Eren ben pocs els qui coneixien, fa uns mesos, la faceta musical del tarragoní Gerard Virgili. La seva guitarra havia restat, durant prop de deu anys, estrictament reservada a l’àmbit domèstic. Protegit aleshores per la intimitat que li conferien quatre parets, Virgili, isolat, alimentava amb lletres i acords el seu món introspectiu. El passat 2015, però, aquest jove de 24 anys es va proposar «composar seriosament» i va començar a penjar les seves creacions a les xarxes socials. Sentia la necessitat, ara sí, de compartir la seva música. En escoltar les seves primeres cançons, la resposta de la majoria dels seus amics va ser d’estupefacció. Ja havien constatat que Virgili és un melòman que freqüenta sales de concerts i festivals de música, i probablement molts d’ells també sabien, gràcies a l’emissora Onda Cero de Lleida, que Virgili té una veu radiofònica envejable, però malgrat tot encara desconeixien la seva recòndita vocació musical.
Encoratjat per la bona rebuda de les seves cançons, Virgili va optar per presentar un Verkami amb l’objectiu de gravar un primer disc en solitari. Diu que no les tenia totes amb la campanya de micromecenatge, però gràcies al suport d’unes 50 persones el projecte va aconseguir els recursos econòmics necessaris per tirar endavant. Va ser aleshores quan Pol Ishanda i Oscar Chic —guitarrista de Foo i bateria de Callejón Canalla, respectivament—, es van oferir a ajudar-lo amb el disc. D’aquesta manera va néixer Virgili & the Rivals, la formació definitiva, el trio musical que combina estils diversos com el folk, el blues o el garage rock. «Tant el Pol com l’Oscar han contribuït moltíssim a millorar els meus temes, a arranjar-los», remarca Virgili.
Enregistrat als estudis d’El Tostadero amb el productor Marc Molas, el primer EP del grup es titula Contact. «El vam denominar així perquè es tracta del meu primer contacte amb un projecte d’aquestes característiques», explica Virgili. Per confegir-lo, el cantant tarragoní va triar els quatre temes que aleshores més li agradaven del seu repertori («Let you know», «Easy», «Doomed» i «Amen»). Virgili explica que va redactar totes les seves lletres en anglès perquè part important de la música que escolta, i que per tant té com a referència, és obra d’artistes anglòfons.
«Tot ha anat molt de pressa», reconeix. El passat 4 d’abril Virgili & the Rivals van guanyar la tercera edició del concurs de bandes de l’Associació Cultural d’Oci de Lleida (ACOLL), fet que els permetrà actuar a les Festes Majors de Maig de Lleida. I avui, divendres dia 8 d’abril, a les 23 hores, el grup s’estrena a la ciutat natal del seu cantant. La sala El Cau de Tarragona es convertirà, aquesta nit, en l’habitació fosca i allargada on aquest jove de veu vigorosa, després d’anys de refugi musical, mostrarà en directe tot el seu potencial.
