Dos anys són molt i no són res. Segons com es miri. Dos anys és un període de temps suficient per valorar una feina, un projecte, una passió. Els vuit periodistes que vam encetar aquesta aventura el 2013 -en un context de doble crisi, econòmica i del sector de la comunicació- hi seguim plenament implicats. Apostem pel producte de qualitat, elaborat a foc lent i pensat per assaborir amb calma. Els lectors -especialment els 530 subscriptors actuals- i els anunciants ens han fet confiança i això ens anima a seguir creixent sostingudament.
Els números i les paraules diuen moltes coses: Més de 240 reportatges, entrevistes i articles publicats. Prop de 800 fotografies de persones i espais de la ciutat. Una cinquantena de columnes d’opinió. Una vintena llarga d’il·lustracions i infografies. Els racons de l’Arxiu. Un suplement literari. Un DVD sobre la història del Concurs de Castells. Un calendari. Visites guiades a punts d’interès històric de Tarragona. Debats i taules rodones. Presentacions en públic de cada número de la revista. Mil dos-cents articles i 300.000 visites al digital… El balanç n’és plenament satisfactori. El FET a TARRAGONA es consolida com un mitjà modest i ambiciós alhora. Un mitjà que mira de donar veu a la ciutat activa, emprenedora, moderna, innovadora, que aposta per dur la iniciativa i combatre el victimisme. Un mitjà al servei d’una ciutat sense complexos, avançada i de progrés, que se sent vinculada amb el país que vol decidir lliurement el seu futur. En definitiva, un mitjà per als nous temps que arriben plens de canvis, incerteses, reptes i esperances.
En aquest context, el nostre compromís amb Tarragona i amb el bon periodisme continua ben viu. El reiterem ara i aquí doblement: amb l’exposició commemorativa del segon aniversari que aplega les millors fotografies de David Oliete i amb el número 13 de la revista que recull una bona mostra de feina ben feta per un grapat de professionals tarragonins. Feina, en alguns casos planificada i realitzada fa un any durant la Festa Major, que ens permet mostrar-ne ara instants i moments poc coneguts. El dossier tecler de la revista incorpora, per primera vegada, un relat, i ofereix arguments interessants d’anàlisi sobre el procés de recuperació dels elements del Seguici i sobre el paper de la música a la festa.
A banda, en aquestes pàgines trobareu peces periodístiques singulars que ens fan descobrir incunables que custodien les biblioteques tarragonines, petites joies dels cementiris, paraules del català que parlen els gitanos de la Part Alta i propostes culturals i artístiques gens convencionals. No defallim en la recerca d’històries úniques i diferents. No defallim en la recerca de més lectors que vulguin sumar-se a la família del FET. Dit d’una altra manera, celebrem el segon aniversari fent allò que ens agrada.
