14 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Idees, filosofia i impotència

w_900x700_11184107_orh8517
Muñiz ja s’ha convertit en el llançador per excel·lència. Foto: LaLiga

“No és possible obtenir imatges nítides quan hi ha idees difuses”. Godard explicava així una petita part de la seva filosofia cinematogràfica. I és que les seves idees no ho eren pas de borroses, així ho reflecteix la seva icònica filmografia. Aquest diumenge, el Nàstic va tenir idees clares durant la primera meitat, i borroses durant la segona. La imatge contundent i clara de l’equip es va veure distorsionada en uns 45 minuts finals on els dubtes i desencert en van ser els protagonistes.

Un equip titular sense baixes destacades: lesionats recuperats, internacionals tornats a casa. Amb un mig del camp molt sòlid Tejera, Madinda i Muñiz van fer les delícies d’un Nàstic que ens va mostrar la cara de l’equip que fa que el futbol sembli una cosa fàcil. La primera part davant l’Alcorcón va ser molt correcte, totes les línies de joc tenien molt clara la seva funció. Després de tres patits on les pilotes anaven quasi totes a l’infinit, Tejera va mostrar-se molt atent i juntament amb Cordero i Muñiz van donar les pilotes més clares de gol a un Álex López i un Delgado que no van tenir sort a l’hora de definir les ocasions de gol.

Una bona primera meitat, preludi de la primera derrota de la temporada

Mitja part, vestidors i santornemi. No calia retocar gaires coses. Agafar aire i tornar a jugar com havíem fet fins el descans. Costava destacar algú en concret durant la primera meitat. Saja seguia tan segur com sempre, Molina continuava reafirmant-se com el pal de paller defensiu, Suzuki podria ser coronat com la disciplina sobre el terreny de joc i Mossa com l’esforç i persistència personificada. Deu faltes per l’Alcorcón, cap pel conjunt grana. Minut 46. Era l’hora d’arrodonir la persistència.

Minut 55, s’ensuma la impotència. Les revolucions de l’equip comencen a baixar i la igualtat comença a ser evident. S’anivellen les ocasions i fins i tot es capgiren. De fet és un partit de futbol, no ens ha d’estranyar que el rival insisteixi però és que el Nàstic va començar esborronar-se sota el sol de Madrid i aviat començarien a aparèixer els primers símptomes de descontrol. Sí, havíem sabut gestionar els contraatacs rivals. Sí, la defensa havia estat segura. Sí, el mig del camp era ràpid i tenia les idees clares. Sí, semblava que en atac podíem fer mal. No, no va ser així durant la segona part.

Valentin començava a estar fos, metàfora de l’equip. Si el gol no arriba malament, i més en una categoria com la Segona Divisió. Tens oportunitats? N’has de marcar alguna. Si no marques què passa? Minut 68, córner a favor de l’Alcorcón, rebutja la defensa, la rep Vega, xuta i marca. La impotència que s’olorava feia minuts ara era a la cara dels onze jugadors i de tots els nastiquers. Un Nàstic amb totes les estadístiques del partit a favor estava perdent davant un equip que, jugant a casa, semblava el visitant.

Res va poder evitar la derrota. Se’n van tres punts però ens queda una primera bona part. Una meitat que sembla indicar que l’equip comença a trobar aquell ADN tan característic i necessari. Ens toca no perdre els nervis, sentenciar i convertir els bons minuts de joc en gols que esdevinguin punts. Durant 45 minuts hem demostrat poder i saber-ne, ara només “hem d’estar convençuts de fer-ho” durant els minuts restants.

w_900x700_11184106_orh8554
Tejera, recuperat de la lesió, un dels destacats del partit. Foto: LaLiga
Aleix Costa
Aleix Costa
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here