Somriures, llàgrimes, rècords, estrenes… en un Concurs de Castells de 45 colles —32 en un sol cap de setmana a la Tàrraco Arena Plaça—, hi ha temps per a molts relats. La TAP ha estat aquest cap de setmana el destí d’inversió de moltes hores de feina i de tones d’il·lusió per part de milers de castellers arribats des de Catalunya, l’illa de Mallorca o, fins i tot, de la Xina. I és que en una jornada de dissabte que es van endur els Xicots de Vilafranca, la gran sorpresa van ser els Xiquets de Hangzhou, que van descarregar el 3 de 9 amb folre. Que la colla xinesa s’hagi colat al top ten ha avivat encara més el debat sobre la seva presència al certamen i sobre el seu model de colla: una formació estretament lligada a una colònia tèxtil a la Xina segueix uns patrons acceptables per a la pràctica castellera, tal com l’entenem aquí?
Com a qualsevol competició, el focus més cridaner és la batalla pel campionat. Vuit Concursos després, l’hegemonia dels Castellers de Vilafranca —7.080 punts, millor diada de la història— segueix imbatible, però quedar-nos aquí seria una lectura massa òbvia. Aquest diumenge hem viscut, entre els Verds i la Colla Vella, un duel duríssim en què ha pesat la pressió i hi ha tingut molt a veure el control psicològic de la situació —a banda, és clar, del programa astronòmic de les dues formacions—. Els Verds han estat capaços de descarregar els dos castells de deu, en una injecció de moral clau per endur-se el certamen. Amb el 4de10fm, els vilafranquins baixen a la terra un castell que semblava pertànyer als mites celestials. L’havien sumat els Minyons, però que l’hagin descarregat dues colles acaba amb la idealització d’una construcció que veurem incorporada als repertoris de luxe de les millors colles. Però aquest diumege, els Verds també han vist com les condicions de la plaça els han acabat traïnt: en les dues ocasions que l’han provat, la torre de vuit sense folre ha quedat “només” en carregada, tot i haver-la completat sencera a assaig.
La Vella ha començat no-descarregant el 4de10fm i ha sofert un cop moral important amb un 3de10fm que els ha quedat en intent —enguany ja n’havien descarregat dos—. En tots dos casos hem vist com el mateix pilar marxava de la seva posició i acabava cedint. Aquest inici incert, sumat al 4de10fm descarregat dels Castellers de Vilafranca, ha generat una pilota de pressió que la Vella ha remuntat descarregant el quatre net. La distància de punts era abismal, i la carta del 3 de 9 sense folre, finalment no reeixida, demostra que s’ha acabat el mite i que comença la lluita per la conquesta d’aquest castell.
La guerra que ha ofert la Vella fins les quatre de la tarda —després de sis hores de certamen— no es veu reflectida en una classificació que la deixa tercera i a més de 2.500 punts dels Verds: 4.985. Al marge del que digui la taula, avui el certamen ha estat un frec a frec entre vallencs i vilafranquins fins al darrer moment. Un reflex que demostra que, si bé el Concurs són essencialment els punts, que acaben definint la classificació, els castells van molt més enllà i allò que els dóna sentit són les sensacions i el context de cada formació.
Aquest apunt no resta mèrit a la diada de traca de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, que acaba, vint-i-dues temporades després, en el segon graó del podi —4.985 punts—. Després d’algunes temporades exhibint els millors castells en el tram alt de l’any, el Concurs ens torna a recordar que els liles dominen el 5 de 9 amb folre, i de quina manera. Tant els és que sigui el primer castell i que remeni més del compte: la Jove, en estat de fortalesa mental, se’l creu i el fa tal com ragi.
Descarregar el 3de9fa —fins aquest diumenge, només ho havien fet els Verds— confirma que la Jove té potencial casteller i social per afiançar-se en l’elit castellera cada cop amb més tentacles. Un altre mite trencat, i aquest des de Tarragona: no tan sols poden completar el 3 amb l’agulla els Verds. Un cop superada la barrera del 5de9f, després d’haver descarregat un castell superior, els del Cós del Bou han d’obrir la via de la consolidació d’aquesta estructura: sovintejar-la en les grans cites serà el salt qualitatiu definitiu. Trobar la tecla al 3de10fm, que a la TAP ha tornat a quedar en intent, és una feina menys immediata per a la Jove.
En la tònica de la temporada 2016, als Xiquets de Tarragona —dissetens 1.570 punts— no aixequen cap. Un 3 de 9 amb folre amb sensació de fragilitat però solvent, al cap i a la fi, ha estat la nota positiva. El 4 de 9 amb folre s’ha tornat a creuar en el camí matalasser —intent desmuntat— i mentalment la colla ha perdut l’empenta de la primera ronda, caient just després. La diada ja s’havia girat per als del carrer de Santa Anna, que han resolt amb un carro gros de tràmit. Amb la moral minada i la inseguretat visible en alguns dels seus castells, els matalassers encaren el darrer mes de temporada. Les sensacions, però, són difícilment revertibles i el final d’any dels Xiquets pot ser una bona oportunitat per plantejar-se els castells bàsics de nou com a repte. Anar més enllà sembla, ara per ara, una utopia.
Per la seva banda, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van tornar a recordar que el vestit de la clàssica de vuit se’ls queda petit. Ja es va veure per Sant Magí i Santa Tecla, però a la TAP van exhibir la naturalitat de les colles grans. Per més inri, el quatre de vuit els va oferir guerra i els del barri cooperativista van saber tenir la sang freda de domar el castell. I és que quan una colla és capaç de domesticar un castell límit en un ventall ampli de situacions és quan demostra que està llesta per apujar el llistó. Si els folres no arribaven a causa de les lesions aquest cap de setmana, tot fa pensar que no trigarem gaire més a veure’ls amb la camisa verda.
Els Xiquets del Serrallo van veure’s obligats a reconduir una diada marcada per una caiguda: l’intent de pilar de sis. Els de Jonathan Lafuente van apostar per l’espadat força aviat, en una plaça extremadament complicada per als pilars; una dificultat més gran, encara, si pretenien estrenar-lo. A assaig l’havien completat, però els del barri mariner no van sortir-se’n a la TAP. La temporada arriba al final per als serrallencs, que tenen de coll la diada blava per tastar també el 2 de 7. La prioritat, però, ha de ser treballar la confiança de la canalla que aquest dissabte va demostrar menys problemes que en d’altres ocasions.
D’entre les desenes de relats que ens deixa el Concurs de Castells, les colles tarragonines extreuen conclusions claríssimes del certamen, que obre portes a la Jove, allarga la tendència a Sant Pere i Sant Pau, trunca expectatives al Serrallo i continua castigant, com el devenir de la temporada, als Xiquets. Tot, en una batalla pel liderat que ha fet vibrar la plaça i que ha permès veure descarregar castells límit i acariciar construccions que no apareixien ni als somnis dels més optimistes. Si en clau tarragonina queden incògnites per resoldre en el mes final de la temporada, la intrahistòria de les colles punteres revela que el sostre marcat avui pot saltar pels aires ben aviat: no hi ha mites, tot és a l’abast de la monstruositat de les colles.
