1 de juliol de 2014, plaça de la Font. Com cada vespre des de fa setmanes, les terrasses de la plaça estan plenes d’aficionats al futbol que veuen partits de la Copa del Món del Brasil. Es juga el Bèlgica-Estats Units, de vuitens de final. En un parell de terrasses de la plaça s’hi han concentrat els seguidors dels dos equips. És juliol, en una ciutat turística com Tarragona. En aquelles terrasses, però, hi predominen belgues i nord-americans –i francesos, neozelandesos, britànics, etc.– vinculats d’alguna manera amb la Universitat, des d’estudiants de doctorat fins a assistents al Congrés de l’Acadèmia de Dret Ambiental de la Unió Internacional de Conservació de la Natura.
L’ambient, dominat per acadèmics diversos –per disciplina, per categoria, per procedència geogràfica–, és una festa i, al mateix temps, un intercanvi cultural i emocional, generat pel futbol, és clar, però fet possible per la Universitat. Aquest partit és una metàfora del que probablement és l’element més transcendent de la relació entre Tarragona i la seva Universitat. Efectivament, la URV ha convertit Tarragona en un centre de trobada internacional per a persones de formació i capacitat professional del màxim nivell.
Això, a poc a poc, ha anat modificant el teixit social de la ciutat, així com la seva activitat cultural i lúdica, tot obrint portes i finestres i ventilant una comunitat que s’ha caracteritzat sempre pel resclosiment i l’apatia. Tot adoptant una prioritat estratègica clara per l’excel·lència, la Universitat ha optat, necessàriament, per l’únic camí per avançar en aquest sentit, i aquest és de la internacionalització. La Universitat s’internacionalitza i internacionalitza el seu entorn. La Universitat millora el seu impacte i el seu reconeixement internacional, i, amb això, millora la reputació global de Tarragona, la ciutat que l’acull i la que més ha maximitzat, entre totes les seus de centres de la URV, la identificació amb la institució en el seu conjunt i no pas amb centres concrets.
La Universitat no és l’únic element d’internacionalització ni d’excel·lència del territori –hi ha el port, la indústria química, un sector turístic molt desequilibrat però que genera iniciatives cada cop més interessants, etc.–, però, segurament, és el que té un caràcter més comprensiu i global i el que interactua de manera més àmplia i fluida amb tots els altres. Des d’aquest punt de vista, la Universitat assenyala una direcció estratègica diàfana per a l’àrea metropolitana de Tarragona: la generació d’economies d’escala eficients, basades en l’excel·lència i la singularitat, en un món de ciutats en xarxa que competeixen i col·laboren entre si.
(…)
Aquest article el podeu llegir íntegrament al número 16 del FET a TARRAGONA. La revista es pot comprar a llibreries i quioscos amb el regal del segon fascicle del col·leccionable ‘Tarraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’. Si voleu rebre els dos productes còmodament a casa, feu-vos ara i aquí subscriptors del FET.
