17.9 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Cada cop més diferents i distanciats

Candidatura d'En Comú Podem a Tarragona, que ha guanyat les eleccions d'aquest diumenge a la demarcació i a Catalunya
Candidatura d’En Comú Podem a Tarragona, que ha guanyat les eleccions d’aquest diumenge a la demarcació i a Catalunya

Si es compara amb el 20-D, Espanya gira més a la dreta, a les posicions immobilistes, conservadores, que tenen por a les reformes en profunditat. Guanya les eleccions el PP amb claredat i suma 14 escons. S’imposa el vot útil, el vot de l’estabilitat i la seguretat, el vot de no voler fer experiments. El tsunami Brexit ha marcat les últimes hores i segur que ha influit en la massa electoral que fuig de qualsevol possible turbulència. A l’esquerra, no hi ha sorpasso i, per tant, des l’òptica catalana, es dilueix una sortida pactada en forma de referèndum. 

 

I Catalunya, mentrestant, a la seva. Gairebé calca els resultats de fa mig any: l’escò que perd el PSC el recupera el PP en l’últim sospir. Victòria clara de les forces d’esquerra, rupturistes, del dret a decidir i/o la independència. ERC s’escapa de CDC, que aguanta com a tercera força en escons, però no en vots. Catalunya i Espanya, cada cop més lluny políticament i electoralment. El triomf català revalidat d’En Comú Podem no es tradueix a la resta de l’Estat. El PP català és el que puja més en nombre absolut de vots, tot i l’escàndol de Jorge Fernández Díaz.

 

A Tarragona, es repeteix l’empat a 6 de fa 6 mesos, però amb un canvi substancial en el rànquing de posicions: el PP deixa de ser el cuer i puja a la quarta posició. CDC passa del quart lloc al cinquè i Ciutadans és el més perjudicat i cau a l’últim esglaó però reté el diputat. A la demarcació, com en el conjunt de Catalunya, s’imposen els partits d’esquerra i rupturistes (En Comú Podem i ERC) seguits d’un PSC que demostra tenir un bon terra electoral, malgrat les adversitats.

Les infraestructures de Tarragona queden en mans d’un PP i un Rajoy reforçats

I a la ciutat de Tarragona és un dels indrets on es veu clarament com el vot prestat a Ciutadans torna al PP al cap de mig any. Vot útil, conservador, que veu amb pànic qualsevol signe rupturista. Els populars se situen com a segona força, darrere dels ‘comuns’ que repeteixen victòria, mentre C’s cau a la quarta posició. Els socialistes es mantenen inalterables, mentre en l’àmbit sobiranista ERC es distancia clarament de CDC que perd un altre llençol en aquesta bugada tot i que conserva l’escò.

 

La capital, doncs, opta pels extrems a esquerra i dreta. Ruptura i statu quo. Però el futur de les seves infraestructures i d’un suport més explícit als Jocs Mediterranis queden en mans d’un PP i un Rajoy més reforçats. Els darrers quatre anys amb majoria absoluta han estat per oblidar i per denunciar (estació, tercer fil, preu energia, A-27, N-340…) Què hi podem esperar en el futur?

 

Amb aquest panorama, es ratifica el distanciament cada cop més gran (insalvable?) entre l’electorat català (també tarragoní) i l’espanyol. Aquí triomfa la confluència de les forces més progressistes i rupturistes i la del partit independentista d’esquerres mentre a Espanya guanya la dreta representada pel partit amb més casos de corrupció, immobilista i intransigent. En una banda del tauler, referèndum i estat propi. En l’altra banda, no al referèndum i més centralisme.

 

Conclusions: Espanya no canvia. Catalunya insisteix en canviar. La corrupció i la guerra bruta no castiguen els polítics. El CIS i les empreses que fan enquestes ens han pres el pèl. I els analistes i politòlegs que s’ho facin mirar.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

  1. Fa molt temps jo vaig escriure i publicar a Internet un article tractant la inutilitat, en general, de les enquestes.
    Cada cop els fets en donen la raó.

Respon a Albert Cardona Mercade Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here