‘Tarragona necessita més i millor periodisme’. Aquest és el títol triat per a la xerrada col·loqui d’aquest dijous als Sopars del Fòrum, un dels més veterans dels que s’organitzen a la ciutat amb una trajectòria de dues dècades. Una quarentena llarga de persones van compartir tot un seguit de reflexions i inquietuds que m’acompanyen des de fa temps al voltant de l’ofici de periodista.
Permeteu-me, doncs, que avui a l’article del FET a TARRAGONA sigui jo el principal narrador i protagonista. A la ponència em remunto a fa quaranta anys, el 1976, per explicar com van néixer durant la transició mitjans de premsa a diverses ciutats de Catalunya i Espanya, però no a Tarragona. En serien exemples l’Avui, El País, El Periódico… i a nivell de capitals de comarca i demarcació El Punt, Segre, Regió 7, El 9 Nou i d’altres. Aquesta absència fa que Tarragona no disposi d’un mitjà nou de trinca que sigui referent a l’hora d’explicar la transició i es comprometi sense complexos amb els primers anys de l’etapa democràtica, l’autogovern, el municipalisme, la cultura i la llengua pròpia del país.
Analitzo el panorama actual a Tarragona i el comparo amb el de fa un quart de segle (a principis de la dècada dels 90) per concloure que ara tenim un sector molt fragmentat, amb molts mitjans (diaris de paper, diaris digitals, premsa de pagament i gratuïta, emissores de ràdio i televisió), però la majoria amb unes estructures locals febles i redaccions cada cop més reduïdes. La precarietat laboral acompanya, en molts casos, aquest panorama poc reeixit.
La irrupció d’Internet canvia radicalment la manera de relacionar els mitjans amb lectors, oients i espectadors. I les xarxes socials acaben de revolucionar la professió de periodista. Segons el meu criteri, som davant d’una triple crisi: econòmica, de talent i una tercera derivada de la revolució tecnològica. El gran interrogant de l’etapa històrica que ens toca viure és com fem viables mitjans de premsa si el públic s’ha acostumat al ‘gratis total’ a internet i no està disposat a pagar per la informació?
La triple crisi no suposa la fi del periodisme, però l’obliga a reinventar-se: cal anar més enllà de la notícia estricta, de consum massiu, que arriba a tothom de manera immediata. Segons el meu criteri, s’obren nous espais per al periodisme rigorós i de qualitat basat en explicar històries del dia a dia, de persones i col·lectius, de la vida quotidiana i en interpretar i contextualitzar el que passa a nivell polític, social i econòmic.
Un sector de la societat (minoritari?) demana, precisament, més profunditat, context i interpretació en forma de reportatge llarg, crònica, entrevista i article d’anàlisi. En contraposició a les limitacions de l’era dels 140 caràcters de Twitter, aquesta és l’aposta del FET a TARRAGONA. Però hi ha públic suficient i prou compromès per donar suport a aquest tipus de periodisme ‘slow’, cuinat a foc lent?
Aquests són alguns apunts breus d’una xerrada molt més àmplia exposada aquest dijous als Sopars del Fòrum. En el torn de debat i preguntes, els assistents van plantejar nombroses qüestions relacionades amb la qualitat i la credibilitat del periodisme actual, la dependència de la publicitat de les institucions, la falta de mecenes per donar suport a nous projectes, la línia ideològica dels mitjans o l’absència de voluntat política per canviar les coses.
Gràcies als organitzadors dels Sopars del Fòrum per haver-me convidat a parlar de periodisme i Tarragona. Aquí teniu l’article ‘Sopars per ser una mica més savis’, d’Enric Garcia Jardí publicat el 2014 amb motiu dels 18 anys de la iniciativa.
