18.9 C
Província de Tarragona
Dijous, març 28, 2024

Parlem de la Budellera

El pla parcial 24 de la Budellera, tal com està previst en l'actualitat. Foto: cedida.
El pla parcial 24 de la Budellera, tal com està previst en l’actualitat. Foto: cedida.

La tramitació del Pla parcial de la Budellera, a Tarragona, ha generat un cert debat, sens dubte motivat per la magnitud de l’operació. Un pla de més de 130 ha, amb prop de 6.000 habitatges, i unes possibilitats de 15.000 habitants. Més que tota la comarca del Priorat. Déu-n’hi-do.

No vull entrar, ara, a analitzar el contingut del Pla. És un document complex –per força ho ha de ser- i, en tot cas, no m’ha agradat mai entrar en batalles de blanc o negre, de bons o dolents. Sí que voldria, però, aportar dues reflexions de cara a un debat que ja em temo inexistent, almenys en el termes que el voldria.

Un pla que preveu prop de 6.000 habitatges i unes possibilitats de 15.000 habitants és oportú i necessari?

Dues qüestions principals s’han plantejat: sobre l’oportunitat d’urbanitzar aquest espai, i sobre la necessitat o no de 6.000 nous habitatges.

Sobre l’oportunitat. No cal dir que la ciutadania té tot el dret –gairebé caldria dir que el deure- de plantejar-se i de revisar el model de ciutat que vol. Decidir si es vol créixer, com, i en quina direcció, és una responsabilitat democràtica, que depassa l’estricte marc de les institucions i ens interroga –ho hauria de fer; ens n’hauríem de sentir- tots i cadascun dels habitants de Tarragona.

Això es va fer, segurament amb menys intensitat de la que caldria, no sempre amb prou habilitat, i tampoc amb prou resposta, quan tocava fer-ho, que és al moment de la formulació de l’actual POUM. Va ser aleshores, en aquell procés llarg i accidentat iniciat a finals dels noranta i culminat deu anys més tard, que es va posar sobre la taula què s’havia de fer a Tarragona, i també a la Budellera.

Però, a més, això ja venia de més lluny. Veieu aquest plànol?

budellera

 

És el Pla general d’ordenació urbana de Tarragona del 1995. Hi podem veure com l’actual àmbit del Pla parcial la Budellera ja figurava parcialment –és el PP 24- com a sòl urbanitzable, i una altra part –el PAU03- com a urbanitzable no programat.

Vol dir això, doncs, que la vocació urbana d’aquest espai, la voluntat que la ciutat creixés en aquesta direcció, no és una decisió del 2016, sinó que ve de lluny. Té més de 20 anys. El moment de qüestionar-se la idoneïtat d’aquesta vocació fa ser quan es van formular els planejaments generals. I sí, segurament la informació i la participació es podien haver fet amb més ganes, però la responsabilitat és compartida. Hi va haver informació i participació per aturar aquelles barbaritats de les urbanitzacions de la Móra 2 o del Pont del Diable, hi va haver mobilitzacions i queixes per aturar i canviar propostes a bona part de la ciutat. No en recordo cap –i si n’hi va haver, ja em corregiran- per dir que no a la Budellera.

Això no treu cap legitimitat a qüestionar-ho ara, només faltaria, però cal tenir-ho en compte. Sobretot a l’hora de proposar alternatives, en les quals cal esperar –i exigir- una certa viabilitat legal, tècnica i econòmica. Els brindis al sol, les cartes als reis, no s’hi valen.

“La voluntat que la ciutat creixés en aquesta direcció ve de lluny. I no recordo cap mobilització en contra”

Segona qüestió. 6.000 habitatges més a Tarragona? Massa? Innecessaris? Depèn de moltes coses.

En primer lloc, cal contextualitzar aquests nous 6.000 habitatges en el temps. Una operació com la de la Budellera és una operació a trenta o quaranta anys. Si serveix d’exemple, el Pla parcial 2 –la zona al voltant de l’Hospital Joan XXIII, per situar-nos- es va aprovar definitivament al juny de 1987, i encara hi ha solars per edificar. Els ritmes de l’activitat urbanística són els que són, més aviat lents.

Els primers ocupants de la Budellera, sense entrebancs, no arribaran abans de cinc o sis anys, i això tirant curt. No és dolent –al contrari- que la ciutat tingui sòls urbanitzats i a punt amb uns quants anys d’anticipació a la demanda; això evita retencions especulatives.

Cal plantejar això quan hi ha habitatge buit a Tarragona? Sóc un ferm partidari de la renovació i rehabilitació urbanes, del reciclatge dels sòls urbans existents, de la ciutat compacta. Però també cal plantejar-se creixements si això permet esponjar la ciutat massa densa, renovar teixits, i obtenir equipaments.

Parlar d’habitatges buits demana dades. El cens d’habitatges de 2011 –el darrer que tenim, i amb la fiabilitat que té- ens dóna les següents xifres:

Habitatges principals52.391
Habitatges secundaris5.548
Habitatges buits7.772
Total65.711

 

 

Habitatges buits, doncs, un 11,81%, un de cada 8 i una mica. Afegim-hi que, segons les dades de l’IDESCAT, els habitatges acabats entre el 2012 i el 2015 han estat 1.192.

Caldria afegir-hi els habitatges a mig fer i paralitzats, i restar-hi els ocupats des del 2012 cap aquí. Són molts o són pocs? Ho hauríem de completar amb l’estat d’aquests mateixos habitatges –buits, secundaris  i plens-. El mateix cens d’habitatges ens diu que, al 2011, hi havia 44 edificis en estat ruïnós,  610 més en estat deficient, i 2.444 en estat regular. Subratllo que ara parla d’edificis –sobre un total de 9.586 a la ciutat- i no d’habitatges, que deuen ser uns quants més.

Com hem d’encarar la necessitat o no d’un estoc de nous habitatges? Al meu entendre, cal plantejar-ho tenint en compte diverses qüestions:

  1. La substitució d’habitatges envellits, via rehabilitació o enderrocament, combinada amb una política d’esponjament de determinades parts de la ciutat. La conformació de places, de parcs, d’equipaments, dins de la ciutat existent, només es pot fer en substitució de teixits urbans obsolets, que poden tenir encara una certa ocupació, i que, per tant, caldrà reallotjar.
  2. Els canvis en l’estructura de les llars. Augmenta el nombre de llars unipersonals i monoparentals. Vol dir que, a igual nombre de persones, més llars, i més diverses. Unes perspectives de creixement demogràfic més aviat minses no es tradueixen necessàriament en estancament en la formació de llars. Al contrari, ens caldran més habitatges, més llars, per al mateix nombre absolut de persones, que viuran d’una manera diferent.
  3. La demanda continguda i insatisfeta. No sabem –i estaria bé intentar saber-ne més- quanta gent voldria emancipar-se o canviar de casa, i no pot per manca d’una oferta d’acord amb les seves capacitats o, directament, per manca d’uns ingressos suficients i estables. Si un dia el mercat de treball i la situació econòmica milloren –milloren de veritat, no estadísticament o cosmètica- ens podem trobar amb un repunt de la demanda que hauria de trobar una oferta suficient, si no volem alimentar l’especulació.

Crec que si no tenim en compte tots aquests elements, l’afirmació que a Tarragona sobren habitatges queda esbiaixada i incompleta. Més encara si parlem d’operacions a quaranta anys vista.

Podem tenir ara el debat que no vam tenir quan l’oportunitat d’urbanitzar o no la Budellera era sobre la taula? Sí, però amb més condicions i menys llibertat que aleshores, perquè ja hi ha uns drets adquirits que no podem negligir. Podem reformular coses? Segurament algunes ja no, però unes altres sí. Això serà motiu d’un altre apunt. Però en tot cas, qualsevol debat, s’ha de fer amb dades i amb criteris. Continuarà.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

4 COMMENTS

  1. Excel·lent article que posa dades sobre la taula i preguntes que permeten plantejar un debat del tot trascendent en l’urbanisme de la ciutat. No conec en profunditat el tema, però que sis professors de geografía de la URV creguin convenient executar el pla per fases i no de cop, em sembla prou significatiu

    • La clave esta en que el plan desarrollado en fases no es viable economicamente para el promotor. De ahí que defiendan la totalidad del plan.

      Las infrastructuras se ejecutan en fase inicial.

      Y hablando de infrastructuras, este plan requiere una A7 desdoblada y una firme proteccion del entorno de la playa Larga.

    • Actualment es planteja el somni d’una ciutat a Tarragona.
      Una ciutat més amable amb l’Anella Verda amb conceptes més agradables, més tous, més humans, menys asfalt, menys cotxes, més bicicletes i més serveis ecosistèmics.

      A Barcelona existeixen moltes entitats que treballen pel territori, a la resta de Catalunya no hi han tantes associacions amb aquest caràcter. A Tarragona els moviments socials ecologistes, que no existien anteriorment o si existien desde el 2005 com la Plataforma Salvem la Platja Llarga o el Gepec, estaven lluitant contra un passeig marítim del ministeri, al mateix temps que reivindicaren la no construcció de 1000 cases que van desplaçar al camí del Llorito i a la Budellera, les plataformes continuaren amb esforços per la protecció d’aquesta part del litoral ben natural. Membre de la Plataforma Salvem la Platja Llarga

      Desde la visió contextual de la protecció del nostre litoral, hem arribat al punt de preguntar: Com podem millorar la nostra ciutat? Tenint present el concepte de caducitat, on els productes naturals, com les fruites, tenen un procés cíclic o un producte lineal, que inicia i acaba, com seria el consum d’una americana i/o uns pantalons que després d’un temps s’ha de llençar. La pregunta és: -L’Habitatge caduca? On està el valor de la nostra vivenda a la ciutat? Estem parlant del gran paquet de vivendes i edificis que hem construit desde els anys 60, aproximadament, on vam accelerar bulímicament per construir ciutat, convertint la vivenda en un producte de serie, mateixes tipologies, mateixes altures, mateixos materials, mateixes fatxades, mateixos espais públics, etc…Senyores i senyors tenim un crisi en qualitat de vivenda i qualitat d’espai públic. Per Tarragona l’espai públic per exelència es l’Anella Verda i les seves platges. Per tindre un hàbitat de confort hem de tindre unides les vivendes als espais públics. Una cosa que ens ha ensenyat la crisi es que tenim suficient ciutat, ja no fa falta ampliar, basta, es suficient! Encomptes de fer quantitat s’ha de millorar la qualitat, amb una important renovació urbana cap endins, una renovació urbana simbiótica,amb el concepte win to win. El problema de la Budellera i d’altres Plans Parcials dins d’un sistema complex pels ciutadans, es que la ciutat ha perdut el seu valor poc a poc, ja que s’ha aplicat durant 20-30 anys el concepte parasitari, on només guanya la nova espècie, mentres els barris queden abandonats i despoblats amb formacions de la classe social més baixa. Per parlar de la renovació urbana s’haurien de parlar d’aspectes socials, ambientals i económics amb conceptes que ja s’estan aplicant a d’altres paisos, on han ficat solucions a l’estructura de la propietat, on tothom es fa responsable d’una petita part de les vivendes lliures i d’una petita part dels espais públics, ja que existeix una gestió, facilitant que la gent s’ocupi de gestionar el conjunt, donant facilitats per renovar la ciutat i no només de la seva pròpia vivenda com pasa aquí. L’Aspecte ambiental s’ha d’aplicar en els espais públics, carrers, parcs, places, etc, els quals tindrien que ser més verds i més amables, on destacarien una serie d’avantatges amb els ecoserveis,(qualsevol servei que pot donar la natura al èsser humà), però si pensem en la renovació urbana simbiótica hem de pensar també en retornar algo a la natura, ja sigui en forma d’aigua o alimentació. Més avantatges, veure per la finestra un arbre desperta un somriure, anar amb els crios a un parc, bosc o platja es més agradable que anar a una plaça dura i bruta, més coses, regulació de les inundacions a nivell local, instal·lacions de geotermia (energia gratis, 4 vegades més eficient, 4 vegades més económica i pot donar energia a 4 edificis), on la pobresa energética quedaria millor parada. Els ciutadans han de poguer expresar i participar desde una prespectiva més entenedora, imprimint el plànol del seu barri i fent tres exercicis. El primer seria traçar els edificis i pintals de negre, la resta d’espais quedaran en blanc, si el resultat es molt negre vol dir que viuen en un ambient molt dens, si es molt blanc voldria dir que encara queda espai per fer algo. El segón plànol seria sobre l’espai no construït pintat en dos colors, la zona impermeable (asfalt) i la zona permeable, si hi han a Tarragona dos parcs en tota la ciutat la pregunta serà, aquesta ciutat es suficientment permeable per les regulacions d’inundabilitat? Les vistes seran prou agradables? La neteja de l’aire que respirem a Tarragona serà suficient? Si la resposta es que hi han poques zones permeables tindrem que rascar ciment i asfalt per convertir-ho en zones més toves.El tercer plànol seria aquell que proposa tindre que anar a viure a un altre edifici del nostre barri, a un edifici del nostre gust, aplicant tres colors, en vermell, verd i groc,si apareix molt de vermell urgentment s’ha de treballar en aquest barri perque vol dir que no hi aniria a viure ningú, si hi ha molt de verd, seria que hem bé de gust i podria aguantar visquent sense cap problema durant 10-20 anys més i el groc el deixariem pels edificis en dubte. Amb aquesta deserció desde la visió d’un ciclista i arquitecte hem tingut que aprendre forçadament sobre l’urbanisme que ens envolta a Tarragona i a la resta de la Costa Dorada. Si s’han enviat cartes per la Budellera es perque els ciutadans incapaços d’expressar el que està passant els hi han demanat a tècnics i especialistes a que facin la seva feina, ja que ells almenys cobren per fer aquesta i possiblement puguin explicar millor el contexte que ens envolta, una bonica platja natural amb les seves cales verges, un miracle que es conserva encara tan a prop d’una ciutat del Patrimoni de la Humanitat. Membre de la Plataforma Salvem la Platja Llarga

      • En hora bona, “Membre de la Plataforma Salvem la Platja Llarga”, No et conec, però penso que les teves reflexions son molt sabies; repeteixo felicitats.
        Amb el teu escrit, encara que no sigui el teu objectiu, estàs fent pedagogia a altres persones; si, ja se que aquesta feina potser correspon als administradors de lo públic, però també se, i saps, que estan on estan precisament perquè no ho fan.
        Una vegada mes, felicitats.

Respon a Pere Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here