Carregant ...

Cada cop més diferents i distanciats

Candidatura d'En Comú Podem a Tarragona, que ha guanyat les eleccions d'aquest diumenge a la demarcació i a Catalunya

Candidatura d’En Comú Podem a Tarragona, que ha guanyat les eleccions d’aquest diumenge a la demarcació i a Catalunya

Si es compara amb el 20-D, Espanya gira més a la dreta, a les posicions immobilistes, conservadores, que tenen por a les reformes en profunditat. Guanya les eleccions el PP amb claredat i suma 14 escons. S’imposa el vot útil, el vot de l’estabilitat i la seguretat, el vot de no voler fer experiments. El tsunami Brexit ha marcat les últimes hores i segur que ha influit en la massa electoral que fuig de qualsevol possible turbulència. A l’esquerra, no hi ha sorpasso i, per tant, des l’òptica catalana, es dilueix una sortida pactada en forma de referèndum. 

I Catalunya, mentrestant, a la seva. Gairebé calca els resultats de fa mig any: l’escò que perd el PSC el recupera el PP en l’últim sospir. Victòria clara de les forces d’esquerra, rupturistes, del dret a decidir i/o la independència. ERC s’escapa de CDC, que aguanta com a tercera força en escons, però no en vots. Catalunya i Espanya, cada cop més lluny políticament i electoralment. El triomf català revalidat d’En Comú Podem no es tradueix a la resta de l’Estat. El PP català és el que puja més en nombre absolut de vots, tot i l’escàndol de Jorge Fernández Díaz.

A Tarragona, es repeteix l’empat a 6 de fa 6 mesos, però amb un canvi substancial en el rànquing de posicions: el PP deixa de ser el cuer i puja a la quarta posició. CDC passa del quart lloc al cinquè i Ciutadans és el més perjudicat i cau a l’últim esglaó però reté el diputat. A la demarcació, com en el conjunt de Catalunya, s’imposen els partits d’esquerra i rupturistes (En Comú Podem i ERC) seguits d’un PSC que demostra tenir un bon terra electoral, malgrat les adversitats.

Les infraestructures de Tarragona queden en mans d’un PP i un Rajoy reforçats

I a la ciutat de Tarragona és un dels indrets on es veu clarament com el vot prestat a Ciutadans torna al PP al cap de mig any. Vot útil, conservador, que veu amb pànic qualsevol signe rupturista. Els populars se situen com a segona força, darrere dels ‘comuns’ que repeteixen victòria, mentre C’s cau a la quarta posició. Els socialistes es mantenen inalterables, mentre en l’àmbit sobiranista ERC es distancia clarament de CDC que perd un altre llençol en aquesta bugada tot i que conserva l’escò.

La capital, doncs, opta pels extrems a esquerra i dreta. Ruptura i statu quo. Però el futur de les seves infraestructures i d’un suport més explícit als Jocs Mediterranis queden en mans d’un PP i un Rajoy més reforçats. Els darrers quatre anys amb majoria absoluta han estat per oblidar i per denunciar (estació, tercer fil, preu energia, A-27, N-340…) Què hi podem esperar en el futur?

Amb aquest panorama, es ratifica el distanciament cada cop més gran (insalvable?) entre l’electorat català (també tarragoní) i l’espanyol. Aquí triomfa la confluència de les forces més progressistes i rupturistes i la del partit independentista d’esquerres mentre a Espanya guanya la dreta representada pel partit amb més casos de corrupció, immobilista i intransigent. En una banda del tauler, referèndum i estat propi. En l’altra banda, no al referèndum i més centralisme.

Conclusions: Espanya no canvia. Catalunya insisteix en canviar. La corrupció i la guerra bruta no castiguen els polítics. El CIS i les empreses que fan enquestes ens han pres el pèl. I els analistes i politòlegs que s’ho facin mirar.

Una resposta a “Cada cop més diferents i distanciats”

  1. Albert Cardona Mercade ha dit:

    Fa molt temps jo vaig escriure i publicar a Internet un article tractant la inutilitat, en general, de les enquestes.
    Cada cop els fets en donen la raó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *