El so del vaivè de les onades vora el mar s’endinsa en el Teatre Metropol la nit del dissabte 7 de maig, just quan comença l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. A l’escenari, una petita platja de sorra fina ens emplaça a remembrar, davant seu, aquell color blau intens que tant embelleix la nostra ciutat. El mar —o la mar—, tant present, d’altra banda, en els textos de l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs, que aquest dimecres 11 de maig celebra el seu vuitantè aniversari.
L’espectacle «No busco cap resposta, ja la sé» —que precedeix l’entrega dels guardons— combina, amb sensibilitat artística, fragments de l’obra literària de Xirinacs amb la interpretació i el cant de les actrius Neus Pàmies, Isabel Soriano i Cristina López, les notes al piano de Clara Peya i els recursos audiovisuals de Marc Chornet, director de la peça. Aquesta «petita suite a veus ran de l’aigua» convida el públic a submergir-se al llarg d’uns 40 minuts en l’imaginari de l’escriptora, i el transporta des del Balcó del Mediterrani fins al paisatge de Mont-ral; des de l’Oratori de nadal de Johann Sebastian Bach fins a Frederic Mompou; des de la primavera fins a l’hivern vitals.
.
Acabada la peça, Neus Pàmies torna a l’escenari per presentar el lliurament de premis, en què, segons ella mateixa afirma tot jugant amb el lema de la suite, una part dels presents sí que «busca una resposta, perquè no la sap». El primer premi de la nit a ser desvetllat és el 19è Tinet de narrativa curta, editat per Cossetània i dotat amb 1.000 euros, que d’entre 224 candidats recau en mans de Guillem Latorre (Reus, 1985), autor del conte Found Footage. Segons el jurat es tracta d’«una bona història carregada de significat que inicia la narració en el moment àlgid i que es resol de manera sorprenent», que a més a més «cerca la complicitat del lector amb una temàtica molt actual» i compta «amb una descripció acurada de l’ambient». Latorre agraeix públicament als seus pares que deixessin que de petit s’avorrís sovint, perquè considera que això li va permetre treballar la imaginació.
.
Havent rebut un total de 20 projectes, el jurat del 16è premi-beca Vidal Alcover de traducció, editat per Edicions de 1984 i dotat amb 12.000 euros, opta per la proposta de Xènia Dyakonova (Leningrad, actual Sant Petersburg, 1985), que s’ocuparà de traduir el recull Narracions, del reconegut escriptor rus Nikolav Leskov. «Estic molt contenta de poder presentar al públic català un autor rus tant extraordinari», afirma Dyakonova, que destaca també el fet que Leskov no hagi estat pràcticament traduït al català, encara.
.
El 26è premi Pin i Soler de novel·la, editat per Angle Editorial i dotat amb 21.000 euros, se l’emporta el mallorquí Carles Rebassa (Palma, 1977) per l’obra Eren ells. Es tracta de la primera novel·la que Rebassa traurà a la llum. El jurat l’ha definit com una obra «d’iniciació que descriu el pas de l’adolescència a la joventut» amb una «gran voluntat d’estil». Rebassa, poeta que recentment ha publicat el recull Pluja de foc (Edicions Terrícola, 2016), es recolza en els versos d’El millor poema, de Joan Brossa, amb el propòsit de «donar un agraïment als organitzadors, i a tots vosaltres»: «Mentre el meu amor vigila a les cantonades, / pinto amb un esprai vermell en una paret: / Visquen els Països Catalans!».
.
Acte seguit puja a l’escenari Olga Xirinacs, que felicita els guanyadors —seleccionats entre un total de 326 propostes— i els desitja «tot l’èxit possible i la mateixa il·lusió que els premis em van fer a mi quan els vaig rebre». En el seu parlament, l’escriptora fa gala de la seva ironia repetides ocasions, lamenta que les vies del tren encara siguin on són —vora el mar, precisament— i demana públicament que «es tornin a exposar els tapissos de la Catedral, que són preciosos». Enamorada de la ciutat que la va veure néixer, l’any 1936, a l’aleshores encara coneguda com a Rambla del 14 d’abril, l’escriptora reconeix que la Muralla i la Catedral són els seus monuments predilectes. Xirinacs, una dona amb una trajectòria vital consagrada a les arts, i en especial, a la literatura, aprofita també per compartir una reflexió final sobre l’escriptura: «Escriure és sempre una alegria, una satisfacció».
.
L’acte clou amb les intervencions de Jordi Cruixart, president d’Òmnium Cultural, que reivindica el paper de Xirinacs com a segona presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès «en temps difícils, en què semblava que aquest reviscolar de la llengua i la cultura tenia una gran complexitat», i de Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, que homenatja Muriel Casals, s’anima a esmentar també els Països Catalans en el seu discurs i agraeix a Xirinacs «la dedicació permanent a la ciutat de Tarragona», de la qual ha aportat unes quantes, riques i diverses, visions literàries.
RODA DE PREMSA EN UN CAFÈ METROPOL SENSE ÀNIMA
Com de costum, el veredicte dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona ja s’havia anunciat als mitjans de comunicació dues hores abans de l’acte de lliurament dels guardons. A diferència d’altres anys, però, al Cafè Metropol es notava la buidor d’un espai sense ànima, amb les prestatgeries sense ampolles i les parets sense decorar. Una imatge ben trista. Trobem a faltar l’empenta i bonhomia de Pau Fort i Guillem Rius, que animaven el cafè programant-hi setmanalment activitats culturals.
Moltes gràcies, benvolguts amics del FET A TARRAGONA, per les vostres paraules tan amables en la ressenya dels actes culturals del dia 7 passat al Teatre Metropol. Va ser un vespre molt emotiu en sentit personal, i molt ben portat en el sentit estructural, com bé expliqueu. Brindaré a la vostra salut.