12.3 C
Província de Tarragona
Divendres, març 22, 2024

L’art de la rebel·lia

Selfie de la plantilla grana per celebrar la victòria per 0 a 1 amb l'afició.
Selfie de la plantilla grana per celebrar la victòria per 0 a 1 amb l’afició.

“Si el futbol és art, llavors sóc un artista” deia el que va ser conegut com el cinquè Beatle, George Best. Un antiheroi convertit en ídol i que vestit del vermell del United va aconseguir portar als “red devils” el més amunt de l’univers futbolístic a Anglaterra i a Europa.

 

Aquella icona de finals dels seixanta i sobretot dels setanta va veure com l’alcohol i la seva vida extra esportiva l’allunyava a poc a poc dels terrenys de joc. L’excés de fàrmacs el portaven a la mort l’any 2005 abans de fer els seixanta anys i la seva llegenda seguia omplint més pàgines de les que havia cobert com a futbolista. Aquest diumenge quan el seu United i el seu Hibernian es proclamaven campions de copa a Anglaterra i Escòcia, Best hauria fet setanta anys. El mateix diumenge que el Nàstic, vestit del vermell de Best, es convertia simplement en el millor aspirant a l’ascens directe a primera per celebrar l’aniversari del davanter de Belfast. Un Nàstic rebel però endreçat amb el toc de Best Charlton al mateix temps, ha tornat a ensenyar les seves millors virtuts per desemmascarar a un històric que navega sense definir-se en la seva darrera oportunitat per enganxar-se a l’ascens directe.

 

Una imatge d'una de les llegendes del futbol. George Best hauria fet setanta anys aquest diumenge.
Una imatge d’una de les llegendes del futbol. George Best hauria fet setanta anys aquest diumenge.

L’obra completa ha tingut de tot, comèdia, drama, històries d’amor, passió i una dosi important d’intriga i tragèdia. Aquest cop hi era quasi tothom a una grada de la Romareda que s’ha acostumat a veure com els dos darrers anys l’exèrcit grana tombava la fortalesa d’aquella històrica resistència aragonesa. Un ampli ventall de sensibilitats futbolístiques i percepcions artístiques s’han aglutinat un cop més amb el que molts cops segueix exercint d’únic únix nexe comú, el Nàstic.

 

L’equip dels invisibles ha tornat a demostrar que està tossudament convençut en tancar el cercle de la darrera dècada amb una recta final de temporada que el porti a assaborir el gust d’un ascens. Els catorze gols d’un tipus pel qual pocs donarien un duro quan el veus jugar sobre la gespa i sobretot la recuperació d’aquella intensitat i presència defensiva, han fet que els grana siguin ara per ara el clar outsider a lluitar amb Alabès i Leganés per jugar l’any que ve a primera. La ciència inexacta convertida en futbol és capaç de portar-te per un recorregut   de noranta minuts ple d’aquella muntanya russa de sentiments i d’estat d’ànims, en un partit jugat amb la percepció de final anticipada.

 

Josep Maria Andreu va celebrar la victòria amb l'afició grana.
Josep Maria Andreu va celebrar la victòria amb l’afició grana.

Sense marge d’error els de Vicente Moreno segueixen trobant aquell premi que s’ha escapat en moments on l’equip ha merescut més i tot i algunes decisions difícils de justificar, treu rendiment de tot allò que fa. Ni la polèmica actuació arbitral, actor principal de l’obra, ni les poques oportunitats a les dues porteries van fer que la celebració quedés deslluïda. Els grana van aprofitar un regal de l’àrbitre més jove de segona, Óliver de la Fuente Ramos, per marcar de penal i lligar els tres punts a terres aragoneses. Abans un penal d’aquells que un no entén com no es veuen i dos fores de joc inexistents havien marcat ja l’actuació d’un àrbitre massa condicionat i que encara va tenir temps de xiular un darrer llençament des dels onze metres favorable als locals. Una mà incomprensible de Tejera va fer pensar per uns moments que la feina feta no serviria per tornar amb el premi.  Manu Lanzarote però es va encarregar d’enviar als núvols el llençament i la història seguia repetint fets i frames ja viscuts.  El guió de cop i volta,  tornava a girar i passava de ser d’allò més cruel a recuperar l’èpica de les grans ocasions.

 

La setmana dels nou punts pot fins i tot deixar el Nàstic matemàticament a primera a Lugo si els grana són capaços de fer el nou de nou i es combina amb dues ensopegades del Lega a Oviedo i davant del Llagostera. Ara, el futbol ficció que detesta Moreno fa que molts, amb calculadora en mà, vegin com una aclucada d’ull a la història que els gironins es converteixin en aliats grana per una jornada.

 

Sota la tempesta que sovint acompanya la marea grana allí on va, el Nàstic rebel, segueix apropiant-se de les paraules de Best i continua dibuixant somnis a cop de pinzellada. L’art del futbol dels de Moreno segurament fuig de la norma i s’atapeeix de condicionants silenciosos que un cop més atrapen a aquells que han decidit omplir de crèdit una plantilla acostumada a gestionar els èxits fins al final.

Reina i Molina es van convertir en la imatge de la victòria Foto:LFP.
Reina i Molina es van convertir en la imatge de la victòria Foto:LFP.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here