Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Espai noble, acull els actes més institucionals i solemnes. Permet l’accés al balcó de la plaça Sant Jaume, testimoni d’esdeveniments històrics del país. Una porta lateral del Saló obre el despatx del secretari general de la Presidència. Auster. Sobri. Sense adorns. Dues taules, una de despatx i una altra rodona per reunions amb un màxim de 4-5 persones. Res més.
És una ‘sala de màquines’ potent del Govern de Catalunya. Aquí treballa Quim Nin, exdelegat de la Generalitat a Tarragona i actual número 2 del Departament de Presidència, el que comanda la consellera Neus Munté. Nin és l’home de Tarragona a Palau, el polític del Camp de Tarragona que aplega més poder a la seu principal de la institució des de fa dos mesos i que, malgrat les noves ocupacions, manté el contacte amb el territori.
Cada segon dimecres de mes, Nin participa al comitè de coordinació Generalitat – Ajuntament de Tarragona sobre els Jocs Mediterranis. Com ja ho feia quan era delegat del Govern. No ha volgut renunciar a seguir de molt a prop la complexitat organitzativa de la cita esportiva de l’any que ve. És un tema que el viu molt intensament. I per això se li escapa una ganyota de ràbia i disgust quan explica la segona renúncia d’una empresa a la construcció del Palau d’Esports a l’Anella Mediterrània de Camp Clar.
Aquesta setmana, Quim Nin i el Govern en el seu conjunt han de donar una resposta ràpida i contundent per salvar l’equipament esportiu estrella dels Jocs. Alguna cosa no s’ha fet bé quan ens trobem en una situació límit a només quinze mesos de l’event i creixen les veus (a l’escenari polític i al carrer) que posen en dubte el compliment dels terminis pel que fa a les obres.
“Una cursa d’obstacles permanent”. Reflexions en veu baixa, paraules que busquen arguments i volen seduir l’interlocutor. Un calendari que pressiona molt i uns pressupostos de licitació ajustats. Malgrat els entrebancs, Nin es mostra satisfet i orgullós del compromís de la Generalitat amb Tarragona 2017, molt més clar i ampli que el de l’Estat espanyol. I per això, continua sent l’home clau del Govern català als Jocs.
seguretat
Al marge de les obres, l’organització de l’event extrema els temes de seguretat. Divuit plans operatius dissenyats pels Mossos. Policies que investiguen el terrorisme jihadista. Agents experts en explosius. Control de documentació dels esportistes. Seguretat de les instal·lacions. Supervisar itineraris i mobilitat. Verificar la identitat dels voluntaris. Afrontar i garantir la diversitat religiosa i prevenir un possible contagi de malalties en determinats països…. I molts més. Per això, en plena sacsejada pels atemptats terroristes dels darrers mesos a grans capitals europees, Nin insisteix que la seguretat és tema prioritari en la preparació dels Jocs Mediterranis.
Des del despatx discret que mira al carrer del Bisbe, transitat a diari per milers de turistes, el secretari general de la Presidència prepara els acords que aprova el Govern cada setmana, gestiona el dia a dia del departament, i participa en empreses i entitats públiques estratègiques com Infraestructures.cat, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Amb aquest ventall de qüestions, no pot sorprendre que Nin tingui molt a dir en el projecte del Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou: “Cal fer un projecte realista i pensant en els operadors que ara hi estan interessats”, proclama.
Però el CRT passa ara, momentàniament, a un segon pla de les prioritats. Tarragona avui li demana al seu ‘home fort’ a la Presidència de la Generalitat que salvi l’equipament que millor simbolitzarà en el futur el llegat del 2017. No hi ha marge per més dilacions.
