Les Converses del Camp de Tarragona, organitzades per la Fundació Privada Mútua Catalana, estrenaven aquest dilluns un espai de discussió sobre economia del territori, moderat pel director del FET a TARRAGONA, Ricard Lahoz. I s’enceteva amb un debat endèmic: Què vol ser Tarragona de gran? Som àrea metropolitana? En cas afirmatiu, com ho sabem? I en cas contrari, hem de voler-ho ser? Tarragona, el Camp i aquesta idea difusa que és la nostra àrea vital veien, doncs, una nova finestra de teoria i una altra oportunitat de nuls efectes en el terreny pràctic.
Josep Oliveras, catedràtic de Geografia d’Anàlisi Regional de la URV, exposava en la teoria les característiques d’un territori que no es defineix. L’excessiva conceptualització ens permetria situar el Camp de Tarragona sota l’aixopluc de diversos substantius: d’aglomeració a ciutat difusa, passant per conurbació o àrea metropolitana. El catedràtic d’Economia Aplicada de la URV Agustí Segarra posava negre sobre blanc a l’inici de la taula rodona definint la zona com la segona àrea metropolitana de Catalunya i la vintena de l’Estat amb tots els ets i uts. “Ho som per les sinèrgies del territori i les nostres externalitats positives”, apuntava.
LIDERATGE I VISIÓ ESTRATÈGICA
Per a Oliveras, “podem ser àrea metropolitana legislativament parlant”, però insinuava que encara hi ha mancances en l’homogeneïtat del territori en aquesta idea. “On es prendrien les grans decisions? Tenim projectes territorials comuns? Existeixen els lideratges forts que necessitem?”, es preguntava, en un to més escèptic. En aquest sentit, Segarra també exigia una visió territorial global i estratègica i valentia en l’autodefinició com a àrea metropolitana. “Cal el lideratge de les institucions perquè les empreses i la ciutadania ja fem vida en aquest sentit”, apuntava.
Una idea amb què coincidia Joaquim Margalef, doctor en Economia i exdirector de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat a Tarragona. Margalef va repassar la història del territori en comú, amb la vertebració de la química i el turisme en l’àrea. “Hi ha tres mercats que ens defineixen com a conurbació perquè no són estrictament locals sinó que són compartits en el territori: el de treball, el d’habitatge i el d’oci“, assenyalava. Tres eixos fonamentals que fan de casa nostra, per se, un territori amb sentit propi però insuficients per generar un lideratge institucional.
És molt probablement aquest el gran escull amb què topa el Camp de Tarragona. Hi coincidien Margalef, Segarra i Oliveras. El gran salt de la teoria a la pràctica passa per una manca de lideratge polític cap a la idea d’esdevenir una àrea metropolitana amb totes les de la llei. Aquesta seria la clau per superar vells debats que fan estèril qualsevol proposta teòrica en no haver-hi cap disposició a la pràctica des dels focus de poder.
I així és com a casa nostra, mentre discutim la teoria de sempre, no ens queda més remei que seguir esperant: que el Camp de Tarragona s’ho cregui i que d’una vegada per totes, algú es tregui de sobre els complexos i recordi que, de capital, no se n’és, sinó que s’exerceix.
Un homenatge als orígens
L’acte va començar amb la presència destacada del delegat del govern català Òscar Peris, i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Els acompanyaven Pere Segarra, president territorial de la seu de Tarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Josep Anton Ferré, rector de la URV, i Joan Josep Marca, president de la Fundació Mútua Catalana.
Tots cinc van glossar la importància de les discussions intel·lectuals en la construcció del territori, no tan sols sobre el paper, sinó en la creació d’un imaginari col·lectiu. En aquest sentit, l’obertura que van fer de les Converses al Camp de Tarragona va servir per homenatjar el seu embrió, les Converses de Salou, que es van dur a terme en un context molt més convuls, a finals de la dècada dels 60.
Es van distingir, de fet, quatre dels seus promotors (Xavier Amorós, Josepa Cardó, Joan Vilà i Ramon Gomis) en una arrencada simbòlica d’aquest acte abocat a l’intercanvi d’idees teòric sobre el Camp de Tarragona.
