Quan poses per primer cop els peus a Smara, un dels sis campaments de refugiats sahrauís a Tindouf, Algèria, el que t’atrapa als primers segons és la llum. Una llum de no tenir llum.
Un cop els ulls s’han adaptat a aquella llum, el nas a les olors i que tot el tacte sigui de sorra descobreixes la causa, el conflicte, la situació i s’arronsa l’ànima. S’arronsa quan coneixes, de primera mà, els 41 anys d’exili a la hammada més inhòspita sobrevivint de l’ajut humanitari. Quan et falta l’alè escoltant els relats més cruels d’allò que fa el Marroc sobre la població sahrauí als Territoris Ocupats, al Sàhara Occidental. I t’arronses, de vergonya i impotència, al comprovar com, Espanya en tant que potència administradora encara, i la comunitat internacional donen l’esquena a tot un poble.
41 anys d’oblit: ignorant el deure històric de l’estat espanyol, permetent l’incompliment de la legalitat internacional reconeguda al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, sent còmplices de les constants violacions de drets humans a càrrec dels colons marroquins.
Vaig conèixer tota aquesta realitat mitjançant el projecte “Una Finestra al Món: intercanvi d’experiències educatives” que es desenvolupa des de 2009 al Campament de Refugiats Sahrauís de Smara. És, bàsicament, una proposta d’educació pel desenvolupament i de sensibilització que neix amb la vocació d’apropar dues realitats: la dels nens i nenes de les escoles d’aquí amb la dels nens i nenes de les escoles d’allí, Smara. Tot i que també incorpora una línia de treball propera a la investigació antropològica, relacionada no només amb la recopilació de la tradició oral del poble sahrauí, sinó també, com a part de cooperació pel desenvolupament, amb la rehabilitació, dotació i dinamització de les biblioteques escolars del campament.
El projecte ‘Una finestra al món’ planteja l’educació com a motor de canvi als camps de refugiats
Des d’aquell 2009 en què, verges, descobríem tota una lluita, fruit de la implicació de totes les parts i de l’estreta col·laboració i treball entre totes, fins a dia d’avui, han sorgit diferents línies d’actuació. Amb freqüència anual, s’ha desenvolupat l’intercanvi d’experiències educatives amb les set escoles del campament de Smara i algunes escoles de Tarragona, Barcelona i Lleida.
Al llarg dels anys 2011– 2013, a demanda de la comunitat educativa de Smara, vam dur a terme la rehabilitació d’un aula – biblioteca a cadascuna de les set escoles, acompanyada de la dotació tant de mobiliari com de llibres en àrab i espanyol. Aquesta part del projecte va ser recolzada, en la seva major part, pel Centre de Cooperació al Desenvolupament “URV Solidària”, a través de la convocatòria que aquest té per a projectes de cooperació internacional.
Al mateix temps, del treball amb la comunitat, de part dels mestres, va sorgir la idea de fer una investigació antropològica dels contes, llegendes i relats sahrauís, del que va derivar l’edició del primer llibre: “Un teixit de contes”; una recerca que s’ha anat fent al llarg d’aquests anys (entrevistes, estudis, etc). La recopilació de noves històries permetrà la seva preservació, ara acompanyades d’una guia pedagògica per poder treballar-les a l’aula de manera més didàctica. (La seva llengua, el hassania, és només llengua oral i cal recollir-la per preservar-la).
Una expedició de 30 joves anem a Smara fins al 5 de gener carregats de material esportiu
Tot plegat ha mantingut cada cop més estreta la relació amb la contrapart directa del projecte, la Comunitat educativa de les escoles primàries de Smara, fet que ha donat lloc a moltes col·laboracions i a la continuïtat del projecte, que té com un dels seus eixos claus els actes de sensibilització i denúncia de la situació i causa del poble sahrauí i la seva lluita per recuperar els territoris ocupats fins a constituir un estat i una nació independent, davant d’una comunitat internacional silenciada per un Marroc que viola els drets humans de forma sistemàtica als Territoris Ocupats de la població sahrauí. La clau és ser altaveus de la seva causa.
Així mateix, seguim amb les nostres línies de treball: aquest any fem un nou desplaçament al terreny que és tot un repte. Marxem trenta nois i noies del 26 de desembre al 5 de gener, amb les motxilles plenes d’il·lusió i carregats amb nou-cents quilos de material esportiu per a les escoles del campament per què puguin dur a terme esport, les classes d’educació física i les activitats extraescolars.
Membres dels Xiquets de Tarragona explicaran el treball comunitari per assolir un objectiu
Per enguany, a més dels cinc tallers d’intercanvi pròpiament, aquest cop inspirats en l’art, la novetat és que aproparem el fet casteller i els seus valors als nens i nenes de els escoles de Smara. Hem considerat la gran correlació entre els valors del fet casteller, l’estructura de colla, el funcionament d’una entitat castellera, amb el funcionament i la lluita del poble sahrauí per dur el fet casteller fins allí. Així doncs, de la mà de dotze membres de la Colla Castellers Xiquets de Tarragona farem tallers de castells, partint dels nostres i dels seus valors, mostrant el treball comunitari per un objectiu comú: un castell, en un cas i la seva llibertat, en el cas dels nens i nenes sahrauís.
Tal ha estat la resposta de la RASD amb aquesta iniciativa castellera que ha sorgit la possibilitat de poder anar al Mur que separa els territoris ocupats dels territoris alliberats, construït per Marroc al 1980, i fer un pilar per la llibertat del poble sahrauí. Per a nosaltres, tant els que som castellers en l’expedició, com pels que no, ens ha emocionat molt la proposta i no hem dubtat en sumar-nos a fer-ho possible.
Al mateix temps, aprofitant el que considerem uns valors en comú, i que haurien de ser valors naturals en el funcionament de la societat, i sobretot, com una eina de sensibilització de la situació sahrauí, farem una exposició fotogràfica sobre la vida als campaments a través dels valors del fet casteller. Aquesta és farà, per una banda, amb les imatges preses per dos fotògrafs, vinculats a la Colla, i, per altra banda, per instantànies preses pels propis nens i nenes de les escoles participants en els tallers. Una forma original d’explicar la situació a través dels seus ulls.
En paral·lel, es desenvoluparà un estudi sobre la lluita des d’una perspectiva de gènere: el paper de la dona sahrauí als campaments de refugiats. Sense cap mena de dubte una desmitificació de moltes concepcions vers la dona musulmana que no deixarà indiferent a ningú, començant per nosaltres mateixes.
A més, haver fet, al llarg d’aquests anys, amistats i relacions amb moltes persones i famílies ens ha permès apostar, en aquesta ocasió, per la creació d’un material documental de sensibilització i denúncia, amb una vessant educativa i pedagògica, donant veu als adolescents sahrauís, una part de la població, obviada en molts casos, i que cal saber com senten i que pensen de la seva situació, de la lluita i de la seva llibertat. Molts d’ells han conegut, a través del programa vacances en pau, les “nostres comoditats” i no són aliens al context que els rodeja. Ells són el futur de la causa i del seu poble.
Amb tot aquest pla de treball i el risc que l’empresa que tenim entre mans comporta, confiem en què tot plegat vagi més enllà que un simple ressò momentani i que la societat catalana, mitjançant iniciatives d’aquests tipus, se sensibilitzi cada vegada més i que, tant el poble sahrauí com altres causes similars ens sentin al seu costat.
