16.6 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

My First Time: essència i veu pròpia

Maria Ripoll durant la xerrada d'ahir al vespre. Foto: Jaime Rojas
Maria Ripoll i Xavier García durant la xerrada d’ahir al vespre. Foto: Jaime Rojas

La gent va poc al cinema, les xifres ho demostren i ahir al vespre Maria Ripoll va ratificar-ho. “Si us voleu fer rics no trieu el món cinematogràfic”, i és que la passió i il·lusió són la principal motivació per a una de les directores més reconegudes del panorama català. “Vaig començar fregant platós” i ha acabat dirigint cintes com Lluvia en los zapatos (1998), Ahora o Nunca (2015), Rastres de Sàndal (2014) o l’actual, i en cartellera, No culpes al karma (2016).

El REC encetava així un dels altres potencials de la seva programació: la divulgació cultural. Si és cert que un film per si mateix ja potencia la intel·lectualitat i estimulació creativa i crítica del públic, en aquest cas el cicle My First Time subratlla la importància de debatre i parlar transversalment de cinema, amb creadors i professionals del sector.

El diamant cada any és menys brut però supera el valor inicial. Conservant les ganes de les primeres edicions la xerrada d’ahir amb Maria Ripoll va servir per constatar que ens trobem davant una de les mostres culturals, en majúscules, de l’any a Tarragona. La ciutat es converteix, durant unes setmanes, en un nucli de referència a nivell audiovisual. Ho hem d’aprofitar, i gaudir.

Malauradament ahir l’assistència al CaixaForum va ser molt justa. L’activitat era oberta a tothom i les persones, que no eren alumnes de Comunicació Audiovisual de la URV, podien comptar-se amb una sola mà. Una llàstima tenint en compte que no només es va parlar de cinema a nivell tècnic sinó també a nivell vital. En el fons el cinema és això: relats de la vida. Cal remarcar l’accent didàctic que ens ofereix el Festival: no cal ser-ne especialista.

My First Time és un clar exemple de l’aposta divulgadora del #REC16

El cinema és sinèrgic amb tothom. “Cada un de nosaltres pot veure’s reflectit en qualsevol pel·lícula”. Maria Ripoll va destacar la importància del guió, de la història i de la veu que l’explica. “Si no t’impliques amb el relat, si no crees el teu punt de vista el film acabarà sent buit”. Quan era petita li encantava llegir i el món audiovisual, va barrejar la imatge amb la literatura i d’aquí en va sortir el cinema.

François Truffaut afirmava que “una pel·lícula és un acte creatiu i emocional on entra en joc la sensibilitat i intuïció del seu autor”. Tan Xavier García, director del Festival, com la directora catalana, van posar èmfasi sobre aquesta qüestió. La creativitat és essencial i per tant la veu pròpia es converteix en un leitmotiv quasi obligatori alhora de tirar un projecte endavant. “Estar sola ajuda a explotar les idees i dilemes”. De fet Ripoll va marxar a Los Ángeles, on finalment va acabar formant-se.

La narrativa és, a dia d’avui, l’input on s’ha de focalitzar aquesta creativitat. “Avui les sèries tenen un potencial titànic del que el cinema n’ha d’aprendre, i molt”. D’exemples no en falten: de Twin Peaks a Lost, i de Breaking Bad a Game of Thrones.

Aquest dijous el REC s’inaugura oficialment amb Lluvia en los zapatos, òpera prima de Maria Ripoll. Fins ara havíem tastat el preludi però avui comença el gruix cinèfil de debò. Abracem les iniciatives culturals de la ciutat! Són oportunitats úniques i inèdites que tenim la sort de poder esperar i degustar cada any. Un dels pilars fonamentals d’una societat que vol ser ambiciosa, madura i democràtica és la cultura. “Si alguna cosa no va bé el cinema serà la nostra constant”.

Foto: Jaime Rojas
Foto: Jaime Rojas
Aleix Costa
Aleix Costa
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here