13 C
Província de Tarragona
Dilluns, març 25, 2024

Els primers xalets il·lustres de Tarragona

Interior de l'illa de cases on hi ha els 32 xalets de la Salle. Foto: DAVID OLIETE
Interior de l’illa de cases on hi ha els 32 xalets de la Salle. Foto: DAVID OLIETE

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors de la revista  FET A TARRAGONA,  que amb el seu suport econòmic resulten imprescindibles per tirar endavant el projecte periodístic en format paper i en format digital.  Si voleu contribuir amb una quota anual de 30 € ens ajudareu a que el FET sigui un mitjà encara de més qualitat. Per això  us demanem el vostre suport i que us hi apunteu omplint  aquesta butlleta).

Antics alumnes de La Salle van impulsar, fa més de seixanta anys, la construcció de trenta-dues cases en uns terrenys agrícoles situats als afores de Tarragona. L’aleshores extraradi és ara ple centre de la ciutat, i aquells xalets, coneguts com ‘els de la Salle’, segueixen sent un privilegiat lloc per viure-hi. Algunes de les cases, totes obra de l’arquitecte Josep Maria Monravà, estan lligades a noms i famílies de tarragonins de renom.

 

Un dels xalets servirà casualment per obrir la llauna, fent servir el símil futbolístic. Al porxo de l’antiga casa d’Enric Baixeras, reconegut decorador tarragoní ja mort, hi treballen dos operaris. Paco Anglada, enginyer retirat després de trenta-dos anys al port de Tarragona, i la seva dona són dos dels veïns nouvinguts dels xalets de La Salle. Amics de Baixeras i la seva senyora, ja coneixien la casa i, després que el decorador traspassés, van tenir l’oportunitat de comprar el xalet i no s’ho van rumiar gaire. “Van molt buscats, els xalets de La Salle”, comenta. El Paco, elegant i gentil, ens obre ràpidament les portes de casa i ens convida a seure a la sala d’estar. De manera pausada, comença el viatge pel passat i present dels xalets de La Salle. “No som els més adequats per parlar-ne, perquè vam comprar aquesta casa el desembre del 2013 però, entre les reformes i els permisos, fa només uns mesos que hi vivim”, adverteix.

 

Part de la història d’aquests xalets viu encara entre les parets d’una casa reformada amb gust, respectant-ne l’essència. L’escala que condueix fins a la segona planta té els esglaons decorats amb precioses rajoles, dibuixades a mà. A dalt de l’escala, una rajola recorda el propietari de la casa i qui va parir les rajoles, el ceramista Marcel Riera. Els noms d’il·lustres i de coneguts tarragonins segueixen acompanyant el viatge per les cases de La Salle. El Paco ens porta fins al que havia estat el despatx del decorador Baixeras, que conserva també el terra original, un preciós parquet de fusta, i la vidriera que servia per connectar aquest espai amb un despatx, a la mateixa casa, on treballaven delineants a les seves ordres. Tres ulls de bou, ideats pel mateix decorador, donen llum natural a la zona de treball. L’antic despatx és ara biblioteca, discoteca i espai per a la pintura. La finestra té vistes al carrer més noble de l’illa de cases, i també el més tranquil, per l’absència pràcticament de trànsit.

 

Els trenta-dos xalets de La Salle estan catalogats i protegits al Pla d’Ordenació Urbana Municipal de Tarragona, cosa que obliga els seus propietaris a presentar un projecte de reforma condicionat a no modificar la façana ni l’estructura bàsica. “Hi ha quatre tipologies de cases”, afegeix Anglada. “Cases adossades d’una i dues plantes, i xalets individuals també d’una planta i de dues plantes.

(…)

Aquest és un fragment de l’article amb fotografies de David Oliete que es publica íntegrament al número 18 del FET a TARRAGONA. La revista, amb el regal del fascicle dedicat al Teatre Romà, la podeu trobar a:

LLIBRERIA DE LA RAMBLA, LLIBRERIA LA CAPONA, LLIBRERIA ADSERÀ i CAL MATIAS (SERRALLO).

Esteve Giralt
Esteve Giralt
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here