Què hem guanyat amb la declaració de Patrimoni Mundial, ara fa quinze anys? Com s’adapten a la crisi les entitats socials que treballen en la inserció laboral de persones amb discapacitat? Hem de canviar de model econòmic si aspirem a ser un país amb menys desigualtats? Com viuen els veïns de Terres Cavades, una zona fruït de la improvisació urbanística de fa dècades? Què aporta a la ciutat l’esperit creatiu de l’Escola d’Art i Disseny? Quines raons expliquen el canvi de dinàmica dels darrers anys als Xiquets de Tarragona? Al FET ens agrada plantejar-nos preguntes per buscar, trobar i oferir als lectors respostes en forma d’arguments per debatre a l’entorn de les coses que passen a la ciutat.
En aquest context, creiem que no hauria de passar desapercebut el quinzè aniversari de la nominació del conjunt de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Convençuts del seu potencial, dediquem el dossier de la revista a examinar què s’hi ha fet els últims anys i quin és el camí a recórrer. Gairebé totes les veus consultades coincideixen en remarcar com a punt fort l’esclat del festival Tarraco Viva i com a punt feble que encara no s’hagi constituït un òrgan únic de gestió del patrimoni. Per què costa tant posar d’acord en aquest tema les institucions implicades? El títol de la UNESCO no ha deixat diners per millorar la recuperació i conservació dels monuments, però ha portat més visitants a la ciutat. Els tarragonins valorem prou el que tenim? D’orgull i autoestima no anem sobrats a la ciutat, però potser també falta autocrítica i per això val la pena posar l’ull al teatre romà oblidat i escoltar aquells que reclamen una aposta política més ferma i uns plantejaments a llarg termini. Més que mai, Tarragona necessita ara fer un pas endavant en la gestió global, unificada i coherent del seu patrimoni.
A les pàgines següents trobareu més històries interessants com les que protagonitzen els grups que investiguen el passat de Tàrraco i les dels primers arqueòlegs que s’hi van interessar i, a través de nombrosos testimonis, mirem de respondre les preguntes formulades més amunt per promoure la reflexió sobre aspectes culturals, socials i econòmics del moment actual de la ciutat i el país.
Així arribem a la recta final de l’any. I ho fem amb la satisfacció que proporcionen els petits detalls, com la trobada amb alumnes i mestres de l’escola Solc, profundament agraïts pel gest simbòlic del FET a TARRAGONA de lliurar-los 1.500 euros, fruït de la venda solidària de fotografies de l’exposició del segon aniversari de la revista. Viure aquest moment ja ens dóna molta energia per encarar nous projectes el 2016.
