La calor abraçava les graderies. El tràiler del curtmetratge d’Estrella Damm ressonava al marcador sent un perfecte mirall de la xafogor i clima que es respirava al Nou Estadi. I el temps va ser el preludi d’un partit espès i entrebancat on el Nàstic no va saber encaixar les peces. Aquets factor puzle és un símptoma típic en tota arrencada de temporada. Els jugadors han de situar-se en una nova plantilla que, a més, s’ha topat amb unes lesions i convocatòries internacionals claus per a no poder donar continuïtat a un bloc titular.
Si comparem el partit davant el Llevant amb el de la setmana passada a Huesca l’evolució en el joc i efectivitat és minúscula. La contundència només és relacionable amb noms com el de Saja, Mossa, Suzuki o Xavi Molina. L’atac es va trobar amb una defensa granota sòlida i en definitiva davant un equip que, tot i no crear nombroses ocasions de perill, es mostrava segur d’un joc traçat sobre un filosofia i tàctica apresses.
El mig del camp grana va ser inexistent, es troba a faltar Tejera quan veus que la creació es nul·la i que totes les pilotes volen penjades cap a un Álex López que sua però no troba el camí cap a la porteria. D’altra banda Valentín es converteix en un perfecte carriler dret però en contraposició no resolem el seu buit en defensa i els contraatacs són doblement perillosos.
Un Nàstic sota mínims torna a rascar un punt durant els minuts finals
Segona part. Minut 58, gran ocasió del Nàstic amb una rapidesa i canvi de joc excepcionals entre un Mossa incansable i un Giner intermitentment inspirat. Després de l’entrada i debut de Cordero semblava que el ritme i les idees s’aclarien. Entremig però, un córner a favor del Llevant, un Chema Rodríguez absolutament sol que rep la pilota, la controla amb el pit, la baixa, remata i marca. “Es veia a venir”, i la gent tenia tota la raó. Rodríguez no era la primera vegada que es quedava plaentment sol dins l’àrea. 0-1 al marcador.
Minut 82. Falta favorable al Nàstic, molt a prop de l’àrea rival. Minut 83, cau la xarxa de la porteria granota. Minut 84, Juan Muñiz passa de seure a la graderia del Nou Estadi a ser l’home que dóna l’empat a l’equip. Magnífica col·locació i GOL en majúscules. Ens agraden els minuts finals. “Si tots els partits han de ser així acabarem a urgències”, i és que sembla que els gols només poden tenyir-se de grana a partir el minut vuitanta.
Tres punts, tres partits. Matemàticament la crítica és negativa però s’ha de tenir molt en compte el context. Un bloc titular irregular, l’encaix dels nous fitxatges i la connexió entre la plantilla i filosofia de joc. Poc a poc. Tot just comencem i molt aviat aquest ADN es solidificarà sobre la gespa. Mentrestant, sense ansietat però amb constància, s’ha de seguir construint.
