Feia dies que a la Rambla Nova s’hi movia més gent del que era habitual. Nascut al número 1, a l’edifici modernista dissenyat per Josep Maria Pujol i de Barberà conegut com la Casa Güell, Sebastià Comes, un adolescent de catorze anys, vivia el 16 d’abril de 1931 una mica més avall, al número 36. A la Rambla s’hi ubicava la seva zona principal de jocs, amb fins i tot un camp de futbol on ara hi ha el passeig de les Palmeres, que li permetia fomentar la seva passió per la pilota i el Nàstic.
Al número 60 de la mateixa via hi havia la seu del Govern Civil a la ciutat, i el Sebastià va observar, sorprès, com un munt de gent s’aplegava davant l’edifici on es viuria aquell dia l’històric moment de la proclamació del nou règim. Va tornar a corre-cuita cap a casa, va agafar una bandera tricolor del pare inspirada en l’emblema revolucionari de la llibertat, la fraternitat i la igualtat i es va sumar a la festa.
“Tothom se saludava dient «Visca la República!», i jo també vaig començar a fer-ho i a respondre «Visca!»“, rememora ara, 85 anys després, davant del mateix edifici, que conserva el balcó i la façana de l’època i la data de construcció damunt de la porta principal: 1867.
“En aquells temps, els nens sortíem sols al carrer, on ens passàvem bona part del dia jugant amb els amics. La Rambla era nostra, i per això recordo el bullici d’aquells dies i tota aquella gent cap amunt i cap avall, a la qual em vaig afegir”, comenta Comes, que enguany complirà un segle de vida, dedicat en bona part al negoci familiar de La Indústria de la Goma.
Entre les autoritats que el Sebastià va veure entrar al Govern Civil i sortir al balcó hi havia Bonaventura Miró, regidor acabat d’escollir del primer consistori republicà a Tarragona i avi matern de Manel Ortiz Miró, que llavors tenia set anys. Fill del Serrallo i fundador, després de la guerra, d’un dels comerços més antics que es mantenen al barri, Efectos Navales Ortiz (abans ferreteria), bona part dels records que conserva el Manel dels anys de la República estan vinculats a aquest avi.
(…)
Aquest text forma part del reportatge que publiquem íntegrament al número 17 del FET a TARRAGONA i que té altres dos protagonites: Pere Godall i Francesc Pedrol, de 95 anys, que van viure l’època republicana i van format part de la Lleva del Biberó.
La revista la podeu comprar als quioscos i llibreries de la ciutat. Va acompanyada del tercer fascicle del col·leccionable ‘Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió’, dedicat al Fòrum de la Colònia. Ara tambe us en podeu fer subscriptors amb una promoció especial de 35 € l’any que us permetrà tenir els dos primers fascicles ja publicats i les cobertes. Per formalitzar la subscripció només cal clicar aquí.
