El pas de les hores i el rebaix del suflé de Santa Tecla ens deixen el regust d’una diada castellera, la del 23 de setembre, que duu el nom i el cognom de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els de la camisa lila s’han transformat, aquest divendres al migdia, en els principals protagonistes d’una diada que també ha somrigut als Castellers de Sant Pere i Sant Pau, en un trumfo de fons més que d’alçada. Però la patrona també ha tingut la seva cara més amarga. Els Xiquets de Tarragona han patit la decepció més contundent de la cita i els Xiquets del Serrallo han tornat a rebre les conseqüències dels problemes amb els més petits.
La lectura de la diada de la Jove només pot ser positiva. La fita d’aquesta Santa Tecla no és una més, ni és una consecució qualsevol. Cal dimensionar-la com toca: fins aquest divendres, el 3 de 9 amb folre i l’agulla només l’havien assolit els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. La Jove hi ha dedicat hores —nombroses proves a assaig— i anys —el duien a plaça per primer cop al Concurs de 2014—, i avui ha rebut un premi amb el fet d’haver saltat la barrera del cinc folrat. El nou “cromo” dels del Cós del Bou no és només l’èxit d’avui. Les maneres que li hem vist al castell ens permeten apuntar que la Jove té a l’abast descarregar-lo i dominar una construcció que és una barbaritat: un tres rodó i ràpid i un pilar lligadíssim que avui ha fallat per dalt. Malgrat tot, el 3 de 9 amb folre i l’agulla no ens ha de fer perdre la perspectiva d’una dada que passa desapercebuda: enguany, la Jove ha completat cinc 5de9f, tres dels quals com a castell de sortida, un exponent evident del salt de qualitat que volen fer els d’Aleix Bordas on el 9de8 —aquesta Santa Tecla, el tercer castell— ha esdevingut rutinari. El següent pas està definit: 3de10fm al Concurs, un pas lògic un cop oberta la porta de la immensitat.
Dia per celebrar, també, per als Castellers de Sant Pere i Sant Pau. El seu rèdit no és un castell nou, ni la seva millor actuació, ni un titular megalòman. Els del barri cooperativista han demostrat bona factura en el 2 de 7 i un 3 de 8 que, malgrat ser el seu sostre, afronten amb la serenitat d’una colla que no s’hi conforma. Si el 4 de 8 podia sembrar dubtes amb un intent desmuntat, ja s’han encarregat els de David Lobo d’esvair-los descarregant la clàssica. Amb tot, doncs, els de la camisa verda han triomfat després de guanyar-se a si mateixos, a les adversitats que els ha plantejat la lesió d’una de les més petites de la colla i el fet d’haver de renunciar al pilar de set amb folre. La victòria teclera de Sant Pere i Sant Pau, doncs, és de fons d’armari; de cintura a l’hora d’aplicar recanvis als castells límit: una colla gran no es defineix només pels millors moments, sinó per la capacitat de resoldre els obstacles quan sorgeixen. Lluny d’estrenes i bogeries, Sant Pere i Sant Pau ha demostrat el savoir faire d’una colla amb fam, però consolidada en un ventall de màxims.
Cruel. Aquest és l’adjectiu que integra millor les sensacions que ha generat aquest divendres Santa Tecla respecte als Xiquets de Tarragona. La colla matalassera venia d’un diumenge on haver descarregat els dos castells bàsics de nou havia de suposar un punt d’inflexió en positiu, però la realitat ho ha esguerrat tot. Amb el tres folrat inicial, s’ha esfondrat el bri de mentalitat positiva dels matalassers assolit al Primer Diumenge. Flaquesa en les estructures, dubtes en les execucions i cares llargues han marcat una diada de Santa Tecla per oblidar els del carrer de Santa Anna, que no s’han pogut escapolir de la tendència irregular a què els té condemnats aquesta temporada. Els dos castells de vuit bàsics i el fet de renunciar a la quarta ronda han plasmat el cop dur per als Xiquets aquest 23 de setembre. La manca de confiança i els obstacles constants aixequen molts dubtes sobre el paper dels matalassers al Concurs. Toca llepar-se les ferides i recomençar.
I si els Xiquets han estat víctimes de la seva pròpia tendència d’aquesta temporada, als Xiquets del Serrallo se’ls han engolit els problemes endèmics que arrosseguen des de principis d’any: els dubtes de la canalla. Intents desmuntats en bona part dels castells de set, execucions lentes i alguna caiguda desafortunada —com la del 2 de 7 a la Móra, a principis d’agost— havien marcat l’any dels del barri mariner. Avui, els més menuts han renunciat al 5 de 7 i al 5 de 7 amb l’agulla i han capgirat els plans de la formació, que s’ha oblidat del 2 de 7 i del pilar de 6 per descarregar el 3 de 7 i el 3 de 7 amb l’agulla. Si bé topar amb problemes de canalla és un hàndicap habitual de les colles petites, també és cert que no hi ajuda plantejar-se riscos gratuïts que acaben hipotecant la confiança de la colla. Al Serrallo convé picar molta pedra a assaig i, més enllà de fer un bon paper al Concurs, plantejar els propers reptes seguint un relat lògic.
A l’extrem positiu o al negatiu, les quatre colles de la ciutat han començat a veure marcades les seves conclusions de temporada. Amb el Concurs i les millors diades de tardor en endavant, Jove i Sant Pere i Sant Pau buscaran allargar el seu idil·li amb l’any casteller i Xiquets i Serrallo estaran obligats a revertir les dinàmiques que els han traït aquesta Santa Tecla.
