(Carta oberta als senyors Fèlix Alonso, Jordi Salvador, Joan Ruiz, Jordi Roca, Ferran Bel i Sergio Del Campo, diputats electes al Congrés, escollits a les darreres eleccions del 26 de juny de 2016).
Benvolguts senyors,
Tinc un amic que no va anar a votar a les darreres eleccions generals al Congrés i al Senat. No hi veu utilitat. Jo ja m’hi escarrasso, però ni les apel·lacions al deure cívic, ni al que ens va costar arribar a la democràcia, ni a allò de “si tu no vas ellos vuelven”, ni altres arguments menors, el varen convèncer. A mi m’agradaria que recuperés el gust per ser amo de la seva delegació de consciència. Que pensés que anar a votar és de gran utilitat.
Vostès, que es guanyen legítimament la vida fent política, poden ajudar el meu amic fent-li veure que li són d’utilitat?. Al final, si tots féssim com ell, vostès es quedarien sense sou, no?.
Sóc conscient que estan vostès molt ocupats en esbrinar si als ciutadans ens convenen o no unes terceres eleccions. Bé … m’imagino que ho estan discutint en clau ciutadana. No voldria ser malpensat i creure que ho fan en clau de partit. Déu me’n lliuri!
Els imagino atabalats a la recerca d’arguments per si poden constituir-se o no com a grup parlamentari propi, o amb mig grup d’un altre grup, o en un quasi grup. Els veig estressats intentant definir si el vot a Madrid, combinat amb el no vot a Barcelona, els fa ser més o menys catalans. Amoïnats, en calcular quants més vots poden perdre per donar suport a un partit, a la vista dels que han perdut per donar suport al contrari. Esmaperduts, calculant i tornant a calcular quants votants s’enfadaran si pacten i quants si no ho fan. En fi … els veig molt ocupats.
“Senyors diputats, poden ficar-se d’acord tots sis per anar veure el ministre en funcions i dir-li que ja n’hi ha prou?”
Però … tot això, el meu amic no ho veu com a quelcom útil. El meu amic és de l’Ebre i treballa a Barcelona. Va i ve cada dia. En tren. Poden vostès asseure’s cinc minuts al bar del Congrés, i ficar-se d’acord tots sis per anar a veure el senyor ministre en funcions, i dir-li que ja n’hi ha prou?. Poden fer-se la fotografia, tots sis junts, per deixar-li clar al meu amic, i als amics del meu amic, i a les seves amigues, que s’estan ocupant d’allò que ens té profundament emprenyats als ciutadans i ciutadanes que els han votat?.
I no m’expliquin que com que és un govern en funcions … no poden fer res. Si fan això, no només no recuperaran el vot del meu amic, sinó que perdran també el meu vot, convençut com n’estic que cal anar a votar sempre que ens deixin.
Tinguin bon estiu … vostès que agafen poc els regionals.
Totalment d’acord amb la carta oberta i amb el seu contingut, que suscric. Espero que no calgui terceres eleccions però, si si, aleshores també perderan el meu vot…