15.5 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Acollida capital

Centenars de persones pugen per la Rambla Nova, la tarda de l'11 de setembre, en els trams assignats a les comarques del sud de la demarcació. Foto: RICARD LAHOZ
Centenars de persones pugen per la Rambla Nova, la tarda de l’11 de setembre, en els trams assignats a les comarques del sud de la demarcació. Foto: RICARD LAHOZ

La magnitud de la manifestació amb motiu de l’Onze de Setembre a Tarragona ha estat prou ponderada. No cal insistir en l’èxit. Si de cas, cal insistir, una vegada més, en l’esforç i el compromís dels voluntaris que van fer-lo possible. Més enllà d’això, m’agradaria proposar una petita reflexió al lector en relació amb les dimensions i la projecció d’aquest acte i la construcció dels discursos polítics hegemònics en la ciutat.

 

No cal dir —i la composició del consistori i del govern municipal semblen avalar-ho— que un cert tarragonisme ha oposat la condició de capital de Tarragona a la influència de l’urbs barcelonina —ja ho sabeu: Barcelunya—. Amb aquesta oposició, de pas, s’ha volgut construir la identitat tarragonina per oposició a la catalana. Les mostres són múltiples i es poden veure en els fets més banals —la retirada d’estelades al Nou Estadi, per exemple—.

 

Ara bé, aquest discurs, en el fons, és incapaç de superar la seva negativitat. No deixa d’alimentar el ressentiment i la frustració, sense aportar elements de identificació col·lectiva o d’orgull ciutadà que vagin més enllà de la conservació de determinades estructures de dominació de l’espai públic —la qual cosa, avui, inclou també l’espai mediàtic—. Per aquestes elits que es beneficien del discurs hegemònic de la Tarragona capital, la capitalitat acaba essent, però, un fet més aviat banal i provincià, una afirmació poruga i acomplexada, que genera aïllament i victimisme acomodat.

“Quan Tarragona referma la seva catalanitat, s’obre al territori, que la identifica com a capital”

Davant d’això, és evident que l’afirmació dels elements de catalanitat de la ciutat, que, entre altres coses, ha contribuït de manera significativa a construir l’imaginari de la cultura popular catalana —això es farà evident, de nou, en uns dies, amb la celebració del concurs de castells—, reforça la seva autoestima, la seva projecció i la seva significació. És evident que, quan Tarragona reivindica el seu paper de ciutat important del país, el seu reconeixement extern millora i la seva autoestima, també.

“Quan, en canvi, es reforcen els elements provincialistes, el territori no s’hi sent representat”

Això és així, per diversos motius, entre els quals, voldria destacar-ne un que té molt a veure amb la manifestació de diumenge: quan Tarragona referma la seva catalanitat, s’obre el territori, que la reconeix com a pròpia i, per tant, la identifica com a capital. Quan, en canvi, es reforcen els elements provincialistes, el territori no s’hi sent representat i la capitalitat perd en densitat real allò que guanya en reconeixement oficial.

 

Qualsevol capital es defineix per la seva capacitat d’atracció i és més important com més ampli és el seu àmbit d’influència. Tarragona és capital, sobretot, quan el territori s’hi sent acollit i còmode. Això succeeix sobretot quan la ciutat es compromet amb el país i amb el seu entorn més pròxim. És aleshores quan és lloc d’acollida i, per tant, exerceix de capital. Diumenge és el millor exemple d’això, amb una ciutat que es projecta com un dels focus principals de l’afirmació cívica en construcció d’un nou marc de convivència. En definitiva, la capitalitat s’exerceix, no es reclama; i aquesta sembla la millor manera de fer-ho.

Grups de timbals, grallers i gegants procedents de totes les comarques tarragonines van animar l'ambient durant la concentració de la Diada. Foto: RICARD LAHOZ
Grups de timbals, grallers i gegants procedents de totes les comarques tarragonines van animar l’ambient durant la concentració de la Diada. Foto: RICARD LAHOZ
Jordi Jaria i Manzano
Jordi Jaria i Manzano
Professor de dret constitucional i ambiental URV
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

2 COMMENTS

  1. patranyes peperes. Per altra banda hem d guanyar-nos el territori ab generositat i respecte. Tot i estar adscrit al tarragonès degut a la gernació acumulada, vaig quedar-me atrapat al tram d reus. Destacar com van participar estoïcament i activa tot i q l’organització repartint el protagonisme entre tarragonai les terres d l’ebre no va tenir-ne cap detall ni menció especial

  2. Queda tallat a dalt. Deia:Molt bon article. A tarragona hem d’ apuntar alt. A ser el contrapes d la capital enla futura republica catalana. Superar tabús com barcelunyes, baverismes provincialistes i altres patranyes peperes…

Respon a Albert Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here