Colpidor. Rotund. Contundent. Franc. Clar. Sense pèls a la llengua. En voleu una mostra? “L’Egeu és la fossa comuna d’Europa”. Una segona: “Una acció humanitària de quatre sonats ha acabat muntant un sidral internacional”. I una tercera: “Cal aixecar-se del sofà, passar a l’activisme i desobeïr una mica”. Així es manifesta Òscar Camps, director de Proactiva Open Arms, l’organització catalana -nascuda a Badalona- que ha esdevingut un referent a Lesbos salvant les vides dels refugiats.
Convidat per la URV Solidària i l’àrea de Cooperació de l’ajuntament de Tarragona al cicle ‘Dijous Cooperactius’, Camps desgrana alguns detalls de com una micro-onagé ha sabut impulsar “des de les inquietuds personals i la plena convicció” un operatiu de rescat a les aigües del Mediterrani a les costes gregues. L’aventura arrenca a partir de l’empresa de salvament de Camps i es materialitza el passat setembre amb uns 15.000 € inicials que ara s’han convertit en més de 400.000 € gràcies a les aportacions d’entitats i particulars.
En un Espai Kesse ple de gom a gom, el líder de Proactiva Open Arms posa damunt la taula uns números que fan esfereïr: l’entitat ha recollit de les aigües del mar més de 400 cadàvers des de principis d’any. Ha rescatat 800 persones que anaven a la deriva i més de 400 que s’estaven ofegant. Voleu més xifres? “He vist morir 250 persones en poques hores per culpa d’un naufragi”, lamenta Òscar Camps. “Uns 145.000 refugiats han passat per les mans de l’entitat en sis mesos”, remata.
Els socorristes van començar treballant a la costa, però ara intervenen mar endins, a unes tres milles de les platgesde Lesbos per intentar salvar més vides, abans que les embarcacions s’enfonsin. “Tenim els millors professionals de Catalunya i Espanya, amb un dispositiu actual de 15 persones diàries, i molt millor material que hem pogut comprar gràcies a les donacions”, explica Camps davant un auditori molt interessat per la crisi humanitària.
El col·loqui amb el públic obre altres vies d’interès: es parla sobre “l’actitud vergonyosa i cínica d’Europa” davant l’arribada massiva de refugiats, els incomplments dels estats de la Unió i els contactes de l’ONG amb el govern de Grècia. Els assistents pregunten a Camps per l’efecte d’imatges impactants com la del nen sirià mort a la costa, si arriben aquí refugiats malgrat la incompetència política i si es retroben les famílies després de llargs periples de separació.
El debat és ric i intens: “No es pot estar massa temps seguit allí, no més de quinze dies, perquè cal resistir físicament i psicològicament“, reconeix l’Òscar després de viure en primera persona nombroses situacions colpidores. La situació, lluny de millorar, es pot complicar per altres fronts: Xipre, el Mar Negre i Líbia. De fet, preparen dispositius especials a Lampedusa.
I sobre el futur més immediat, Camps assegura: “És molt dur, però no ens podem enfonsar, ens hem de bellugar al marge de la inoperància de les institucions polítiques. Hi ha mil maneres per implicar-s’hi. Cal actuar, està a les nostres mans resoldre la vergonya d’Europa”. Al Camp de Tarragona diversos col·lectius ja preparen accions amb el compromís d’ajudar a pal·liar una situació tràgica que no ens pot deixar indiferents i que només amb pot resoldre “posant fi a la guerra i a la venda d’armament”.
