Després de liderar l’associació de veïns de La Floresta durant vint anys, Antoni Peco deixarà el càrrec el proper mes de març i donarà pas a altres persones del barri. El cas de Peco simbolitza la falta de relleu i l’immobilisme que pateix bona part del moviment veïnal de Tarragona. Pocs dirigents, escassa empenta, nul·la mobilització i un desinterès creixent dels ciutadans per tot allò que afecta la comunitat.
Peco continuarà, però, al capdavant de la Federació d’Associacions de Veíns de Tarragona (FAVT) fins que acabi el seu mandat el 2018. Una federació que aplega quinze associacions de barri i que ha anat perdent molta pistonada si la comparem amb aquells anys de finals del segle XX de fortes reivindicacions al carrer. Ara ha esdevingut una mena de proveïdor als seus associats de serveis com el Centre de Recursos (per ajudar en l’organització i muntatge d’activitats culturals i festives amb vehicle i material propi) i La Ràdio Veïnal.
La FAVT deixa de ser un interlocutor preferent per al consistori i es queixa de la falta d’informació sobre els projectes d’IKEA i l’Anella Mediterrània
La FAVT sobreviu en un mapa molt dividit amb altres dues federacions veïnals que protagonitzen un cas singular. David Dueñas, professor de sociologia de la URV i resident a Varsòvia, és l’autor d’una tesi doctoral sobre el tema i afirma que la fragmentació del moviment veïnal tarragoní s’ha produït per “l’adopció d’estratègies polítiques que les han allunyat de la lògica dels moviments socials amb que van començar”. Segons Dueñas, les tres federacions estan “dividides per criteris geogràfics que combinen entitats orientades a la política o a la creació d’activitats pels associats”.
El resultat d’aquest procés es va veure amb claredat l’any passat quan els tres presidents de federacions van intentar el salt a la política institucional a través de les eleccions municipals. En un cas, l’objectiu s’ha assolit i Pedro Sánchez, expresident de la Federació Segle XXI, ara és regidor de Ciutadans. Els altres dos casos van acabar en fracàs. Carles Pedreño, expresident de la Federació de Llevant, ho va intentar des de la llista de CiU. I el propi Toni Peco es va proposar sense èxit per liderar una candidatura de confluència a l’esquerra dels socialistes en la línia d’Ada Colau a Barcelona.
El resultat d’una suma de factors negatius -alguns ja esmentats- és que la FAVT com a representant històrica i principal dels veïns dels barris de la ciutat ha deixat de ser un interlocutor preferent per al consistori. Ho reconeix el propi Peco amb dos exemples: fa un any de l’última trobada amb l’alcalde i cap partit els ha demanat un reunió de treball des de les últimes eleccions municipals. Això, traduït, significa que el moviment veïnal no té pes, s’ha fet invisible per al poder polític i ha perdut la capacitat d’influir-hi.
El cas més flagrant d’aquest menysteniment és la falta d’informació de l’ajuntament als veïns respecte els plans urbanístics més importants que hi ha en marxa a la ciutat: el de l’anella mediterrània dels Jocs i el contigu que inclou la construcció de l’IKEA. Es tracta d’una gran àrea per urbanitzar als barris de Ponent, font principal de les associacions que pertanyen a la FAVT i el seu president no amaga el disgust en veure que ningú els explica, per exemple, quines afectacions de mobilitat tindran a la zona els dos projectes.
L’àrea de Relacions Ciutadanes, que comanda la regidora Elvira Ferrando, ha creat una taula de treball amb les tres federacions per mantenir contactes periòdics, canalitzar informació en els dos sentits i coordinar les activitats als barris. Tot i la bona intenció de la iniciativa, la taula de treball confirma que les associacions de veïns han perdut capacitat reivindicativa i poder de interlocució política davant el consistori. Al cap i a la fi, se les tracta com a entitats socials i culturals que es limiten a organitzar activitats per als seus conciutadans.
Alguns diran que pateix una agonia irreversible; d’altres creuran que s’ha de readaptar als nous temps per seguir ben viu entre la xarxa associativa dels barris. El cert, però, és que el moviment veïnal de Tarragona ja fa anys que està tocat i en hores baixes i ha esdevingut poc rellevant i més aviat invisible.
