Soccer, d’aquells de córrer amunt i avall sense massa criteri i amb oblit del mig del camp.
El Nàstic ha estat equilibrat, en el treball defensa atac però mancat de la transició necessària per poder crear futbol. La marxa de Rocha ha obligat a Vicente Moreno a fer un trivot amb un Sergio Tejera sacrificat en tasques de destrucció i amb Lobato i Madinda alliberats. L’equip ha notat en excés els lligams defensius de Tejera que només a la segona part amb un canvi de rols ha pogut començar a connectar amb Achille Emana i el joc de l’equip i el futbol ho han agraït.
Emana, ha tornat a demostrar que els grana necessiten la seva inspiració per poder desencallar qualsevol encontre i per saber llegir els espais com ningú. Una precisa obertura a l’extrem d’Achille, amb l’exterior del peu i amb desequilibri inclòs de tota la defensa rival, ha servit perquè el petit de la classe, Stéphane Emana, marqués per segona setmana consecutiva i poses l’empat definitiu. Abans l’Albacete s’havia avançat en un penal que va fer un revolucionat Iago Bouzon. El central grana necessita certa dosi de pausa sobretot a l’hora de treure la pilota jugada, on errors seus ja han costat més d’un gol i d’un ensurt que un inspirat Reina va evitar que acabés en gol a Albacete. l futbol ranci dels dos equips durant la primera part del partit és simplement per oblidar. Al Belmonte les mantes dels aficionats van servir en alguns casos per fer la migdiada veient l’espectacle dels primers quaranta cinc minuts.
El Nàstic ha tornat a deixar aquella sensació habitual dels partits fora de casa on un excés de prudència talla les ales a un equip que deixat anar i sense pressió pot encara donar més mostres del que és capaç de fer aquesta temporada. Un equip que quan es troba sobre el terreny de joc deixa clars detalls de qualitat al servei del col·lectiu i que ara mateix no té sostre. Moreno ha d’acabar de fer lligar les peces noves, sobretot Muñiz, que ja ha demostrat que a cops de cama esquerra pot ser capaç de convertir-se en un d’aquells futbolistes que agraden a Can Nàstic. L’equip tindrà la seva particular revàlida del “post-rochisme”, a casa la pròxima jornada. El Nàstic haurà de tornar a ser aquell equip que aposta per ser ell mateix i cercarà aquella identitat que modela quan surt lluny del Nou Estadi. Els grana hauran de deixar d’orbitar la lluna per tornar a casa i ser l’equip que es reconeix a primer cop de vista. Els grana ja han posat un rumb fix direcció al play-off on han tornat a entrar després del punt sumat. Fins i tot Josep Maria Andreu ja ha cercat aquest nou repte per un equip que té com a principal virtut, seguir creient en ell mateix.
Mentrestant un tuit des de la distància crida un “Vamoossss Stéphane” amb l’empat dels de Moreno. Des de Càceres o camí a Houston, David Rocha demostra que ja és un patidor més d’aquest Nàstic, on ell ja ha repetit que espera tornar algun dia.
